Pisos turístics a Barcelona: vuit consells perquè la il·legalitat no espatlli les teves vacances

bcn
Toa Heftiba
12 d’agost 2019, Redacció

Barcelona disposa d'un parc d'allotjaments turístics extens i legal, però a la ciutat encara existeix també una oferta il·legal d'aquests serveis que resulta perjudicial per als arrendadors i per a la ciutat. L'Ajuntament de la ciutat ha elaborat una guia per conèixer quines són les normes que ha de complir un pis d'aquestes característiques a la capital catalana.

Un habitatge d'ús turístic és un allotjament cedit pels propietaris a arrendataris esporàdics, de forma directa o indirecta, a través d'agències, a canvi d'una contraprestació econòmica per a una estada igual o inferior a 31 dies.

Per a que un pis turístic sigui legal, els propietaris dels habitatges han de comunicar expressament a l'Ajuntament la seva intenció d'exercir tal activitat i l'Administració ha de concedir una llicència que acrediti el compliment dels requisits establerts per la llei.

Així mateix, el domicili ha de disposar de cèdula d'habitabilitat i no poden allotjar-se més persones de les que aquesta estableix. Pel que fa a l'interior del pis, ha d'estar en perfecte estat d'higiene, moblat i contenir tots els elements necessaris per a la seva ocupació.

Obligacions del propietari d'un habitatge d'ús turístic envers la comunitat de veïns

El propietari, directament, o l'agència que gestiona l'habitatge com a negoci turístic, ha de facilitar als inquilins i veïns un telèfon per atendre o resoldre de manera immediata les consultes o incidències relatives a l'activitat del pis. També ha de garantir un servei d'assistència o manteniment per a qualsevol incidència.

Eva Mur, Directora dels Serveis d'Inspecció del Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, esmenta que el propietari també té “l'obligació de donar un número de telèfon als veïns a través del qual estarà disponible les 24 hores del dia”, així com d'incloure el mateix número a la sol·licitud de llicència.

Com saber si ens allotgem en un pis turístic il·legal

Es pot comprovar si un domicili disposa de llicència municipal i que l'adreça d'aquesta correspon amb la de l'apartament a través del web de l'Ajuntament de Barcelona. Si l'adreça no apareix, el web ofereix diverses formes de presentar una queixa, com enviar-la directament a través de la pàgina o telefonar al 010.

Per als inquilins hi ha indicis d'una possible il·legalitat si a l'inici de l'estada se'ls aconsella no obrir la porta a inspectors de l'Ajuntament, per exemple.

Tràmits a seguir per al cessament de l'activitat d'un pis turístic

El procés administratiu habitual per clausurar l'activitat d'un habitatge d'ús turístic il·legal pot durar fins a 12 mesos, des de l'inici fins a arxivar l'expedient. Es tracta d'un període llarg, atès que cal complir amb totes les garanties legals del procés administratiu disciplinari.

És necessari presentar la queixa per iniciar la inspecció de l'habitatge i verificar el seu ús, i en el cas que no compleixi la normativa vigent s'iniciaran els tràmits de tancament. L'Ajuntament haurà de notificar la incidència al propietari.

En aquest punt, el propietari disposa de 10 dies per presentar al·legacions i demostrar que l'actuació que se li imputa que no és certa. Si les al·legacions han estat estimades s'arxiva el cas, en cas contrari s'emetrà l'Ordre de Cessament mitjançant notificació al propietari, que podrà presentar de nou recursos, argumentant la falsedat dels fets o que el procés no es va dur a terme seguint la normativa, en tal cas l'expedient s'arxivarà.

Si no hi ha recursos o aquests no prosperen, es procedirà a comprovar i verificar el cessament de l'activitat irregular. Si aquesta activitat no ha cessat, s'emetrà l'ordre de precinte. Si el propietari s'oposa, l'Ajuntament haurà d'obtenir una ordre judicial.

L'Ajuntament de Barcelona té la funció d'obrir expedients i vetllar perquè el procés tingui fonaments suficients i aportació proves perquè el jutjat, en última instància, pugui emetre una ordre de cessament de l'activitat basant-se en la Llei del Turisme de Catalunya 13/2002.

El nombre de precintes forçats ha seguit una tendència decreixent des de mitjan 2016, moment en el qual es va iniciar el que Eva Mur diu “pla de xoc per a la regulació dels allotjaments turístics”. En la segona meitat de l'any, es van tancar 116 habitatges, al llarg de tot l'any següent tan sols van ser 81, 70 en 2018 i 34 en la primera meitat de 2019.

En el mateix període de temps més propietaris han complert les ordres de cessament, amb la qual cosa no va ser necessari precintar l'immoble. “L'aparició de pisos il·legals va continuar creixent fins a 2018, a partir de llavors la tendència es va invertir dràsticament”, explica Eva Mur, que ho justifica amb l'aplicació dels mecanismes sancionadors, “quan els propietaris van començar a rebre sancions i multes s'ho van pensar més, ja que no era rendible”.

En la segona meitat de 2016, 121 pisos van cessar l'activitat turística il·legal seguint l'ordre, 1075 ho van fer en 2017, 1596 en 2018 i 650 en els primers sis mesos de 2019. En el moment de l'inici del pla de xoc, les sancions rondaven els 30.000 euros, actualment oscil·len entre els 60.000 i els 600.000, depenent de la reincidència dins d'un any natural.

Què pot passar si reportem un pis turístic il·legal mentre estem allotjats en ell

L'inquilí no sofrirà cap conseqüència en cap cas, tant si és qui ha reclamat com si el precinte arriba per un expedient anterior. El procediment per precintar un pis turístic il·legal pot allargar-se fins a diversos mesos.

En el cas que es dugui a terme un precinte d'un pis en el qual s'allotgin turistes en aquest moment, l'Ajuntament els reallotjarà sense cap cost per a ells. Posteriorment, el consistori cobrarà aquestes despeses al propietari del pis sense llicència.

Com se sol·licita la llicència per a un apartament turístic

Pel que fa als propietaris dels pisos que vulguin demanar una llicència per a un apartament turístic, han de comunicar a l'Ajuntament la seva intenció d'oferir un HUT (Habitatge d'Ús Turístic)

Els HUT són habitatges cedits pel seu propietari, directa o indirectament, a tercers i a canvi d'una contraprestació econòmica, per a una estada temporal, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes pel Decret 159/2012 del 20 de novembre.

Requisits del pis turístic

L'habitatge ha de cedir-se íntegrament i ha de complir les condicions següents: Disposar de cèdula d'habitabilitat i satisfer en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.

No pot ser ocupat amb més places de les especificades a la cèdula. Ha d'estar moblat i dotat dels aparells i elements necessaris per a la seva ocupació immediata, i en perfecte estat d'higiene.

Els habitatges d'ús turístic requereixen de la corresponent comunicació prèvia a l'inici de l'activitat a l'ajuntament competent.

Actualment, a la ciutat de Barcelona, el Pla Especial Urbanístic per a l'Ordenació dels establiments d'Allotjament Turístic, Albergs de Joventut, Residències col·lectives d'Allotjament Temporal i Habitatge d'Ús Turístic (PEUAT) és la normativa aplicada.

És necessari tenir en compte que qualsevol desenvolupament d'Activitat Econòmica (sigui obligada o no de pagament d'impost sobre Activitats Econòmiques) ha de ser declarada i donada d'alta davant l'Agència Tributària, a qui correspondrà determinar l'epígraf pel qual s'ha de donar d'alta tota activitat que obtingui la llicència pel concepte d'habitatge d'ús turístic.

Una vegada formalitzada l'alta davant l'Agència Tributària també s'haurà d'efectuar l'autoliquidació del preu públic de recollida de residus, segons les dades declarades en l'alta d'inici de l'activitat.