Un tribunal frena l'acció recaptatòria d'Hisenda: impedeix embargar la casa heretada per un menor

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Castella-la Manxa ha posat Hisenda en un compromís impedint l'embargament de l'habitatge habitual propietat d'un menor d'edat, deutor del fisc perquè no pot pagar l'impost de successions, fins que sigui major d'edat. Aquesta sentència se suma a la del Tribunal Suprem, que recentment va considerar que els nens no poden ser declarats responsables del deute tributari.

En el cas resolt pel TSJ castellà manxec, un menor va rebre com a hereu universal un habitatge, una plaça de garatge i diners en metàl·lic per un import de 52.788,77 euros. Poc després, la hisenda de Castella-la Manxa va obligar a pagar l'Impost de Successions per un import de 78.263,29 euros, una quantitat que ni el nen ni els pares podien liquidar, motiu pel qual es va convertir en un deute tributari. Van poder pagar part del deute (40.000 euros) i la família va demanar un ajornament de la resta de l'import.

No obstant això, tal com assenyala José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico, l'Administració autonòmica va negar l’ajornament basant-se en l'article 65 de la Llei general tributària, que permet l'ajornament només quan la situació economicofinancera de l'interessat impedeixi el pagament de manera transitòria. De la mateixa manera, la Hisenda autonòmica es va emparar en l'article 51.2 del Reglament General de Recaptació, que permet la denegació quan concorrin dificultats economicofinanceres de caràcter estructural. L'Administració va considerar que, en aquest cas, les dificultats eren de tal magnitud que impedien afrontar qualsevol calendari de pagaments.

Finalment, la hisenda autonòmica va ordenar l'embargament de l'habitatge habitual (on vivien els pares i el nen) per pagar el deute, que ja ascendia a 50.402,49 euros. "L'embargament no va poder ser anotat perquè l'immoble estava inscrit al registre a nom de la causant. De totes maneres, quan l'assumpte va arribar al TSJ de Castella-la Manxa, aquesta inscripció se seguia intentant mitjançant l'exercici d'una acció subrogatòria d'acceptació d'herència i també per la via de l'article 14.3 de la Llei Hipotecària, tenint en compte que els pares del deutor, en l'escrit de manifestació d'herència del 14 d'octubre del 2013 presentat davant la Conselleria, ja van sol·licitar la inscripció al Registre de la Propietat", afegeix Salcedo.

No obstant això, el TSJ de Castella-la Manxa ha parat els peus a la hisenda autonòmica perquè considera que és plenament aplicable el conegut "interès superior del menor", previst a l'article 2 de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor.

Però què passa quan l'interès del menor xoca amb altres interessos que, a priori, podrien ser igualment legítims, com és l'interès recaptatori de l'Administració tributària?

Doncs bé, en aquest punt l'apartat 4 de l'article 2 de la Llei Orgànica 1/1996 és clar; declara que "En cas de concórrer qualsevol altre interès legítim paral·lel a l'interès superior del menor, s’hauran de prioritzar les mesures que, responent a aquest interès, respectin també els altres interessos legítims presents. En cas que no puguin respectar-se tots els interessos legítims concurrents, tindrà preferència l'interès superior del menor sobre qualsevol altre interès legítim que pugui concórrer. "

"Per tant, l'interès del menor és superior i preferent respecte a altres interessos legítims que puguin oposar-s’hi", recalca Salcedo.

Així, la sentència del 5 de febrer d'aquest any del TSJ concedeix l'ajornament del deute tributari fins que l'infant sigui major d'edat, ja que la denegació de l'ajornament suposaria que l'embargament de l'habitatge seguís endavant.

Per això, el TSJ afirma que "davant d'aquesta possibilitat certa de privació al menor de l'únic habitatge que té en propietat i de l'absència d'altres béns que li permetessin adquirir una altra propietat semblant, a més dels escassos ingressos dels pares del menor, incapaços de proporcionar-li un habitatge amb el caràcter d'estabilitat i certesa en la possessió que atorga la possessió en propietat en comparació amb d’altres formes d'ús i gaudi més precàries, cal concedir l'ajornament com a mesura necessària (i única a l'abast en el present assumpte, atès l'objecte) per fer prevaler l'interès superior del menor. "

Segons l'opinió del soci d’Ático Jurídico, el Tribunal prioritza l'interès del menor i alhora mira de no perjudicar els interessos d'Hisenda. Així, a la sentència afirma que "L'interès de l'Administració no queda desprotegit en cap cas. Mentre no es regularitzi la situació registral, el bé no pot ser alienat amb efectes registrals. Quan es regularitzi, l'Administració pot exigir-ne la constitució de la corresponent garantia hipotecària o bé l'interessat pot optar pel manteniment de l'embargament preventiu (art. 49 RGR). "

Amb tot, José María Salcedo assegura que estem davant d'una sentència important perquè es protegeix el menor per sobre dels legítims interessos recaptatoris d'Hisenda. Considera, a més, que "la sentència obre la porta al fet que aquest interès superior del menor es pugui al·legar contra el fisc en altres supòsits que igualment afecten menors d'edat".