Jaume Collboni, batle de Barcelona, ha decidit posposar la reforma de la normativa que obliga a destinar el 30 % de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge protegit. Després de diversos mesos de negociacions fallides, especialment amb el grup municipal de Junts, aquesta mesura es "guardarà en un calaix" fins que arrenqui el proper mandat, tal com ell mateix va reconèixer en una entrevista recent amb Metrópoli Abierta.
El punt d'inflexió va arribar amb el "no" de Junts, que exigeix canvis addicionals, com una rebaixa de l'IBI del 4 %, abans de sumar el vot. Sense aquest suport clau, al PSC se li ha fet impossible reunir prou majoria per reformar la normativa. El tinent d'alcalde Jordi Valls ja ho va anticipar fa setmanes: "Si abans de l'1 d'agost no hi ha acord, el tema no es tornarà a obrir fins al 2028".
Aquesta decisió té un impacte directe sobre el mercat immobiliari barceloní. Des que es va aprovar la normativa el 2018, només s'han construït 156 habitatges protegits sota aquest règim, molt lluny dels més de 1.600 previstos en el seu moment. A més, molts promotors consideren inviable desenvolupar habitatge lliure a la ciutat sense canvis en la regulació actual, cosa que ha paralitzat bona part de l'obra nova a Barcelona.
Una de les poques propostes alternatives que ha aconseguit cert consens tècnic és la que va formular Carme Trilla, economista i expresidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge. El seu plantejament consistia a mantenir el 30 %, però només aplicar-lo en zones amb forta pressió immobiliària, amb més col·laboració publicoprivada i permetent certa compensació en altres àrees. Aquesta era una fórmula intermèdia que buscava garantir habitatge assequible sense bloquejar del tot el mercat.
Mentrestant, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix el seu full de ruta amb la construcció de 6.000 habitatges protegits abans del 2030. La xifra és ambiciosa i se suma als 11.000 promoguts els últims cinc anys, però encara és insuficient per cobrir la demanda estructural. La manca d'obra nova privada i l'estancament de la normativa a la capital creen una bretxa que ni el sector públic ni el cooperatiu no poden compensar per si sols.
Collboni ha defensat que mantenir la incertesa reguladora perjudica tant la inversió com el mateix objectiu d'augmentar el parc assequible. "No podem especular sobre quines són les regles del joc", ha assenyalat. Ara com ara, el 30 % es queda en suspens i, amb aquest moviment, una part de l'esperança de reactivar la construcció residencial a Barcelona.