Espanya tenia 368.295 habitatges turístics al novembre, un 7,2 % menys que a l'agost. És la primera caiguda des de principis de 2023
Arxiu - Imatge de recurs de la porta d'un habitatge turístic
Arxiu - Imatge de recurs de la porta d'un habitatge turístic Europa Press

Espanya disposa de 368.295 habitatges turístics el novembre del 2024, fet que suposa 28.588 menys que l'agost de l'any passat (-7,2 %), segons l'estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Es tracta de la primera caiguda des de principis del 2023, tot i que el volum total és el segon més alt de la sèrie històrica, que va arrencar l'agost del 2020. Respecte al febrer, però, el nombre s'ha incrementat un 4,8 %, amb 16.906 unitats addicionals.

Els 368.295 habitatges turístics comptabilitzats per Estadística al novembre oferien 1.857.710 places, cosa que suposa un 6,9% menys que a l'agost del 2024, l'anterior dada disponible, però un 6,1 % més que al febrer. D'aquesta manera, cada habitatge va oferir al novembre una mitjana de 5 places, xifra molt semblant a la d'agost i a la de febrer.

Les dades de l'organisme d'estadístiques també confirmen que el volum d'habitatges turístics és molt reduït si es compara amb el parc residencial en conjunt. Segons l'INE, el mes de novembre passat representaven l'1,38 % del total d'habitatges, un percentatge que s'ha reduït respecte de l'agost (1,5 %) però que és lleugerament superior al del febrer de l'any passat (1,33 %).

Alacant i Màlaga, les províncies amb més habitatges turístics

D'acord amb les darreres estadístiques, Alacant lidera el nombre d'habitatges turístics al novembre, amb 41.179; seguida molt de prop per Màlaga, amb 41.039.

A continuació, encara que a distància, se situen Las Palmas, amb 27.217 habitatges turístics; Balears (24.190); Tenerife (24.069), Madrid (20.760) i Barcelona (18.157).

A l'altre extrem, amb el nombre més baix d'habitatges turístics en finalitzar el mes de novembre, figuraven Palència (234), Àlaba (389), Sòria (531), Zamora (558), Valladolid (646) i Badajoz (661).

Per municipis, els que més habitatges turístics registraven al novembre eren Madrid (17.274), Barcelona (9.750), Màlaga (7.496), València (7.290), Marbella (6.881), Sevilla (6.240), Torrevieja (5.140), Arona (4.442), Adeje (4.215) i Mijas (4.146).

Com calcula l'INE els habitatges turístics

El principal objectiu d'aquesta estadística experimental és estimar el nombre d'allotjaments d'habitatge turístic que hi ha a Espanya, així com la seva capacitat, per donar resposta a la demanda d'informació sobre aquesta matèria.

Per obtenir aquesta informació, l'INE utilitza la tècnica de web scraping, que mitjançant programes de programari extreu les dades de les tres plataformes d'allotjament turístic més utilitzades a Espanya.

Sobre els allotjaments extrets, primer se seleccionen els habitatges turístics d'acord amb la normativa en aquesta matèria de cada comunitat autònoma, i després s'eliminen els habitatges presents a més d'una plataforma mitjançant un algoritme que elimina duplicats.

Les dades d'aquesta estadística experimental es publicaven cada sis mesos (a l'agost i al febrer), però l'INE les difondrà ara cada tres mesos, i per això és la primera vegada que es publiquen dades d'un mes de novembre.

Proposta per apujar l'IVA als pisos turístics

Una de les propostes que va anunciar la setmana passada el president del Govern, Pedro Sánchez per enfortir el dret a l'habitatge assequible a Espanya és apujar l'IVA als pisos turístics per evitar-ne la proliferació. L'objectiu, segons la Moncloa, és que “tributin com allò que són: un negoci”.

Actualment, aquests lloguers estan exempts d'IVA i estan subjectes a l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP) quan no inclouen serveis complementaris propis de la indústria hotelera, com ara bugaderia i neteja diària. En els casos en què es prestin, l'IVA aplicat és del 10 %. Tot i això, la proposta per equiparar la fiscalitat del lloguer turístic a la d'altres activitats econòmiques, per establir-lo en el tipus general del 21%.

La Moncloa ha detallat que es posarà especial atenció a la zona on estigui situat l'habitatge d'ús turístic, ja que a determinades zones rurals promou més beneficis que perjudicis. Tot i això, també ha puntualitzat que encara s'està estudiant el percentatge de la nova mesura i que dependrà de la Directiva europea que actualment s'està negociant al Consell d'Afers Econòmics i Financers (Ecofin).

Des del sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) veuen viable aplicar un 21 % d'IVA als pisos turístics, independentment de si ofereixen serveis hotelers o no, i consideren que seria eficaç si s'estableix sobre habitatges turístics estiguin en zones tensionades o amb saturació turística. No obstant això, la pujada fiscal ja es va incloure a la llei 7/2024, però va ser tombada pel Congrés, igual que la fi del règim fiscal de les socimis.