BdE: la pujada del salari mínim va destruir ocupació, va frenar la contractació i va reduir les hores treballades

Van ser molts els missatges d'alerta que van arribar quan el govern espanyol va apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) el 2019. A principis de l'any, va entrar en vigor una pujada del 22%, la més gran en termes percentuals duta a terme a Espanya des del 1978, que va elevar el salari mínim fins als 900 euros amb 14 pagues l'any (o 1.050 euros en 12 pagues).

Economistes i experts laborals van augurar un fre en la creació d'ocupació, sobretot entre els perfils menys formats i de baixos salaris, i el Banc d'Espanya va insistir que una mesura d'aquesta magnitud tiraria per terra el dinamisme de l'ocupació.

I ara, dos anys després de les advertències inicials, el supervisor financer ha publicat un estudi en què repassa algunes conclusions sobre quin va ser l'impacte real de la pujada del salari mínim del 2019.

Segons el Banc d'Espanya, "després de l'increment del SMI, hi va haver un menor creixement de l'ocupació del col·lectiu amb menors salaris". De fet, afirma que la xifra de les relacions laborals retribuïdes per sota dels 1.250 euros mensuals va experimentar, després de la pujada de l'SMI, una "moderació immediata" en el diferencial entre la seva taxa de creixement i la d'un col·lectiu que percebia una remuneració lleugerament major abans d’aquesta data.

Pel Banc d'Espanya, això podria tenir dues explicacions. En primer lloc, podria ser que els treballadors amb menys salari perdessin la feina amb més probabilitat que de normal després de la pujada de l’SMI. D'altra banda, és possible que la creació d'ocupació a aquests nivells salarials quedés reduïda sense haver estat compensada amb nous llocs de treball amb salaris una mica superiors.

"L'estimació d'aquests efectes per a col·lectius particulars a partir de dades individuals indicaria que els dos marges haurien pogut contribuir a la destrucció neta de contractes observada", recalca el document. El sector serveis i l'agricultura són dels més destacats.

El document també parla d'"un major impacte advers sobre l'ocupació dels col·lectius de més edat i una reducció més acusada de les hores treballades i del flux de creació d'ocupació per als joves". En aquest sentit, el Banc d'Espanya aclareix que els joves que treballaven a temps complet durant 30 dies podrien haver patit una caiguda de les hores treballades després de l'increment del salari mínim. A més, considera que els aturats que abans de la pujada de l'SMI havien estat cobrant el salari mínim tenen menys probabilitats d'obtenir un feina que els aturats que, amb anterioritat a la pujada del 2019, havien tingut una ocupació cobrant l’SMI.

El supervisor també destaca que la pèrdua d'empenta de l'ocupació temporal va ser generalitzada, però es va produir amb més intensitat entre aquells treballadors temporals amb menys antiguitat a la feina, amb un descens interanual del 2,2% dels que tenien menys de 6 mesos d'antiguitat, mentre que l'evolució positiva dels treballadors indefinits va amagar comportaments molt diversos, amb creixements a finals del 2019 superiors als d'un any abans per als treballadors amb més antiguitat, però amb caigudes acusades entre els novells.

D'altra banda, aclareix que, "després d'una pujada de l’SMI, alguns llocs de treball poden haver estat actius, però amb una reducció de les hores treballades, per exemple, mitjançant el pas d'un contracte a temps complet a un a temps parcial. Això pot ser especialment rellevant en sectors com l’hostaleria o el comerç, en què la productivitat de les hores del treballador varia molt segons l’hora i el dia, depenent del propi ritme de l'activitat comercial. En aquests casos, l'empresa ha pogut decidir mantenir el lloc de feina, però només durant les hores més productives o reduint els horaris d'obertura, per exemple. El resultat, en aquests casos, seria una caiguda de les hores treballades i no de l'ocupació".

Tanmateix, sens dubte la reflexió més destacada que apareix a l'estudi és que l'increment del 22% de l’SMI "hauria suposat entre 0,6 i 1,1 punts percentuals de menor ocupació" en comparació amb el desembre del 2018. És a dir, que el supervisor deixa entreveure que l'entrada en vigor del salari mínim de 900 euros mensuals va provocar la pèrdua d'entre 90.000 i més de 170.000 llocs de feina pel que fa als cotitzants registrats a finals del 2018, incloent-hi els llocs de treball destruïts i els que no es van arribar a crear.

Estudiar l'impacte de la pujada de l'SMI

Mentre el govern central es proposa tornar a apujar el salari mínim, el Banc d'Espanya insisteix al document que "és evident que les decisions de pujada de l'SMI s’han de supeditar a un estudi detallat de moltes altres consideracions". Segons la institució, a l'hora de prendre una decisió de pujada de l'SMI s'haurien de ponderar adequadament els resultats potencialment positius i negatius per a les diferents dimensions i les conseqüències favorables i desfavorables per als diferents col·lectius.

Així, per exemple, en el cas d'haver-hi agents beneficiats i perjudicats per una mesura d'aquest tipus (la pujada, o no, de l'SMI), "seria convenient analitzar la importància dels canvis a la renda dels diferents col·lectius, així com l'impacte d'aquests canvis en variables agregades rellevants com el consum, la inversió i l'estalvi". També apunta que podria haver-hi arguments de millora en l'equitat que podrien compensar l'increment de desocupació involuntària que podria derivar-se de l'augment de l'SMI.