Barcelona és plena d'edificis “impossibles” que s'encaixen com a peces de Tetris entre pomes. Més enllà de la postal modernista, hi ha finques tan fines que semblen una línia al plànol. Aquests immobles van néixer en solars sobrants, en parcel·les que ningú no volia i que, amb la pressió del creixement urbà, van acabar convertides en habitatges amb proporcions insòlites. Són peces d'arquitectura de resistència que avui sorprenen tant els barcelonins com els visitants. Hem rastrejat els casos més cridaners –i visitables des del carrer– per entendre com es van construir i què suposa habitar-los en ple segle XXI.
El cas més extrem i mediàtic es troba al carrer Sepúlveda, 153, en ple Eixample. A primera vista passa desapercebut: una persiana metàl·lica de local i un volum mínim entre dos blocs. Però darrere d'aquesta façana hi ha una vivenda amb només 1,5 metres d'amplada, cosa que la converteix en la més estreta de la ciutat. Durant anys va circular la remor que no tenia porta d'accés; de fet, els veïns asseguraven que es comunicava per dins amb l'aparcament del carrer Casanova, 23.
Aquesta aura de misteri la va convertir en protagonista de diversos reportatges i en objecte de curiositat fotogràfica. Avui continua generant preguntes: qui viu en un espai així? com s'organitza la vida en habitacions de només dos metres d'amplada? La veritat és que és un exemple paradigmàtic de com la ciutat va esprémer fins a l'última escletxa edificable.
Més coneguda entre els amants del modernisme és la Casa Fajol, al número 20 del carrer Llançà, a la Nova Esquerra de l'Eixample. Tot i que no és la més prima, la façana estreta i vertical resulta cridanera en contrast amb els grans edificis que l'envolten, inclòs el centre comercial Arenas. La finca, construïda a principis del segle XX, mostra com els arquitectes de l'època aconseguien donar dignitat i ritme a parcel·les mínimes mitjançant balcons alineats i proporcions allargades. Avui passa una mica desapercebuda per al transeünt, però continua sent un exemple d'aquella Barcelona que va créixer ajustant-se a qualsevol lloc disponible, i que va convertir la limitació en estil arquitectònic.
Un altre cas sorprenent és al nucli antic de Sant Andreu, on un estudi d'arquitectura va transformar una casa de només 3,7 metres de façana en un habitatge familiar contemporània. La clau va ser reorganitzar els espais al voltant d'una escala central que actua com a columna vertebral generant llum natural i continuïtat visual. El resultat, obra de l'arquitecte Jordi Antonijoan Roset (Ferrolan LAB), combina garatge, zona de dia i dormitoris en un volum que, malgrat les dimensions, se sent ampli i fluid. És la prova que fins i tot els solars més estrets es poden actualitzar i oferir qualitat de vida si es pensen amb enginy. Aquestes intervencions demostren que l'estretor no és un límit infranquejable, sinó un repte creatiu.
Més enllà d'aquests exemples, Barcelona és plena de façanes mínimes amagades a Ciutat Vella o al Raval, on antigues parcel·les medievals es van dividir en tires allargades. En molts casos, les cases estretes eren solució per a famílies humils, que accedien a solars de baix cost i aixecaven habitatges en vertical. Amb els anys, aquestes peces es van revaloritzar per la ubicació i el caràcter únic. Avui, un estudi en un d'aquests immobles cèntrics pot superar els 250.000 euros, i un àtic rehabilitat fàcilment frega els 400.000, xifres que contrasten amb la modèstia original d'aquestes construccions.
Un d'aquests exemples és la Casa del Verdugo, a la plaça del Rei del Gòtic. És una construcció mínima, adossada entre la capella de Santa Àgueda i la Casa Padellàs, que durant segles va passar inadvertida per la façana estreta i discreta. La tradició popular assegura que va ser la residència del botxí de la ciutat, cosa que va augmentar el seu misteri, encara que avui forma part del conjunt del Museu d'Història de Barcelona i l'accés està segellat amb vidre. Més enllà de la veracitat de la llegenda, la “casa del botxí” simbolitza com Barcelona va saber aprofitar fins i tot els racons més insòlits del seu traçat medieval.
Viure en un edifici de tres metres d'amplada no és còmode per a qualsevol. Els passadissos estrets, les habitacions alineades en fila o la manca de llum són limitacions reals. Però els qui els habiten destaquen un altre tipus de valor: la singularitat, la sensació de viure en una peça irrepetible i la connexió amb la història de la ciutat. Són immobles que condensen l'essència de Barcelona: una urbs que, quan no es va poder expandir més, va aprendre a créixer sobre ella mateixa i va deixar com a herència alguns dels edificis més curiosos d'Europa.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.