El ple del Congrés ha aprovat definitivament el projecte de llei pel qual es crea un nou impost mínim per a les empreses multinacionals, una norma que inclou part de la reforma fiscal que volia el govern i que finalment introdueix un impost a la banca, però no al sector energètic. També s'han quedat fora les rebaixes impositives que proposava el PP destinades als joves.
La tramitació parlamentària va concloure amb la votació de les esmenes que el Senat va introduir al projecte de llei, diverses de les quals van rebre via lliure del Congrés malgrat el vot en contra del govern. Ara només falta que la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per entrar en vigor.
La reforma fiscal és un dels projectes que més li ha costat tirar endavant al govern en aquesta legislatura, ja que s'ha hagut d'enfrontar des del primer moment a dures negociacions a múltiples bandes amb els grups parlamentaris.
De fet, la norma va aconseguir superar el tràmit al Congrés, però renunciant a mesures que volia el govern, com apujar la fiscalitat al dièsel, suprimir el règim de les socimis o gravar els cotxes, avions i iots de luxe.
El text que entrarà definitivament en vigor s'articula en 15 títols, amb 51 articles i un conjunt de disposicions addicionals, transitòries i finals. Transposa la Directiva de la Unió Europea 2022/2523, que estableix un impost complementari per garantir que els grups de gran magnitud o les multinacionals tributin a un tipus mínim global del 15 %.
Segons la normativa europea, "si el tipus impositiu efectiu" d'aquests grups empresarials "és inferior al 15 %, es recaptarà un impost addicional", i permet als Estats membres "aplicar un impost complementari nacional que gravi les entitats que radiquin al seu territori".
La llei aprovada també inclou un nou impost a la banca i algunes de les esmenes que havia aprovat el Senat. Per exemple, les relacionades amb les donacions per als treballadors afectats per la DANA o aplicar el tipus reduït de l'IVA a la llet fermentada. També ha tirat endavant una mesura per a afavorir fiscalment a associacions esportives.
Rebutjada la base legal de l'impost a les energètiques
El ple del Congrés dels Diputats també va rebutjar per majoria absoluta la derogació de l'article legal en què es basa el gravamen temporal a les empreses energètiques que estava prorrogat des del 2023.
Es tracta d'una esmena a la reforma fiscal que el PP va introduir al Senat amb la majoria absoluta i que ara s'ha ratificat al Congrés amb suport de Junts i del PNB, que ja no volen prorrogar el gravamen.
Tant el portaveu del PNB, Aitor Esteban, com la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, han confirmat als passadissos del Congrés que les seves formacions no donen suport aquesta figura del gravamen perquè pot posar en risc inversions en la indústria energètica i, en el cas dels bascos, perquè la configuració actual de prestació de caràcter no tributari impedeix a les hisendes forals recaptar-la.
La derogació impediria complir el seu compromís amb ERC, Bildu i BNG de prorrogar el gravamen, però el govern pensa aprofitar el Consell de Ministres de dilluns que ve, l'últim de l'any, per aprovar el decret llei promès per tal que entri en vigor abans que la reforma votada aquest dijous es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entri en vigor la supressió de la base legal.
Ni rebaixes fiscals ni ajudes a joves
El PP va introduir al Senat, cambra on té majoria absoluta, una modificació a la llei perquè la rebaixa de l'impost de societats a pimes que el PSOE va pactar amb Junts i que va introduir al Congrés s'apliqui des del 2025 de forma automàtica i no durant tres anys com està redactat ara.
Una altra esmena buscava redirigir 3.000 milions recaptats amb l'impost a la banca a ajudes hipotecàries o construir habitatge de preu taxat que permeti als joves accedir a una casa.
A això s'hi sumen exempcions fiscals a l'IRPF a joves de 18 a 35 anys durant quatre anys perquè el destinin a habitatge, formació, natalitat o emprenedoria. Segons el principal partit de l'oposició, aquesta mesura hauria tingut un cost d'uns 2.100 milions i un benefici mitjà per als joves d'entre 10.000 i 12.000 euros.
Tot i això, cap d'aquestes propostes ha tirat endavant en el text que entrarà en vigor una vegada que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
A Catalunya, el 79% dels edificis tenen una qualificació energètica E o pitjor
El parc d'habitatges a Espanya i, en concret, a Catalunya, és un dels més envellits d'Europa i el 80% dels edificis es consideren ineficients energèticament perquè van ser construïts abans que existissin requisits d'eficiència energètica al Codi Tècnic d'Edificació (abans de 1980). Això suposa fer un gran esforç en rehabilitació i canvis a la construcció per adaptar-se a les normes establertes per al 2033 i el 2050, per tal d'obtenir una qualificació energètica més alta.
Mango obrirà la segona botiga de Mango Home a Barcelona abans del 2026
Mango dona gas a la línia de la llar i manté l'expansió de la divisió Mango Home amb l'obertura de la segona botiga de la marca a Barcelona a finals d'any. El local estarà situat al centre comercial L'Illa Diagonal i és "un pas més en la consolidació i el creixement de la cinquena línia de l'ecosistema Mango". La nova botiga tindrà una superfície de venda superior als 240 m2 i simularà una llar on els clients podran trobar propostes per a totes les estances.
Aquestes són les cases que urgeix vendre
A vegades, aprofitar la pressa que té un venedor per desfer-se del seu habitatge pot ser una magnífica manera d'aconseguir un bon preu. Per aquesta raó, les cases que urgeix vendre estan tan demandes al mercat immobiliari. Hi ha una infinitat de motius pels quals a un propietari li urgeix la venda del seu immoble i la veritat és que pot representar una oportunitat fantàstica per al comprador.
De luxe i davant del mar: el Maresme es consolida com a epicentre del luxe residencial a Catalunya
Al llarg dels darrers cinc anys, la manera com vivim ha evolucionat i també les nostres preferències a l'hora de buscar on viure. Dins aquesta evolució en el sector immobiliari a Espanya, s'ha reflectit una fita clau: el redescobriment del Maresme com a territori privilegiat per a l'habitatge de luxe. Avui aquesta franja costanera al nord de Barcelona no és només una extensió natural de la capital catalana, sinó una destinació amb alts estàndards per dret propi. Lluís Barrera, soci de
On viu el cantautor Joan Manuel Serrat? La seva vida en aquest barri barceloní
Joan Manuel Serrat és un dels cantautors més influents i estimats de la música en castellà i de Catalunya. Nascut a Barcelona el 1943, la seva carrera ha abastat més de sis dècades, durant les quals ha combinat poesia, compromís social i sensibilitat artística en cançons que han marcat generacions. Per això, molts dels seus seguidors es pregunten on viu Joan Manuel Serrat, així com altres curiositats del seu costat més personal.
Villa Solitaire: l'habitatge més car a la venda de les Illes Balears
Elevant-se amb elegància sobre els prestigiosos turons de Son Vida, Villa Solitaire es presenta com la residència de disseny més excepcional de Mallorca i, actualment, la propietat més cara a la venda a les Illes Balears a idealista, amb un preu de 39.500.000 euros. Dissenyada pel conegut arquitecte milanès Matteo Thun, la vil·la captura la silueta dinàmica de les espelmes que suren sobre els seus espais envidrats i combina a la perfecció l'elegància escultòrica amb la tranquil·litat
