L’embolic de la plusvàlua municipal explicat amb els 15 dubtes més freqüents

José María Salcedo, soci d'Ático Jurídico
José María Salcedo, soci d'Ático Jurídico
21 d’agost 2018, Redacció

Ha passat més d’un any des que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional l’impost de plusvàlua municipal en cas de transmissió d’un immoble amb pèrdues. Durant tot aquest temps, hi ha hagut moltes sentències contradictòries i l’última és la del Tribunal Suprem que enterra la possibilitat d’anul·lar el pagament d’aquest tribut quan hi hagi hagut guanys.

José María Salcedo, soci d’Ático Jurídico i un dels experts més importants en fiscalitat, acaba de publicar la tercera edició de la “Guia pràctica per impugnar la plusvàlua municipal”, adaptada a l’última sentència del Tribunal Suprem el passat 9 de juliol (editorial Sepín).

En una entrevista per idealista/news Salcedo dona resposta a les 15 preguntes més freqüents sobre aquest impost que recapten els ajuntaments.

Si he venut amb pèrdues, he de presentar la declaració de l’impost de plusvàlua municipal?

Sí. I és que tal com acaba de declarar el Tribunal Suprem, la plusvàlua només és inconstitucional en els suposats en els quals s’acrediti que el terreny s’ha transmès amb pèrdues, però no en la resta de casos. I la prova de l’obtenció d’aquestes pèrdues correspon al contribuent. En conseqüència, el contribuent està obligat a presentar la declaració o autoliquidació de l’impost, acreditant en el seu cas l’existència d’una pèrdua en la transmissió.

Si la plusvàlua és inconstitucional, he de seguir pagant-la?

Considero que existeix l’opció de presentar la declaració o autoliquidació de l’impost, però no necessàriament, de realitzar cap ingrés.

Així, si l’Ordenança municipal preveu que és l’Ajuntament el que ha de notificar la liquidació, fins que no ho faci, el contribuent no ha de pagar. I compleix simplement declarant l’operació i acreditant l’existència d’una pèrdua en la transmissió.

Per contra, si el contribuent ha de presentar una autoliquidació, i acredita l’existència d’una pèrdua en la transmissió, considero que pot presentar-la a zero, sense ingrés. L’Ajuntament sempre podrà revisar-la i exigir al contribuent l’impost.

En cas d’herència o donació, pot haver-hi una pèrdua en la transmissió?

Els Jutjats i Tribunals venen considerant que també pot haver-hi pèrdua quan l’immoble s’adquireixi per herència o donació. I això, tenint en compte que ni el Tribunal Constitucional, ni el Tribunal Suprem, han considerat que s’hagi de donar un tractament diferent en aquests casos.

La Direcció General de Tributs, tanmateix, sí ha considerat que en aquests casos no existeix pèrdua, perquè el contribuent rep un bé que abans no tenia.

Segons la meva opinió és absurd, ja que l’impost grava l’increment del valor d’un terreny, manifestat en el moment de la seva transmissió, i no l’obtenció d’un guany o pèrdua. I és evident que el terreny tenia un valor quan es va adquirir pel causant o el donant, i un altre diferent quan es transmet per herència o donació.

De fet, la proposició de Llei de modificació de l’impost, actualment en tramitació, permet acreditat la pèrdua també en aquest tipus de transmissions, aportant valors declarats en l’Impost de Successions i Donacions.

Quina prova he de presentar a l’Ajuntament per demostrar que he transmès amb pèrdues?

Tal com ha declarat el Tribunal Suprem, per acreditar la inexistència d’un increment de valor del terreny, al contribuent li és suficient amb aportar una proba molt bàsica, que pot ser les escriptures d’adquisició i transmissió del terreny.

És possible tenir en compte les despeses d’adquisició del terreny, impostos, etc., per determinar si ha existit o no guanys en la transmissió?

Els Tribunals no solen admetre la consideració de les despeses d’adquisició (notaria, registre, impostos...) amb major valor d’adquisició del terreny. Tampoc, evidentment, les despeses de reforma o rehabilitació de l’immoble, tenint en compte que l’impost grava l’increment de valor dels terrenys, no de les construccions.

Respecte a les despeses d’urbanització del terreny que s’hagin hagut de pagar existeixen més dubtes, estat pendent de resolució un recurs de cassació plantejat davant del Tribunal Suprem, en relació a aquesta qüestió. 

Pot exigir-me l’ajuntament la plusvàlua municipal, encara que les escriptures d’adquisició i transmissió resultin en una pèrdua?

Sí. El contribuent, aportant les escriptures d’adquisició i transmissió del terreny, només trasllada la càrrega de la prova a l’Ajuntament. Per tant, aquest pot sol·licitar informes tècnics per demostrar que, més enllà d’allò que diguin les escriptures, sí va existir un increment de valor en el terreny. En aquest cas, l’Ajuntament exigirà l’impost al contribuent.

Al contribuent només li quedarà recórrer la liquidació que notifiqui l’Ajuntament. I per desvirtuar la prova de l’Administració, haurà d’acreditar davant del Jutjat (normalment mitjançant un informe pericial) que la pèrdua és real.

És inconstitucional l’Impost de Plusvàlua municipal, si he transmès el terreny amb guanys?

No. El Tribunal Suprem acaba de declarar que l’impost és inconstitucional quan el contribuent acrediti que es va transmetre el terreny amb pèrdues. No obstant això, si va haver-hi guanys en la transmissió, l’impost serà constitucional, i els articles 107.1, 107.2.a i 110.4 de la normativa de l’impost, plenament aplicables.

En casos dubtosos, serà cada Jutjat el que decidirà si, en funció de la prova aportada pel contribuent i l’Ajuntament, ha quedat acreditada l’existència de guany o pèrdua en la transmissió.

És errònia la fórmula de càlcul de l’impost? Com pot provar-se això?

Tots els contribuents, també els que van vendre en guanys, poden al·legar error en la fórmula de càlcul de l’impost. I és que, tal com venen declarant diversos Jutjats i Tribunals des de 2010, de la fórmula de càlcul prevista a la Llei resulta l’increment del valor que el terreny tindrà en un futur, però no el generat des que l’immoble es va adquirir. Aquesta qüestió està pendent de ser resolta pel Tribunal Suprem, que podria declarar il·legal la fórmula de càlcul prevista a la Llei.

Normalment, els contribuents acrediten l’error en la fórmula de càlcul aportant un informe pericial al procediment. No obstant això, si el Suprem declara il·legal la fórmula prevista a la Llei, podria ser suficient amb demostrar que, en el cas concret, s’ha aplica la mateixa fórmula declarada contrària a Dret per l’Alt Tribunal.

Pot obtenir-se la devolució de tot l’impost pagat, si s’al·lega l’error en la fórmula de càlcul?

En principi no. L’al·legació de la fórmula de càlcul només implica que la base imposable de l’impost ha de ser recalculada, perquè es gravi l’increment del valor del terreny generat des que aquest es va adquirir, i no el que es manifestarà en el futur.

Tanmateix, s’haurà d’esperar a veure quin és el criteri que assenta el Tribunal Suprem sobre la fórmula de càlcul i si la decisió obliga al legislador a l’aprovació d’una modificació legal. En aquest cas els ajuntaments podrien tenir dificultats a l’hora de tornar a exigir l’impost.

És inconstitucional l’impost, si l’import a pagar és igual o superior al guany obtingut en la transmissió?

En alguns casos, l’impost a pagar absorbeix la totalitat (o gairebé) de l’increment del valor obtingut en la transmissió. És el cas d’un contribuent que obtingui un guany en la transmissió de, per exemple, 15.000 euros, i se li exigeixi un impost de 12.000 euros. En aquest cas, l’impost podrà ser declarat confiscatori i contrari al principi de capacitat econòmica. Així ho han reconegut diversos Tribunals, admetent també el Tribunal Suprem aquesta possibilitat, en la recent sentència del 9 de juliol.

És possible recuperar la plusvàlua pagada fa anys?

Sí, però el primer serà saber si en el seu dia el contribuent va presentar una autoliquidació de l’impost o va ser l’Ajuntament el que va notificar la liquidació.

En el primer cas, el contribuent podrà sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació presentada aleshores. Per la qual cosa tindrà un termini de quatre anys, comptats des de l’últim dia que va tenir per presentar la mateixa autoliquidació.

En el segon cas, el contribuent només tenia el termini d’un mes per recórrer la liquidació que se li va notificar. Si no ho va fer, la liquidació es va convertir en ferma i les possibilitats d’anul·lar-la, més reduïdes.

Com saber si he rebut una liquidació o autoliquidació de l’impost?

El primer que s’ha de fer és anar a l’ordenança municipal de l’impost, per veure quin sistema de liquidació ha escollit l’Ajuntament. El que es disposa a l’ordenança tindrà caràcter prioritari.

Entrant ja en el mateix document, la principal diferència entre la liquidació i l’autoliquidació és que la primera sempre inclourà un “peu de recursos”, en el qual s’indicarà al contribuent els recursos que pot interposar davant de la liquidació. Aquesta informació, tanmateix, no apareixerà en l’autoliquidació, ja que les autoliquidacions no es recorren, es rectifiquen.

Què puc fer si l’ajuntament em va notificar una liquidació de l’impost i no la vaig recórrer?

En aquest cas, la liquidació és ferma, i contra la mateixa només pot iniciar-se un procediment especial de revisió. Els que tenen més possibilitats de prosperar són els de nul·litat de ple dret i el de revocació.

El primer ha de basar-se necessàriament en els motius taxats previstos en l’article 217 de la Llei General Tributària. El problema és que entre ells no està, explícitament, la inconstitucionalitat de la norma que s’aplica per exigir un impost al contribuent. No obstant això, a vegades el Tribunal Suprem ha declarat nuls de ple dret els actes dictats d’acord amb articles declarats inconstitucionals.

La revocació, per part seva, només pot iniciar-se per l’Administració. El contribuent només pot promoure l’inici del procediment, però res més. Alguns Tribunats, tanmateix, han considerat que la negativa a iniciar el procediment ha de ser fundada i justificada.

Per què no és possible sol·licitar directament la devolució d’ingressos indeguts per recuperar l’impost pagat?

Molts contribuents consideren que, per recuperar la plusvàlua municipal pagada, el que s’ha de fer és sol·licitar directament la devolució d’ingressos indeguts. Tanmateix, aquest procediment només serveix per recollir els fruits d’un procediment anterior, en el qual s’hagi declarat la improcedència de l’impost que es va pagar.

Per tant, la devolució d’ingressos indeguts és la conseqüència d’haver recorregut i anul·lat prèviament la liquidació notificada per l’Ajuntament. O d’haver aconseguit que s’estimi la sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació que es va presentar en el seu dia.

Si es presenta directament la sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts, el normal és que sigui desestimada, perquè prèviament no s’haurà declarat la improcedència de l’impost pagat. I per tant, no hi ha motius per realitzar cap devolució.

És possible iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial per recuperar l’impost pagat?

L’inici del procediment de responsabilitat patrimonial podia sol·licitar-se fins al passat 15 de juny. En aquesta data, és quan es va complir un any des de la publicació al BOE de la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucionals alguns articles de la normativa de l’impost de plusvàlua municipal.

En qualsevol cas, la nova regulació de la responsabilitat patrimonial, prevista a la Llei 40/2015, és molt restrictiva, exigint que el contribuent hagués recorregut en el seu dia la liquidació de l’impost, obtenint una sentència ferma de desestimació. Per si no fos prou, serà necessari, a més, que en el mateix recurs s’hagués al·legat la inconstitucionalitat de l’impost.