Les Apis alerten: la limitació del preu del lloguer agreujarà l'accés a l'habitatge a Catalunya

Limitar el preu del lloguer podria enrarir el mercat de l'habitatge, segons les Apis. Aquesta setmana, el Sindicat de Llogaters i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya van presentar una proposició de llei al Parlament per limitar el preu del lloguer. Davant aquesta situació, els principals actors del negoci immobiliari català alerten que “aquells sectors de població més desfavorits o en situació de vulnerabilitat no tindran més opcions d’accedir a un habitatge de lloguer com a conseqüència de l'aprovació d'una normativa d'aquestes característiques”.

El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província; l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE); la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida i el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) han estat els responsables de signar un manifest que alerta dels possibles “danys” que pot tenir aquesta mesura.

“Evidentment, el dret a un habitatge digne ha de ser garantit per l'administració pública amb la implicació i col·laboració del sector privat, però amb l'aprovació d'aquestes mesures el sector públic està traslladant al sector privat la responsabilitat de donar resposta a la problemàtica de l'escassetat d'habitatge social, a més d'adoptar mesures que es mostren contràries a la protecció que la propietat privada rep explícitament a l'article 33 de la Constitució”, expliquen.

La carta remarca també que “la inexistència d'un parc públic de lloguer és responsabilitat de les administracions públiques i no dels propietaris privats”. “S'ha de buscar el just equilibri entre la protecció del llogater i la defensa legítima dels interessos dels propietaris. Per això és indispensable adoptar mesures que actuïn directament contra l'origen de l'augment del preu de renda de l'habitatge, que no és un altre que l'escassetat d'oferta: no hi ha habitatge suficient per proveir la demanda”, afegeixen.

“En aquest sentit, considerem que el sector públic ha d'adoptar, d'una banda, mesures que incentivin la construcció d'un parc d'habitatge social o de renda limitada suficient i estable en el temps mitjançant estímuls fiscals de tota mena (bonificacions, subvencions, etc.), i no mesures restrictives de la llibertat de mercat ni penalitzadores”, segons els professionals.

“Les mesures coercitives no tindran el resultat pretès i semblen fruit del desconeixement del comportament del mercat de lloguer. És més, es corre el risc de tornar a aquells temps en què la llarga durada de l'arrendament i la impossibilitat d'actualitzar la renda (o l’actualització d'acord amb un IPC que no reflectia la realitat), van portar a una reducció i una deterioració més que constatable del parc d'habitatges de lloguer”, diuen.

Els col·legis que han signat aquest comunicat incideixen a posar exemples d'altres països on aquesta mesura no ha funcionat. “Tampoc hem d'anar molt lluny per trobar exemples fallits de l'aplicació d'aquesta mena de mesures: Europa ha donat mostres més que suficients que el control dels preus del lloguer no és la mesura adequada. Si bé en un primer moment pot donar la sensació que, efectivament, el preu de la renda està sota control, la realitat és que al llarg del temps comporta l'aparició de problemes de diversa índole que incideixen negativament i provoquen una disminució de l'oferta, com per exemple els problemes que afecten la qualitat de l'oferta i el manteniment dels habitatges i dels seus serveis”.

“A més, segons dades de l'INCASÒL, dels 107.712 propietaris privats del parc de lloguer a Barcelona, el 96% (103.410) tenen entre 1 i 5 habitatges. Si bé és cert que entre aquest grup majoritari hi ha diferents casuístiques, també ho és que trobem una franja important de petits propietaris que utilitzen el lloguer per complementar els seus ingressos o la seva pensió de jubilació, entre altres. Per tant, la limitació del preu del lloguer no sols tindrà un impacte directe en la seva economia domèstica, sinó que a més provocarà que en molts casos decideixin retirar el seu patrimoni familiar del lloguer i passar-lo a la venda o a altres alternatives diferents del lloguer residencial”, sostenen.

“A les dificultats d'aquest grup majoritari de proveïdors d'habitatge cal sumar les dels recentment definits com a “grans tenidors” (els que tenen més de 15 habitatges, segons la nova definició del Decret llei 17/2019 del 23 de desembre de 2019, aprovat a Catalunya), que, a més de les dificultats per recuperar els habitatges per finalització del termini contractual o per impagament de la renda i l'obligació d'oferir-los en lloguer social al llogater (ocupant legítim o il·legítim), hauran de fer front a una limitació en la renda que podria fer inviable el sosteniment de l'activitat. Això provocaria la retirada del mercat de lloguer dels seus immobles i faria ineficients les escasses mesures de foment del lloguer que promogudes anteriorment per l'Estat”, conclouen els professionals.