Els hereus: tipus d'hereus, quan s'hereta i com es reparteix

Un dels grans dubtes que solem plantejar-nos en matèria de successions i herències consisteix a identificar què és un hereu i quins hereus estan cridats a rebre els béns del difunt, així com quines són les regles de repartiment en cas d'herència amb testament o sense.

El punt de partida és que hi ha certs límits legals recollits al Codi civil a l'hora de planificar una successió i, de la mateixa manera, també hi ha normes que s'apliquen de manera automàtica en cas que no hàgim dissenyat un pla específic en forma de testament.

Els hereus

Quan una persona mor, què passa amb els seus béns? La resposta és que passaran a mans dels seus hereus sempre que acceptin l'herència. Els hereus són, per tant, les persones cridades a rebre una herència, cosa que implica, per norma general, acceptar els béns, drets i obligacions del difunt.

Hi ha certs requisits per heretar: ser persona física o jurídica, sobreviure al causant, no estar incapacitat per llei i ser digne de rebre l'herència.

Sobre aquest darrer punt hi ha algunes causes d'indignitat per succeir que, en cas de provar-se, impediran a determinades persones la possibilitat d'heretar a causa de la comissió prèvia d'actes especialment greus contra el causant o la persona morta (els trobem a l'article 756 del Codi civil).

Quan s'hereta?

Per heretar cal que es produeixi la mort del causant. Aquesta és la principal diferència entre herència i donació: en el segon cas, la transmissió de béns o drets es duu a terme en vida per voluntat del donant i a títol gratuït a favor del donatari, que és qui els rep.

En cas d'herència, la transmissió també es durà a terme a títol gratuït, però motivada per la mort del causant (mortis causa).

Una vegada es produeixi la mort del causant, s'activaran els mecanismes legals per a la successió, que variaran en funció de si el mort ha deixat testament (successió testamentària) o no (coneguda com successió intestada, successió abintestat o successió ab intestato).

Els tipus d'hereus

Quant a quins són els tipus d'hereus que existeixen, podem diferenciar-los en hereus forçosos i hereus voluntaris, en funció de si la llei ens obliga o no a transmetre'ls els nostres béns. Així, en el cas d’una successió amb herència tenim:

Hereus forçosos o legitimaris

El Codi civil ens diu que la llegítima és la porció de béns que el testador (és a dir, qui atorga el testament) no pot disposar perquè la llei la reserva a determinats hereus, dits hereus legitimaris.

Qui són els hereus forçosos o legitimaris?

Són hereus forçosos o legitimaris:

1. Els fills i descendents respecte dels seus pares i ascendents
2. En absència dels anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents
3. El vidu o la vídua

Hereus voluntaris

En el cas dels hereus voluntaris, tenim els hereus elegits pel causant de manera lliure i, per tant, sense les limitacions imposades als dos terços de l'herència destinats als hereus forçosos.

La llei ens diu que pot heretar qualsevol persona física o jurídica que no estigui incapacitada per llei i concreta que no podran heretar les associacions il·legals o els nascuts que no superin les 24 hores de vida. És important saber que els menors i els incapaços poden heretar en representació dels seus pares o tutors.

Si no hi ha hereus forçosos, el causant pot repartir la totalitat de l'herència entre els hereus voluntaris que elegeixi i en la proporció que desitgi.

Ordre per a la successió del difunt sense testament

Qui són els hereus legals? O el que és el mateix: quan una persona mor sense atorgar testament, qui hereta? És una situació que es dona sovint. El Codi civil és la norma que ens indica qui són els hereus legals en cas d'herència sense testament a Espanya, així com les regles de repartiment de l'herència sense testament.

Qui són els hereus quan no hi ha testament?

1. Fills i descendents: aquest grup és el primer a qui correspon heretar, a parts iguals entre tots.
2. Pares i ascendents: en cas que no hi hagi fills ni descendents, el dret a heretar passarà als pares. Si tampoc no hi són, passarà als altres ascendents vius a parts iguals.
3. Cònjuge: en cas d'estar casat i sempre que no hi hagi descendents ni ascendents, el cònjuge serà qui rebi l'herència.
4. Germans i nebots: en defecte de tots els anteriors, heretaran els germans i, si no n'hi ha, els nebots.
5. Oncles i cosins: si no hereta cap dels anteriors, seran els oncles i, si no, els cosins. La línia segueix fins als hereus col·laterals de quart grau.
6. Estat: quan cap dels anteriors pugui heretar, els béns passaran a l'Estat.

La regla dels terços per a herències amb testament

Pexels

En aquest cas, la llista d'hereus varia i, a més, es pot ampliar a voluntat del causant. Cal partir d’una norma clau: la regla dels tres terços o regla de les tres parts. En fer el testament haurem de respectar aquesta regla, que divideix l'herència en el terç de la llegítima, el terç de millora i el terç de lliure disposició:

• El terç de la llegítima es reparteix per igual entre els anomenats hereus forçosos. Seguint l'ordre que defineix el Codi civil a l'article 807, es tracta de fills i descendents, pares i descendents i cònjuge.
• El terç de millora serveix, com el seu nom indica, per millorar la llegítima, per la qual cosa és possible repartir-lo segons convingui entre els hereus forçosos. També es poden repartir a parts iguals entre ells.
• El terç de lliure disposició és d'assignació lliure i és possible lliurar-lo a qualsevol persona o institució, sempre dins els límits de la legalitat.

Diferències autonòmiques en les herències a Espanya

És important tenir en compte que hi ha diferències autonòmiques en les herències a Espanya. Particularment, determinades autonomies tenen la seva pròpia normativa civil: és el cas de Catalunya, Aragó, les Balears, Galícia, Navarra i el País Basc.

En tots aquests casos, caldrà respectar les regles de repartiment que estableixi el Codi civil aplicable, i la referència serà el lloc de veïnatge civil del causant.

Per exemple, a Aragó els legitimats són només els descendents, i la llegítima correspon en aquest cas a la meitat del cabal hereditari, mentre que l'altra meitat és de lliure disposició. A Catalunya, la llegítima és d'una quarta part de l'herència i són legitimaris els fills i, si no, els pares del causant (no el cònjuge vidu).

A més, també hi ha diferències quant a l'impost de successions. Cada autonomia té un ampli marge per aprovar i aplicar reduccions, deduccions i bonificacions basant-se en criteris com el grau de parentiu amb el difunt o la concurrència de determinades circumstàncies (per exemple, una minusvalidesa de l'hereu).

La importància de l'usufructuari quan parlem d'hereus

Cal destacar que existeix l'anomenat usdefruit viudal, pel qual el vidu o la vídua comptaran en tot cas amb una part de l'herència en usdefruit. A més, si la parella estava casada en règim de guanys, la meitat dels béns continuaran pertanyent a la part supervivent. L'usdefruit del vidu també s'ha de respectar en cas d'herència amb testament.

Els sistemes de repartiment en cas d'herència sense testament poden esdevenir molt complexos, per la qual cosa és recomanable disposar d’assessorament legal.

Ets pèrit taxador? Si busques comparables dels darrers 20 anys per a taxacions judicials immobiliàries, pots fer servir el nostre cercador de testimonis.