En un palau gresol de cultures, les parets de les quals traspuen història, es poden veure un total de cent obres d'art contemporani d'artistes nacionals i internacionals, una col·lecció que Hortensia Herrero, empresària, filantropa i dona de Juan Roig, el propietari de Mercadona, ha anat atresorant al llarg dels anys. Van trobar el lloc, l'antic palau Valeriola de València, gairebé en ruïnes, i la rehabilitació fins a convertir-lo en el centre d'art contemporani que avui es pot visitar va trigar cinc anys.
Aquesta rehabilitació es va fer amb cura i sabent cuidar les restes trobades, pertanyents a totes les èpoques històriques de la ciutat: per exemple, al soterrani es poden veure les impressionants ruïnes d'un circ romà. Hi ha un forn medieval del segle XIV, la trama d'un carrer jueu, una font islàmica… I amb tots aquests elements en perfecte maridatge, obres d'artistes contemporanis de renom i l'art digital més capdavanter. Passat i present de la mà i en perfecta harmonia.
Parlem amb Miriam Macarro, directora d'operacions del Centre d'Art Hortensia Herrero.
On som exactament?
Al centre d'art Hortensia Herrero, a València. Som en un antic palau del segle XVII que s'ha rehabilitat durant cinc anys per albergar la col·lecció privada de la nostra presidenta i única mecenes, la senyora Hortensia Herrero.
Darrere hi ha, pel que sembla, una de les obres més fotografiades, què és?
Sí, és un túnel d'Olafur Eliasson que està conformat per 1.035 vidres, i encara que sembli que cadascun és d'un color, tots són del mateix color i el que percebem és com incideix la llum en cadascun.
Deia que la rehabilitació d'aquest espai ha estat cinc anys, com va ser aquesta reforma?
El palau estava en un estat de semiruïna pràcticament. Aleshores, com diuen els arquitectes, va ser un treball de microcirurgia perquè aquest enclavament està situat en una part de la ciutat que ha viscut totes les etapes històriques de València; ha estat com una lasanya, d'anar aixecant capes. El que s'ha intentat ha estat deixar el palau en el seu estat més original possible, òbviament dotant-lo de l'última tecnologia per allotjar un centre d'art, però cuidant els detalls per reconstruir l'escala amb un mestre seguint la mateixa tècnica que va tenir a l'origen, o la capella, o molts altres espais singulars.
Hi ha també un espai que pertany al call jueu.
Sí, tenim també el que anomenen un atzucac, un antic carreró del call de València.
Quantes obres d'art s'hi poden veure?
Ara mateix el centre té unes 100 obres d'uns 50 artistes. La meitat són internacionals, més o menys, i l'altra meitat tenen origen nacional.
I on era aquesta col·lecció abans de ser aquí?
La senyora Herrero va començar a col·leccionar de molt joveneta. Va començar a pintar als 14 anys, sempre ha estat interessada per l'art i va iniciar la seva col·lecció de jove, sobretot d'artistes valencians. El 2013 la van convidar a una exposició a Amèrica, i allà va descobrir el mecenatge americà. Aleshores va sorgir la idea de fer un museu per a la seva ciutat que pogués acollir art contemporani de primer nivell i que els valencians no l'haguessin d'anar a veure a Nova York, a Roma o a París. És el fruit de molts anys de col·leccionisme. Un cop es va saber que tindria aquest continent, es van començar a adquirir obres d'una dimensió que, òbviament, en una casa particular no podien ser-hi.
Teniu també obres creades ad hoc per al lloc, quines són?
Sí, tenim sis site specific, que s'anomenen, que són encàrrecs a artistes d'obres creades ad hoc per a l'espai. Quan s'estaven fent les obres del Palau se'ls van donar unes ubicacions determinades a aquests artistes i cadascú va fer la seva proposta artística. Aquest és un d'ells, Olafur Eliasson. Al vestíbul en tenim dos, de Tomás Saraceno i de Plensa. Després també tenim un passadís de Matt Collishaw o un altre de Cristina Iglesias.
Hi ha exposicions que siguin temporals?
De moment, no. L'exposició és permanent perquè, com et deia abans, ha estat una col·lecció que s'ha trigat molt de temps a confeccionar i considerem que encara no la coneix prou nombre de visitants per pensar ja a canviar-la.
Com l'ha acollit el públic?
Portem una mica més d'un any oberts. Ens han visitat unes 200.000 persones. És veritat que les primeres setmanes d'obertura, amb aquest efecte novetat, més del 90 % era visitant local, però a mesura que va anar avançant el temps ara mateix tenim al voltant d'un 70 % més o menys de visitant local.
També hi ha espai per a l'art digital.
El centre està format per dos edificis que es connecten entre si. Un, com hem dit, és el palau rehabilitat del segle XVII i després, a través d'un d'aquells site specific que és el passadís de Cristina Iglesias, que es diu Trànsit mineral, passem a l'edifici que acull art digital. Allà tenim obres de Teamlab que fascinen tota mena de públics, sobretot el més jove. Tenim, per exemple, una obra molt reconeguda de Hockney que es diu Four Seasons. I bé, diferents propostes d'art digital que criden molt l'atenció del públic jove.
Es Baluard de Palma: de fortí a museu d'art contemporani
Ubicat al centre neuràlgic de Palma, Es Baluard representa una fascinant convergència entre història i modernitat. Aquest edifici emblemàtic, que en el passat va defensar la ciutat com un bastió militar robust, ha trobat una nova vida com un museu d'art contemporani de renom internacional.
A Catalunya, el 79% dels edificis tenen una qualificació energètica E o pitjor
El parc d'habitatges a Espanya i, en concret, a Catalunya, és un dels més envellits d'Europa i el 80% dels edificis es consideren ineficients energèticament perquè van ser construïts abans que existissin requisits d'eficiència energètica al Codi Tècnic d'Edificació (abans de 1980). Això suposa fer un gran esforç en rehabilitació i canvis a la construcció per adaptar-se a les normes establertes per al 2033 i el 2050, per tal d'obtenir una qualificació energètica més alta.
Mango obrirà la segona botiga de Mango Home a Barcelona abans del 2026
Mango dona gas a la línia de la llar i manté l'expansió de la divisió Mango Home amb l'obertura de la segona botiga de la marca a Barcelona a finals d'any. El local estarà situat al centre comercial L'Illa Diagonal i és "un pas més en la consolidació i el creixement de la cinquena línia de l'ecosistema Mango". La nova botiga tindrà una superfície de venda superior als 240 m2 i simularà una llar on els clients podran trobar propostes per a totes les estances.
Aquestes són les cases que urgeix vendre
A vegades, aprofitar la pressa que té un venedor per desfer-se del seu habitatge pot ser una magnífica manera d'aconseguir un bon preu. Per aquesta raó, les cases que urgeix vendre estan tan demandes al mercat immobiliari. Hi ha una infinitat de motius pels quals a un propietari li urgeix la venda del seu immoble i la veritat és que pot representar una oportunitat fantàstica per al comprador.
De luxe i davant del mar: el Maresme es consolida com a epicentre del luxe residencial a Catalunya
Al llarg dels darrers cinc anys, la manera com vivim ha evolucionat i també les nostres preferències a l'hora de buscar on viure. Dins aquesta evolució en el sector immobiliari a Espanya, s'ha reflectit una fita clau: el redescobriment del Maresme com a territori privilegiat per a l'habitatge de luxe. Avui aquesta franja costanera al nord de Barcelona no és només una extensió natural de la capital catalana, sinó una destinació amb alts estàndards per dret propi. Lluís Barrera, soci de
On viu el cantautor Joan Manuel Serrat? La seva vida en aquest barri barceloní
Joan Manuel Serrat és un dels cantautors més influents i estimats de la música en castellà i de Catalunya. Nascut a Barcelona el 1943, la seva carrera ha abastat més de sis dècades, durant les quals ha combinat poesia, compromís social i sensibilitat artística en cançons que han marcat generacions. Per això, molts dels seus seguidors es pregunten on viu Joan Manuel Serrat, així com altres curiositats del seu costat més personal.
Villa Solitaire: l'habitatge més car a la venda de les Illes Balears
Elevant-se amb elegància sobre els prestigiosos turons de Son Vida, Villa Solitaire es presenta com la residència de disseny més excepcional de Mallorca i, actualment, la propietat més cara a la venda a les Illes Balears a idealista, amb un preu de 39.500.000 euros. Dissenyada pel conegut arquitecte milanès Matteo Thun, la vil·la captura la silueta dinàmica de les espelmes que suren sobre els seus espais envidrats i combina a la perfecció l'elegància escultòrica amb la tranquil·litat