
idealista/news visita el primer cohabitatge de la marca Suiters a Alacant. Es tracta d'un antic edifici d'oficines que ha estat tancat durant els darrers 12 anys i que ha estat rehabilitat per Grupo Marjal (matriu de Suiters) per convertir-lo en un coliving de 49 habitacions. Els espais van des dels 24 m2 fins als 30 m2, i els preus dels lloguers són a partir de 750 euros. L'actiu també té un coworking, una àmplia cuina, un gimnàs… i el públic objectiu són els professionals que busquen una estada mitjana/llarga a la ciutat.

“Fa quatre anys vam començar a conceptualitzar aquest projecte. Vam adquirir l'edifici i el vam posar en marxa. Hem tingut una pandèmia que ens ha endarrerit, però al final vam obrir aquest espai a l'octubre. La rehabilitació de l’actiu ha estat integral i hi ha hagut un alt grau d’acceptació. El cohabitatge cobreix un nínxol d'allotjament per a aquest professional que venia a treballar aquí gràcies al dinamisme que té la ciutat. Aquest espai ha cobert les necessitats que no es tenien a Alacant per a aquest públic objectiu del professional que ve de fora a treballar”, assevera idealista/news el conseller delegat de Suiters, Javier Fur.
L'actiu on s'ha situat aquest projecte pioner era un antic edifici d'oficines oblidat al centre de la ciutat i al qual molts inversors no van saber veure les seves possibilitats, segons explica el mateix Fur. “Hi havia gent que no havia vist el potencial d’aquest immoble. Hem mantingut part de la idiosincràsia de l'actiu conservant part de la façana. Busquem l'essència del que en el seu moment es va dissenyar”, afirma el directiu de Suiters. "Li hem afegit una 'pell' verda (amb una façana vegetal) en clau de sostenibilitat perquè necessitàvem donar aquesta frescor a la ciutat d'Alacant", afegeix.

Tot i portar operatiu només quatre mesos, el coliving ja està ocupat al 85 %, encara que aspiren a assolir molt aviat el 100 %. “La comercialització s’ha produït a través de dues vies. Els primers usuaris van venir a través de plataformes com a idealista, i després hi ha la comercialització directa i del boca a boca de la comunitat”, explica Fur. “Tenim fins i tot dos companys de feina que s'han conegut al cohabitatge perquè a les seves empreses treballaven en plantes diferents i no es veien”, comenta el directiu com a anècdota.
"L’estada mínima és de tres mesos i la màxima, d’un any", explica Fur. “Nosaltres no tenim permès acceptar lloguers turístics perquè, a banda, per a això hi ha una oferta molt variada a Alacant. Volem potenciar aquest concepte de comunitat que trobem amb espais com ara el coworking i que és incompatible amb un allotjament turístic”, aclareix.
La gent gran també busca un coliving
El perfil d'usuari que s'ha acostat interessant-se per aquest tipus d'allotjament sol ser un professional jove que ve a treballar a Alacant durant un temps determinat, encara que Fur també apunta a altres clients potencials. “Hi ha gent més gran que també busca acostar-se a aquesta comunitat jove per aprendre a relacionar-se amb aquestes noves maneres de compartir”, afirma. “A més, ens sorprèn la gran quantitat de nacionalitats que componen ara mateix el cohabitatge. En aquests moments tenim persones de fins a vuit països diferents, i estar al centre de la ciutat ajuda a atraure una sèrie de professionals internacionals”, afirma.

La inversió dʻaquest projecte ha estat de sis milions dʻeuros en una ciutat com Alacant, en ple auge i expansió. “Diuen que és una de les ciutats més boniques del món on es viu millor i gràcies al clima, la llum i tots els recursos que tenim aquí a nivell cultural, gastronòmic i d'oci. A més, és una de les destinacions preferides pels estrangers per establir-hi la segona residència”, comenta en aquest sentit. A banda, el directiu també anuncia nous horitzons per a l’empresa. “Volem portar la marca Suiters a tot el territori nacional perquè veiem una gran oportunitat; el que fem és transformar edificis i operar, no desenvolupar. En aquest moment ja tenim projectes a València, Màlaga i Madrid. El nostre objectiu és assolir les 500 unitats d'allotjament a Espanya i fins i tot més endavant plantejar-nos sortir de les nostres fronteres”, assevera.


