Fa tan sols un mes, una pancarta publicitària de Joan Laporta, candidat a la presidència del FC Barcelona, col·locada en un edifici del Paseo de la Habana (Madrid) va causar un gran enrenou a la capital d'Espanya. Una polèmica sustentada per l’eslògan “Ganas de volver a veros”, per la ubicació: a prop del Santiago Bernabéu i perquè es tracta d'una persona molt pròxima al moviment independentista català.
Llavors van sorgir multitud de preguntes: quant ha pagat l'expresident del club blaugrana per aquest suport publicitari? Van aprovar els veïns de l'edifici la col·locació d'aquesta lona? Quant ha guanyat la comunitat per tenir aquest anunci durant prop de 30 dies?...
A idealista/news hem contactat amb dues empreses que es dediquen a aquest negoci per revelar els secrets d'uns suports publicitaris que formen part de molts madrilenys o barcelonins que caminen cada dia per la Gran Via de la capital espanyola o per la Diagonal catalana, però que fins ara no havien estat al centre mediàtic.
Belén Rodríguez Valcárcel, directora general de Big Size Media, aclareix primer que la normativa municipal prohibeix col·locar una gran lona publicitària a qualsevol edifici de Madrid si no s’hi estan realitzant obres. A més, no tots els treballs són aptes perquè s’instal·lin. “Cal partir de la base que l'immoble ha de comptar amb una llicència d'obra expedida per l'Ajuntament de Madrid o pel consistori on estigui localitzat l'edifici. Tanmateix, no val qualsevol llicència perquè no totes les actuacions justifiquen la col·locació d'una lona publicitària. En aquest sentit, gairebé tots els treballs o actuacions que impliquen la instal·lació d'aquest suport guarden relació amb la façana de l'edifici”, matisa Rodríguez Valcárcel.
A més de la mena de llicència urbanística, també cal tenir en compte la localització de l'actiu a l’hora de col·locar aquest suport. “No tots els edificis són atractius per mostrar-hi un element publicitari. Ens interessen grans artèries de Madrid on es produeix un gran trànsit de vianants o immobles emplaçats a les grans entrades a la capital amb cotxe, com podria ser la Avenida de América”, sosté la directora general de Big Size Mitjana.
Però com es produeix el contacte entre el president de la comunitat/administrador i l'empresa? “Tenim un departament que té localitzats els edificis més interessants per a nosaltres i que s'encarrega de mantenir un contacte amb els presidents de les comunitats o amb l'administrador de la finca per oferir-los els nostres serveis en cas que vulguin dur a terme una obra”, explica Rodríguez Valcárcel. “En moltes ocasions són els propis veïns que es posen en contacte amb nosaltres perquè saben les empreses que treballen en aquest sector”, afegeix Juan Rovira, CEO de Sundisa.
No obstant això, en aquesta relació entre la companyia que subministra la lona i els veïns falta un tercer agent: l'empresa que pretén promocionar-se mitjançant l’anunci. És en aquest punt on pot produir-se algun conflicte, encara que, segons l'experiència de les empreses, gairebé mai sol haver-hi problemes. “Nosaltres no hem tingut cap contratemps entre la mena d'anunci o d'empresa i la comunitat de veïns. A més, els temes polítics, que són els que més sensibilitats poden despertar, estan prohibits per una llei municipal de l'Ajuntament de Barcelona”, aclareix Rovira.
“A Madrid, per fixar una lona en una façana en obres es necessita que s'aprovi en una junta de veïns per majoria simple, però nosaltres mai els informem de quina és l'empresa o el tipus de publicitat que col·locarem”, afirma Rodríguez Valcárcel sobre aquesta qüestió. “El que sí que passa és que algunes comunitats ens especifiquen quin tipus d'anuncis no volen”, puntualitza. En aquest sentit, la política és el tema que acapara els vetos més generalitzats, encara que també hi ha interessos comercials que poden torpedinar un anunciant. “En un edifici on en el local comercial del baix hi ha un Zara, no voldran que s'anunciï Cortefiel, per exemple”, explica la directora general de Big Size Media.
Després de tot aquest procés, l'única cosa que queda és establir la quantitat que l'anunciant paga per aquesta publicitat i la quantia que rep la comunitat de veïns per permetre que es fixi la lona. “La majoria intenta costejar gran part, si no la totalitat, de les obres de l'edifici, però els diners sempre depenen de la localització del propi immoble”, assevera Rodríguez Valcárcel.
Aconsegueixin o no el seu objectiu, la directora general de l’empresa publicitària aclareix que en aquest acord també guanya la ciutat i els seus habitants. “Si mires una foto de la Gran Via de fa 20 anys i una d’actual, comproves com ha canviat el paisatge. Moltes d’aquestes modificacions no haurien estat possibles sense el finançament extern d'aquests suports publicitaris”, assevera Rodríguez Valcárcel. “A més, cal destacar que les lones publicitàries són més fortes i resistents que una malla d'obra tradicional i, per tant, són molt més segures”, finalitza.