El preu de l'habitatge nou a València es dispara més d'un 60 % des del 2022 i s'acosta als 350.000 euros

L'obra nova lliure plurifamiliar a la ciutat de València travessa un dels moments més tensionats, amb preus a l'alça i una oferta cada vegada més escassa. Un estudi de Fòrum Consultors Immobiliaris revela que el preu mitjà dels habitatges ha pujat un 63 % en tres anys i que el metre quadrat s'ha encarit fins a un 75 %, impulsat per la manca de sòl i el fort interès de la demanda.

El mercat d'habitatge d'obra nova a València ciutat viu una escalada de preus sense precedents recents. Segons l'últim estudi elaborat per Fòrum Consultors Immobiliaris, corresponent al període 2022-2025, el preu mitjà de les promocions analitzades arriba actualment als 347.000 euros, davant dels nivells registrats fa tres anys. En el cas de la tipologia més habitual, l'habitatge de tres dormitoris, l'import mitjà se situa al voltant dels 394.000 euros.

El metre quadrat, encara més tensionat

L'increment encara és més acusat si s'analitza el preu per metre quadrat. Actualment, el valor mitjà se situa en 3.772 euros/m², fet que suposa una pujada del 75 % respecte al 2022. Alguns districtes han experimentat repunts especialment intensos: a L'Olivereta i Jesús els preus s'han duplicat, mentre que Patraix, Benicalap i Quatre Carreres registren augments entre el 70 i el 90 %. Només Rascanya presenta un creixement moderat, proper a l'11 %.

Una oferta molt limitada per la mida de la ciutat

L'oferta disponible és escassa. En aquests moments, València té 43 promocions d'obra nova en comercialització, que sumen 2.072 habitatges inicials. D'aquestes, només en queden a la venda 839 unitats, aproximadament un 40 % del total. Es tracta d'una xifra molt baixa per a una ciutat propera als 850.000 habitants.

Al ritme mitjà actual de vendes, 2,2 habitatges al mes, l'estoc disponible s'esgotaria en menys de nou mesos si no s'incorporen noves promocions al mercat.

Repartiment desigual per districtes

La major part de l'oferta es concentra a Quatre Carreres, Patraix i Campanar, que agrupen gairebé el 46 % dels habitatges en venda. En contrast, a districtes com el Pla del Reial, Algirós o Benimaclet no s'ha detectat cap promoció d'obra nova. A Ciutat Vella amb prou feines hi ha un projecte actiu, amb vuit habitatges, dels quals només quatre segueixen disponibles.

A més, alguns districtes han perdut pes respecte al 2022. Quatre Carreres ha passat de més de 1.400 habitatges inicials a menys de 500, i Patraix ha reduït l'oferta des de prop de 600 unitats a 260.

"La manca de sòl és un dels grans problemes", explica Esther Abad, directora de la zona de Llevant i Catalunya de Foro Consultores Inmobiliarios. "A València amb prou feines queda sòl finalista i el poc disponible s'ofereix a preus molt elevats. A això se suma l'encariment dels costos de construcció, cosa que dificulta la sortida de nous projectes".

S'està tocant sostre?

El fort interès de la demanda ha sostingut la pujada de preus els darrers anys, encara que comencen a aparèixer senyals de moderació. "Des de fa tres o quatre mesos es comença a notar que s'està tocant sostre. Se segueix venent, però ja no amb la intensitat d'abans", assenyala Abad.

Les diferències entre districtes continuen sent molt marcades. Un habitatge mitjà a Poblats Marítims s'aproxima als 600.000 euros, mentre que a Pobles del Sud ronda els 200.000 euros. En termes de preu per metre quadrat, Poblats Marítims arriba als 6.000 euros/m², i Ciutat Vella i l'Eixample se situen al voltant dels 5.500 euros/m².

Habitatges més petits i comprador de perfil mitjà-alt

L'habitatge de tres dormitoris continua sent el més freqüent, amb un 46 % del total, seguit dels dos dormitoris (32 %) i els d'un dormitori (13 %). Enfront del 2022, s'observa una clara tendència cap a tipologies més petites, especialment al centre de la ciutat, on el producte s'orienta més a l'inversor.

Les promocions analitzades presenten una superfície mitjana de 91,24 m² construïts, mentre que els habitatges de tres dormitoris arriben als 108,63 m². Tot plegat, la tendència general apunta a una reducció progressiva de les superfícies.

El perfil del comprador a València capital és majoritàriament local, de nivell adquisitiu mitjà-alt i repositor, encara que també es detecta l'arribada de valencians que han viscut en altres països europeus i tornen a la ciutat, fet que reforça la pressió sobre un mercat amb una oferta cada cop més limitada.