La prohibició de desnonar els col·lectius vulnerables s'amplia fins a finals de setembre

El Consell de Ministres ha aprovat una nova pròrroga de la prohibició de desnonar persones sense alternativa residencial. La mesura, el termini de la qual expirava el proper 28 de febrer, estarà activa fins al proper 30 de setembre.

L'Executiu de coalició també ha estès la prohibició de talls de subministraments energètics (llum, aigua i gas), una altra de les mesures de l'anomenat escut social davant la crisi de la COVID-19, encara que en aquest cas l'ampliació és fins al 30 de juny.

Així s'ha acordat durant la negociació que van entaular des de fa setmanes PSOE i Unidas Podemos per allargar les dues mesures més enllà de finals de mes. Per als morats, les dues mesures són indispensables per garantir que no es deixa ningú enrere en aquests moments en què el país comença una etapa de recuperació.

Pel que fa a les mesures antidesnonaments, també s’hi podran acollir famílies en situació de vulnerabilitat amb nens, persones en situació de dependència i víctimes de violència masclista que resideixin en habitatges de grans propietaris, encara que no tinguin títol habilitant per fer-ho.

L’octubre de l’any passat, el Consell de Ministres va aprovar l’anterior pròrroga de l’escut social, que ja preveia aquestes dues mesures que ara es prolonguen.

Segons va explicar l'Executiu, la impossibilitat de talls de subministraments energètics és una mesura de protecció dels consumidors vulnerables, en línia amb el marc desenvolupat per identificar i reduir el fenomen de la pobresa energètica.

A més, la prohibició de desnonaments sense alternativa residencial per a la població vulnerable estarà recollida de manera permanent a la futura llei d'habitatge, que ha de passar la tramitació parlamentària amb vista a l’aprovació definitiva.

Unes mesures de caràcter urgent

Segons consta al web de la Moncloa, les mesures, que tenen un caràcter urgent i són necessàries per respondre a la situació de les llars vulnerables en un context marcat per l'evolució de la pandèmia, preveuen:

1. L'ampliació fins al 30 de setembre de 2022 de les mesures de protecció que es van aprovar per a les llars vulnerables que s'enfrontin a procediments de desnonament de l'habitatge habitual, amb l'acció coordinada dels òrgans judicials i dels serveis socials competents. S'hi inclouen les llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge habitual que no es derivin de contractes d'arrendament en cas que en formin part persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d'edat a càrrec.

En aquest darrer cas, explica, “s'estableix la possibilitat que el jutge, amb la valoració ponderada prèvia i proporcional del cas concret, tingui la facultat de suspendre el llançament quan els propietaris d'aquests immobles siguin persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges després d’haver sol·licitat un informe als serveis socials competents a fi que puguin valorar la situació de vulnerabilitat econòmica i identificar les mesures que calgui aplicar per respondre a aquesta situació".

En aquests supòsits, es tindran en compte els casos que ja es van regular en els quals la suspensió mai no es podrà dictar, que són els següents:

• Quan l’habitatge sigui la residència habitual o la segona residència del propietari.
• Quan s'hagi produït en un immoble de propietat d'una persona física o jurídica que el tingui cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que hi tingui el domicili habitual o segona residència degudament acreditada.
• Quan l'entrada o la permanència a l'immoble s'hagi produït mitjançant intimidació o violència sobre les persones.
• Quan hi hagi indicis racionals que l'habitatge s'està utilitzant per a activitats il·lícites.
• Quan es tracti d’immobles destinats a habitatge social i ja s’hagi assignat l’habitatge a un sol·licitant.
• Que l'entrada a l'immoble s'hagi produït amb posterioritat a l'entrada en vigor del reial decret llei.

Igualment, en cas que no s'ofereixi una solució residencial en els tres mesos següents des de l'emissió de l'informe dels serveis socials, els propietaris de l'immoble tindran dret a sol·licitar una compensació sempre que s'acrediti el perjudici econòmic ocasionat.

2. S'estén el termini durant el qual els arrendadors i titulars de l'habitatge afectats per la suspensió extraordinària prevista al reial decret llei 11/2020, de 31 de març, podran presentar la sol·licitud de compensació prevista a la disposició addicional segona del reial decret llei 37/2020, del 22 de desembre, de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l'àmbit de l'habitatge i en matèria de transports.

Aquest termini era d'un mes des de la finalització de la vigència de les mesures, per la qual cosa, en ampliar-se fins al 30 de setembre de 2022, el nou termini en què es podrà presentar aquesta sol·licitud queda fixat fins al 31 d'octubre de 2022.

"Es tracta de mesures de caràcter urgent, necessàries per respondre a la situació de les llars en situació de vulnerabilitat en el context de l´evolució de la pandèmia", conclou.

"Clara desprotecció dels propietaris", segons Asval

L'Associació de Propietaris d'Habitatge en Lloguer (Asval) considera que les pròrrogues successives dels decrets que prolonguen la suspensió dels desnonaments per a famílies vulnerables no són la solució al problema d'accessibilitat que hi ha a Espanya, i ha apostat per ampliar l'oferta d'habitatge de lloguer i, en especial, el parc d'habitatge públic de lloguer social.

"Aquest és un aspecte en què tenim un clar dèficit en comparació amb els nostres veïns europeus", assenyala Asval, que afegeix que la decisió genera una "clara desprotecció" dels propietaris, "que en els moments més durs de la pandèmia han sabut posar-hi de la seva banda sense rebre cap ajut públic". "Les pròrrogues contínues d'aquests decrets, a més, generen inseguretat jurídica al mercat de l'habitatge, cosa que impedirà el desenvolupament de més oferta i agreujarà el problema d'accessibilitat", denuncia.