Diferència entre desnonament de llogater morós i desnonament d'ocupes

Algú està vivint al teu pis sense pagar: és un ocupa o un morós? La clau està en com accedís a l'habitatge. En aquest article t'expliquem les diferències entre un llogater morós i un ocupa.

Diferència entre llogater morós i un ocupa

La clau per distingir un llogater morós d'un ocupa és al contracte de lloguer.

Què és un llogater morós?

Un llogater morós és aquell que, després d’entrar en un pis com a llogater, deixa de pagar les quotes de l’arrendament, els subministraments o tot. Aquesta persona ha accedit al pis a través de la formalització d'un contracte de lloguer. Tot i que deixi de pagar la renda o les factures, l'amo del pis no podrà recuperar el seu habitatge fins que un jutge procedeixi al desallotjament del morós.

Des del primer mes que el llogater deixi de pagar la renda es convertirà en un morós. També ho seran els arrendataris que finalitzat el contracte de lloguer romanguin a l'habitatge en contra de la voluntat de l'arrendador.

Què és un ocupa?

Un ocupa és aquella persona que entra en un habitatge i s'hi estableix sense el consentiment del seu propietari. A diferència del que passa amb els llogaters morosos, els ocupes accedeixen a una casa sense un contracte de lloguer.

El que es coneix com a ocupació no apareix escrit en el marc legal. No obstant això, hi ha dos termes que s'hi refereixen: usurpació i violació de domicili.

• Usurpació: és el delicte que es produeix quan una o més persones entren en un habitatge deshabitat i s'hi estableixen sense el consentiment o en contra la voluntat dels seus propietaris. Com que no està habitat, les penes són menys greus que en la violació de domicili.
• Violació de domicili: en aquest cas, una persona ocupa un habitatge habitat o un domicili i s'hi estableix sense permís dels seus amos, la qual cosa vulnera la intimitat dels propietaris i implica penes que poden arribar a ser de presó.

La diferència entre aquests dos termes és que a la violació de domicili queden afectades la casa i la propietat d'algú, mentre que a la usurpació només es viola la propietat.

Llei del desnonament exprés 

“Hi ha un mite que expressa que si els ocupants fa menys de 48 hores que estan dins de l'habitatge estem davant un delicte flagrant i se'ls pot fer fora sense més contemplacions. Tot i això, es tracta d'una afirmació sense base en cap llei (ni al Codi penal ni a la Llei d'enjudiciament criminal)”, comenta César García, director d'Acounsel Abogados.

Perquè es pugui fer el desallotjament immediat d'uns ocupes, l'essencial és que se'ls descobreixi a l'acte, per exemple, mitjançant una càmera de seguretat o alarma. És a dir, se'ls ha d'enganxar cometent el delicte abans que puguin prendre possessió de l'immoble. En aquest moment, el propietari pot trucar a la policia per fer-los fora.

La realitat és que no hi ha un desnonament exprés que en 48 hores faci fora uns ocupes o llogaters morosos que tinguin la possessió del pis. Depenent de com hagin entrat a l’habitatge caldrà iniciar un procés de desnonament o un altre.

Si el propietari s'enfronta a un llogater morós, haurà d'emprendre un procés de desnonament per impagament. Si, en canvi, han ocupat la casa, caldrà iniciar un procés de desnonament per precari.

Quan es considera ocupació?

Es considera ocupa la persona que entra i s'estableix en una casa o immoble sense permís o coneixement del propietari. És a dir, quan hi accedeix sense cap mena de contracte ni acord.

Ocupar un immoble és un delicte que pot comportar penes de presó i no hi ha un temps en què es pot estar d'ocupa, ja que s'estaria cometent una infracció les penes de la qual depenen de la manera com s'entra a l'habitatge (per exemple, amb violència o intimidació) i de si es considera un domicili o no. A Espanya, el temps mitjà per fer fora un ocupa és de 8 a 12 mesos.