Joan Clos (Asval): "El problema d'habitatge a Espanya no és la falta de diners, sinó la inseguretat jurídica"

El sector immobiliari torna a posar-se en peu de guerra davant la falta de seguretat jurídica que hi ha al voltant del mercat de l'habitatge.

Així ho han manifestat diferents experts en unes jornades organitzades pel Fòrum d'Economistes Immobiliaris, en les quals s’han posat sobre la taula diferents estratègies que s'haurien de seguir en l'era posterior a la COVID-19.

Un dels ponents que va participar en les jornades va ser Joan Clos, exalcalde de Barcelona i actual president de l'Associació de propietaris d'habitatges en lloguer (Asval), qui va criticar els constants canvis normatius que pateix el mercat residencial. Segons Clos, “el problema d'habitatge d'Espanya no està relacionat amb la falta de diners, sinó amb la falta de regulació, gestió i de seguretat jurídica. No podem estar sota regulacions canviants cada pocs mesos, sobretot en temes fonamentals”.

Clos també es va mostrar en contra del control dels preus del lloguer que va activar Catalunya el setembre, una mesura que el govern central vol traslladar al conjunt del país al llarg dels pròxims mesos, i va alertar que “la literatura econòmica i els exemples europeus demostren que aquest tipus de lleis no funcionen i que fins i tot acaben resultant agreujants de les crisis”. Segons la seva manera de veure la qüestió, la via per evitar fortes pujades de preus radica en una veritable política pública d'habitatge en un moment en què la societat i la situació econòmica donen senyals de creixement de la demanda del lloguer.

Per part seva, Julián Salcedo, president del Fòrum d'Economistes Immobiliaris, va recalcar la necessitat de garantir l'estabilitat institucional, la seguretat jurídica i la claredat normativa en matèria d'habitatge, així com la necessitat de reforçar la col·laboració públicoprivada per impulsar el desenvolupament d'habitatges d'obra nova i augmentar el parc d'habitatges de lloguer assequible, aprofitant l'interès de fons i promotores pel negoci conegut amb l’expressió en anglès build to rent.

Segons el Butlletí Especial d'Habitatge Social publicat recentment pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), el parc d'habitatge social de titularitat pública se situa actualment al voltant dels 290.000 habitatges, d’entre els quals uns 180.000 estan en mans de les comunitats autònomes i els 110.000 habitatges per arribar al total són de titularitat municipal. Aquesta xifra resulta irrisòria si tenim en compte que a Espanya hi ha més de 25 milions d'habitatges. A més, des de la cartera dirigida per José Luis Ábalos, se sosté que durant tot el 2019 es van construir poc més de 1.000 habitatges protegits destinats al lloguer.

Amb aquestes xifres sobre la taula, Francisco Navaixes, soci director de Franamar Consulting, també se suma a les veus que demanen fomentar aliances entre el sector públic i el privat per promoure habitatges tant per llogar com per vendre, així com apostar per la rehabilitació del parc d'habitatges a Espanya, on més de la meitat dels habitatges es van construir abans del 1980 i un de cada cinc té més de mig segle d'antiguitat.

La rehabilitació ha de ser un altre dels pilars del mercat de l'habitatge en l'època post-COVID. Segons Juan Fernández-Aceytuno, conseller delegat de Sociedad de Tasación ST, la clau és que sigui una rehabilitació sostenible, mentre que el president del Fòrum d'Economistes Immobiliaris parla de la fórmula de les ‘3R’: regeneració, renovació i rehabilitació urbanes.

Per a aquesta comesa, els experts demanen al govern central que aprofiti les ajudes europees que rebrà Espanya en el marc del fons de reconstrucció per pal·liar els efectes de la COVID-19. Amb 140.000 milions d'euros entre ajudes directes i préstecs, Espanya serà el segon país de la UE que rebrà l’import més abundant, per darrere d'Itàlia.

De moment, i amb el Projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2021, el govern central preveu destinar a la partida d'habitatge més de 2.235 milions d'euros, una xifra rècord gràcies al fet que inclou més de 1.600 milions procedents dels fons europeus, la qual cosa converteix l'habitatge en la sisena àrea econòmica més ben dotada. Segons els comptes públics de l'any que ve, la destinació de part d'aquests fons serà la rehabilitació de mig milió de cases en un termini de tres anys, l'ampliació del llindar de les ajudes per al lloguer assequible (que passaran de 600 a 900 euros) o el desenvolupament d'habitatges de lloguer social i assequible, entre altres projectes.

D'altra banda, els experts que es van reunir a la jornada també van parlar de la possibilitat de crear ajudes directes per facilitar l'accés a l'habitatge, tant per a la compra com per al lloguer. En aquest cas, una alternativa seria introduir una espècie de xec dirigit als arrendataris que permetria que el propietari tingués garantits els ingressos pel lloguer d'un immoble.

Article vist a Expertos del sector inmobiliario analizan las estrategias post Covid-19 para impulsar la actividad inmobiliaria (Blog de Asval)