El 80% de les famílies sense propietats immobiliàries afronta la crisi de la COVID-19 amb dificultats

La societat espanyola va fer front a la crisi de la COVID-19 amb una situació financera per sota del llindar de subsistència. Això inclou 8 de cada 10 llars a Espanya sense propietats immobiliàries, encara que també un nombre important de famílies que sí que en tenen, ja que el 60% de les famílies vulnerables són propietàries d'algun immoble i prop de la meitat d'elles tenen una hipoteca per pagar. Aquestes són algunes de les principals conclusions que es desprenen de la segona part de l'estudi elaborat per l'Observatori de l'Estalvi Familiar de la Fundació Mutualitat Advocacia i Fundació IE de IE University, en el qual s’analitzen el grau de vulnerabilitat financera de les llars previ a la pandèmia tenint en compte, de manera pionera, la possessió d'actius immobiliaris per part de les famílies.

Segons la recerca, la riquesa immobiliària de la meitat de les famílies que posseeixen actius immobiliaris és inferior als 157.000 euros i el percentatge d'aquestes llars és un 81% del total. L'estudi situa el llindar de vulnerabilitat o subsistència financera de les llars espanyoles en gairebé uns 6.700 euros per a les llars no propietàries o amb hipoteques i en aproximadament uns 4.500 euros per a les llars amb propietats no hipotecades.

“La crisi econòmica que estem vivint a nivell global posa en relleu la importància que té la riquesa immobiliària com a ressort de seguretat per a l'estabilitat financera de les llars. Per això és prioritari obtenir la radiografia de les famílies espanyoles en aquest àmbit i el grau de resiliència que tenen gràcies a aquest tipus de riquesa. Amb aquest estudi de l'Observatori de l'Estalvi Familiar podem conèixer la situació de les llars en aquesta matèria i anticipar-ne les possibles conseqüències per orientar millor les mesures econòmiques i socials”, assenyala Enrique San Fernández-Lomana, president de Fundación Mutualidad de la Abogacía.

Radiografia de les inversions immobiliàries 

L'informe desgrana que el 76% de les famílies espanyoles té en propietat la seva residència i que, com més antiga és la propietat, menor és la càrrega hipotecària. Així, el 32% de les llars espanyoles amb inversió immobiliària té passius hipotecaris que la financen.

L'habitatge habitual constitueix el 60% de la riquesa immobiliària de les llars al nostre país, mentre que el restant 40% està conformat per altres actius immobiliaris (segones residències, locals, garatges, finques, etc.). Un 45% de les famílies espanyoles té inversions en actius immobiliaris que no constitueixen la seva residència habitual.

“L'estudi reflecteix que la cultura financera de les famílies espanyoles es basa en la inversió immobiliària destinada a l'habitatge, la qual cosa no sempre evita que puguin veure's abocades a una situació de fragilitat financera que els impedeixi afrontar crisi, com la causada per la COVID-19. Per això, és necessari aprofundir en l'educació financera i informar sobre tots els instruments d’aquest àmbit per ajudar les llars espanyoles a gestionar els estalvis de manera adequada. És responsabilitat de les institucions i autoritats polítiques desenvolupar el marc legislatiu apropiat per fomentar l'estalvi en la població espanyola, de manera que se’n faciliti i potenciï una diversificació encertada més enllà de la inversió en la primera o segona residència”, afirma Blanca Narváez, directora general de Fundación Mutualidad de la Abogacía.

Segons Laura Núñez, professora de Finances de IE Business School i directora de l'Observatori de l'Estalvi Familiar, “a pesar que, certament, la propietat de l'habitatge habitual sense càrrega hipotecària implica una resiliència major davant imprevistos perquè ens aportar una llar física, hem de ser conscients que no tot l'estalvi ha de dedicar-se al maó tal com fem a Espanya, on tenim invertit el 80% en immobles i només un 20% en actius financers. És important comptar amb actius que puguin transformar-se en liquiditat de forma més senzilla i ràpida que un immoble i diversificar el risc a través de diferents vehicles d'inversió. Els actius immobiliaris són no líquids, i, tal com ens ha ensenyat la crisi financera del 2007, no és certa la creença que sempre pugen de preu. En aquell moment, l'índex de preus de l'habitatge per a Espanya publicat per Eurostat era de 150 i actualment és de 128, la qual cosa implica una pèrdua de valor del 15%, que en termes deflactats és encara major”.

Diferències a l'entorn europeu

L'estudi analitza la composició de l'estalvi de les llars a Espanya en relació amb els actius immobiliaris i a cinc països clau a la Unió Europea: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia i Portugal. La classificació europea de llars amb major inversió immobiliària l'encapçalen Espanya i Portugal, on al voltant d'un 80% de famílies té algun tipus de riquesa immobiliària, seguits de Bèlgica i Itàlia, amb un 72% i 71%. A la cua, i amb gran diferència, hi ha França i Alemanya, on, respectivament, només el 62% i 50% de les llars té algun tipus d'inversió en el sector immobiliari.

A nivell global, crida l'atenció l'existència de famílies vulnerables en el segment de propietaris sense càrregues hipotecàries, encara que els resultats mostren que les llars que no són propietaris estan exposades a una major vulnerabilitat financera a tots els països. Així, a Alemanya, gairebé el 80% de les llars vulnerables no té cap propietat immobiliària, situació que contrasta amb Portugal i Espanya, amb un 33% i 37% respectivament.