Entre l'alleujament' i la 'indignació': l'expropietari de Casa Orsola signa la venda sentint-se 'manipulat'

Albert Ollé, empresari immobiliari i fins ara propietari de la Casa Orsola, ha formalitzat la venda de l'emblemàtic edifici modernista a l'Ajuntament de Barcelona per 9,2 milions d'euros. Ho ha fet "alleujat, però també indignat", segons confessa en una carta oberta en què denuncia la pressió política, l'assenyalament públic i la "manipulació orquestrada pels Comuns".

A l'escrit, Ollé lamenta el rumb que ha pres la gestió del conflicte per la Casa Orsola, situada a l'Eixample barceloní, convertida, diu, "en un símbol distorsionat del debat sobre habitatge". "Cal rescatar Barcelona de la demagògia", afirma amb contundència.

La carta, a què ha tingut accés Crónica Global i firmada tot just unes hores després de l'acte notarial, és també un retret a l'ús de fons públics: "Els diners públics costejaran lloguers de privilegi per a veïns que no són vulnerables ni de lluny, mentre milers de barcelonins continuen sense un habitatge assequible".

L'empresari carrega contra el silenci institucional mantingut durant el conflicte: "S'ha convertit en un manual de la manipulació orquestrada pels Comuns", assenyala, una estratègia que, segons la seva opinió, s'ha desenvolupat "amb el silenci còmplice dels partits polítics durant tres anys".

Critica també el missatge contradictori que ha transmès el cas: "La imatge és obscena: pancartes que clamen pel dret a l'habitatge penjant d'un edifici sostingut amb els impostos de tothom per blindar les rendes dels privilegiats".

En el diagnòstic del mercat residencial de la ciutat, Ollé assenyala directament el llegat normatiu dels governs anteriors: "Vuit anys de govern Colau, amb el famós 30 % d'HPO per bandera, només ha aconseguit 65 pisos protegits". Mentrestant, adverteix, "la construcció privada va quedar en un punt mort, i les més de 10.000 noves llars que podrien haver-se elevat van quedar en res".

Segons el promotor, Barcelona viu davant de l'"asfíxia normativa i la inseguretat jurídica", un context que ha fet que "s'estiguin disparant les compravendes", ja que "molts propietaris prefereixen vendre abans que arriscar-se a perdre-ho tot". Davant d'aquest panorama, llança un missatge rotund: "Menys oferta, preus més alts, no es necessiten teories sofisticades per entendre'l".

Reivindica la figura del propietari com a part de la solució, no pas del problema: "El propietari no és el culpable, sinó la solució imprescindible d'un mercat saludable". I llança una advertència: "Si es penalitza els propietaris, s'empobreix el parc disponible i s'espanta la inversió que tant necessitem".

Entre les seves propostes per revertir la situació, defensa que "restringir preus i eliminar apartaments turístics sense un pla alternatiu no abaratirà res; al contrari, accelerarà la fugida de l'oferta". La recepta, diu, és clara: "La seguretat jurídica, incentius a la propietat i desallotjament exprés de qualsevol ocupació en 24 hores".

Dirigeix també un missatge directe a l'alcalde Jaume Collboni, a qui insta a liderar un canvi: "Té davant seu l'oportunitat de ser recordat com el primer alcalde que va reactivar l'obra nova, va alliberar sòl i va defensar la propietat privada". En cas contrari, adverteix, "quedarà com un nom més en una llista dels problemes".

Amb la venda consumada, Ollé tanca una etapa que ha marcat la seva trajectòria empresarial i personal. "He tancat l'última porta de Casa Orsola amb tristesa, però també amb la convicció que només recobrant el sentit comú i el respecte pels valors trepitjats podrem rescatar Barcelona de la demagògia". I conclou: "Barcelona necessita certeses, no problemes".