Nou escenari per al negoci residencial a Catalunya
Decret llei
Barcelona

Nou escenari per al negoci residencial a Catalunya. La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han unit forces per llançar noves mesures per millorar l'accés a l'habitatge. Si bé l'objectiu és social, els professionals que s'encarreguen de dinamitzar aquest sector han interpretat aquest decret llei (en concret el 17/2019) com un atac directe al sector privat; l’han titllat de “drama” i de “desprotector” per als actors del negoci immobiliari de tota la comunitat.

El text tracta fonamentalment d'incrementar el parc d'habitatge protegit i l'oferta d'habitatges en règim de lloguer. En concret es reforcen les eines per treure al mercat els habitatges buits (que seran aquelles que romanguin desocupats permanentment i sense causa justificada durant més de dos anys), per gestionar les situacions d’emergència social, per a la qualificació d'habitatges amb protecció oficial i per a la moderació dels preus del lloguer dels habitatges lliures.

Per exemple, a partir d'ara, quan un terreny canviï d'ús per poder-hi construir habitatges (i passi de terciari a residencial, per exemple), s'haurà de reservar com a mínim un 40% per a habitatge assequible (abans era el 30%). Aquest canvi també serà d’aplicació en solars no urbanitzables que vulguin passar a ser urbanitzables, en els quals també s’haurà de comptar amb un 40% de reserva per a HPO.

A més, el decret vol que el parc d'habitatge assequible creixi, per la qual cosa la titularitat dels habitatges no deixarà de ser “en cap moment” de l'administració pública. Quant al preu, es fixarà un preu per mes i m2, per la qual cosa un pis de lloguer assequible “costarà el mateix a Sarrià que a El Carmel”, expliquen des del consistori.

“Després de pressionar el juliol passat perquè la Generalitat retirés un decret que no donava resposta als problemes reals d'habitatge que tenen els ciutadans a Barcelona i a la resta del país, el que s'ha presentat ara sí que és una possible solució a la situació d'emergència. En aquesta ocasió hem treballat de manera conjunta per poder tirar-ho endavant”, va explicar Janet Sanz, tinenta d'alcalde a Barcelona, l'endemà de l'aprovació d'aquesta nova normativa.

El sector, en contra

La unió de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona no ha tingut el reflex corresponent amb el sector privat, que veu aquests canvis com “una sobreprotecció al llogater amb tendències okupes més enllà del raonable”. “Veig complicat que a Barcelona es desenvolupin promocions d'habitatge per al lloguer, atès que hi ha el doble efecte del 40% d'habitatge protegit i una legislació ‘podemita’ que només protegeix els usuaris”, diu Mikel Echevarren, conseller delegat de Colliers

“És un drama absurd provocat pels qui es defineixen com a defensors de la demanda menys solvent i que provocarà increments dels lloguers dels pocs habitatges que ja hi ha -afegeix Echevarren-; es veu de lluny que això serà l'enfonsament total del mercat de promoció residencial a la ciutat de Barcelona”.

Aquest decret llei afecta de prop a l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE). “Ho valorem negativament, ja que tindrà efectes totalment contraris als pretesos i reduirà el parc actual de lloguer. A més, impedirà que se’n construeixi un de nou i endurirà la selecció i valoració dels possibles arrendataris.”

“Insistim en el conflicte competencial que crea la reserva d’HPO en sòl urbà consolidat, ja que contravé la Llei Estatal del Sòl i la constitució. Quan es va aprovar la modificació del Pla General Metropolità de Barcelona vam advertir dels inconvenients d'una mesura d'aquestes característiques i, desgraciadament, ja estem comprovant els efectes negatius que té: en els primers nou mesos del 2019 -coincidint amb l'entrada en vigor de la norma-, la producció d'habitatges a Barcelona ciutat ha disminuït en un 55,3% respecte del mateix període del 2018. Amb el decret, aquests inconvenients podrien estendre's a la resta de Catalunya”, expliquen des de l'APCE.

“També valorem molt negativament l'increment de reserves d’HPO a l'àrea Metropolitana i les anunciades per a les àrees de “demanda forta i acreditada”, ja que comprometen la viabilitat dels planejaments”, afegeixen des de l'associació.

Els canvis en els contractes de lloguer també suposaran un maldecap per als principals gestors i propietaris de tota Catalunya. “Sobre l'ampliació del termini del lloguer social obligatori de 3 a 7 anys per als “grans propietaris” (persones físiques o jurídiques amb més de 15 unitats), creiem que és molt greu perquè va més enllà del text de la Iniciativa Legislativa Popular d'Emergència Habitacional, aprovada pel Parlament de Catalunya. No només això, sinó que també representa un clar excés legislatiu que vulnera la seguretat jurídica i compromet la viabilitat de les empreses i dels seus treballadors”, diuen des de l'APCE.

Sareb, per exemple, és un dels actors del sector residencial amb major presència en tota Espanya i amb un pes important a Catalunya. “Desenvolupem una funció social amb la cessió d'habitatge social a Comunitats Autònomes i Ajuntaments. De 1.200 immobles, gairebé la meitat del total d'habitatges cedits per la companyia són a Catalunya”, expliquen des de la societat.

“Ara mateix estem estudiant el contingut del text i encara no podem emetre una opinió sobre aquest tema ni determinar amb certesa l'impacte que pugui tenir en la nostra activitat, però qualsevol mesura o obstacle que afecti la nostra capacitat per desenvolupar l'activitat suposarà posar en perill el compliment dels compromisos adquirits amb les autoritats espanyoles i europees i amb els seus propis accionistes i inversors, tant públics com privats. Per tant, ens mantindrem alerta per si l'aplicació d'aquesta o altres normes deriva en una vulneració dels seus drets, i en aquest cas es duran a terme les accions que estimi necessàries”, expliquen des de Sareb.

Neinor Homes, una de les principals promotores a Espanya, creu que “en línies generals, pot ser una mesura que desincentivi la inversió en residencial a la ciutat i faci que els promotors amb sòl en propietat hagin de repercutir el menor preu de venda en les unitats d'habitatge lliure, fet que incrementaria encara més el preu de l'habitatge no protegit. Si bé creiem que la intenció és positiva per donar solució al problema d'accés a l'habitatge que cal solucionar, no creiem que aquesta sigui la línia a seguir".

La Llave de Oro, una promotora amb presència gairebé exclusiva al mercat català, també opina que “la nova llei no té cap mesura positiva i a més crea una gran inseguretat jurídica. També fa pràcticament impossible la rehabilitació d'edificis i desincentiva completament la promoció d'habitatge destinat al lloguer. En definitiva, creiem que provoca l'efecte contrari al que es pretén”.

L'APCE coincideix amb La Clau d'Or que aquestes mesures també tindran impacte en la renovació del parc d'habitatges. “Aquest Decret llei provoca que siguin totalment inviables les operacions de rehabilitació, amb la conseqüent degradació dels immobles i dels barris, com ja està passant a Barcelona”, conclouen.

L'altra cara de la moneda és Lucía Martín, regidora d'habitatge de Barcelona, que celebra el decret i assegura que “la Generalitat ha entès que no es pot legislar en matèria d'habitatge sense comptar amb l'Ajuntament de Barcelona, ja que coneixem el problema de primera mà, i tampoc sense tenir en compte les entitats socials que fa temps que estan lluitant per això i lideren la lluita”.

“Necessitem mesures que abordin el problema a mitjà i llarg termini i mesures diverses, i aquest decret les aporta. No obstant això, necessitem fins i tot regular preus, millors pressupostos en matèria d'habitatge, canviar la normativa fiscal… el canvi del decret respecte a l'anterior és de 180 graus, però el nostre treball no acaba aquí i hem de continuar canviant les polítiques d'habitatge a Barcelona”, conclou.