De Colau a Collboni: l'any en què l'immobiliari va tornar a veure una mica de llum a Barcelona

El 17 de juny passat, el negoci immobiliari de Barcelona va fer el primer pas per deixar enrere vuit anys d’anades i vingudes entre l'administració pública i les seves empreses. Aquell dia, Ada Colau, enemiga pública del real estate barceloní des del 2015, deixava l'Ajuntament de Barcelona i cedia el lloc a Jaume Collboni, del PSC. El canvi d'alcalde va alegrar un negoci que havia estat, d'alguna manera, assetjat pels Comuns amb estratègies polítiques diferents que no el deixaven operar amb normalitat. Aquest canvi podria suposar un salt qualitatiu per a l'immobiliari a la ciutat, amb moltes promeses per al 2024 com ara modificar la reserva del 30 % d’HPO en noves promocions o bé l'obertura de nous hotels al centre de la ciutat.

Entre els possibles canvis que l'immobiliari més espera per a aquest any és que es modifiqui la llei estrella de l'exalcaldessa de la ciutat, Ada Colau. L'últim moviment de Collboni ha estat aliar-se amb Trias a Barcelona per reduir l'obligació de fer el 30 % d'habitatge social. La iniciativa proposa flexibilitzar la norma segons el percentatge del districte, la localització de la promoció d’habitatge protegit i la densitat màxima d’habitatges

L’Ajuntament de Barcelona ultima ara la modificació de la norma que obliga a reservar un 30 % de les noves construccions en habitatge protegit. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat i Habitatge va aprovar una proposta presentada per Trias per Barcelona que denuncia la incidència "nul·la" de la que havia estat una de les primeres mesures del govern d'Ada Colau. El PSC i el PP hi han donat suport.

En el primer mandat, el setembre del 2018, es va aprovar l'obligació de reservar el 30 % d'habitatges a protecció oficial en tota nova promoció o gran rehabilitació. Des d'aleshores, s'obliga les promocions de més de 600 m2, siguin de nova creació o siguin de reforma, a destinar el 30 % de la superfície a habitatge de protecció pública.

Aquesta norma, a més, ha fet que el negoci de l'obra nova caigués en picat a la ciutat. És més, ja a la campanya per a les eleccions municipals del maig, gairebé 5 anys després, tots els candidats a l'alcaldia de Barcelona, ​​excepte Colau, van qüestionar com ha funcionat la mesura.

Trias i Collboni defensen que la reserva a la generació d'habitatge protegit ha provocat una paràlisi "greu" del sector immobiliari. En lloc del 30 % actual, la iniciativa proposa flexibilitzar la norma segons el percentatge del districte, la localització de la promoció d’habitatge protegit i la densitat màxima d’habitatges.

La proposició també posa en marxa l’elaboració del pacte de ciutat per l’habitatge, que preveu prioritzar l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer. Trias per Barcelona proposa que el pacte tingui "dimensió publicoprivada" i "doni resposta a les mancances socials del mercat de l'habitatge a la ciutat".

Així mateix, la proposta demana iniciar un inventari dels solars d’equipaments públics i privats per estudiar la possibilitat de dedicar-los a la promoció d’habitatges dotacionals a allotjaments amb espais compartits.

Polítiques d'habitatge

Pel que fa a la seva aposta per l’habitatge assequible, Jaume Collboni ha posat la directa amb l’habitatge públic a Barcelona. Ha hagut de passar mig any al capdavant de l'Ajuntament de la capital catalana perquè l'alcalde comencés a perfilar el que seran els pressupostos per al proper any, en què inclourà la partida per a habitatge més alta dels darrers anys, que serà de 153 milions d’euros. L'última vegada que Ada Colau va parlar de pressupostos tenia previst destinar a polítiques d'habitatge van ser 134 milions d'euros.

El govern de Collboni proposa un pressupost de l'Ajuntament de Barcelona per al 2024 “que actuï com a motor econòmic, doni estabilitat a la ciutat i prioritzi el benestar de la ciutadania, amb una aposta decidida per la neteja i la seguretat a l'espai públic, l'atenció social, l’habitatge i la transformació dels barris”. El pressupost, que s'ha presentat públicament per poder iniciar el debat i la tramitació, és el més alt dels que ha tingut mai Barcelona. Preveu que la ciutat compti el proper any amb 3.735 milions d'euros, cosa que representa 140 milions més disponibles i un increment del 3,9 % dels recursos disponibles respecte a aquest any.

A nivell d'inversions, s'experimentarà un creixement de la inversió a la ciutat, que arribarà als 905 milions. A la que efectuï l'Ajuntament, que amb 777,6 milions serà la més elevada dels darrers 15 anys, s’hi sumen els 127,3 milions corresponents a les actuacions que es realitzaran a través de BSM i de l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). La construcció i l'ampliació del parc públic d'habitatge és una política prioritària que rebrà en total 152,7 milions d'inversió.

Pel que fa als projectes de transformació previstos a la ciutat, hi ha grans projectes estratègics de mandat que ja comencen a tenir una translació econòmica en el pressupost del 2024. En el cas de la Rambla, on s'han previst 8 milions dels 48 milions que es destinaran a completar-ne la transformació durant aquest, o els primers 5 milions per la Ronda de dalt dels 33 milions, previstos per a la seva cobertura entre els anys 2024 i 2027.

En el cas del Pla de Barris, i complint els compromisos assumits, s'ha previst una inversió de 30 milions el 2024 i també hi ha 76 milions destinats a manteniment i inversió als districtes.

Així mateix, i quant a les inversions, l'execució de les obres ja adjudicades el 2023 suposa unes inversions de 384,2 milions i, per citar algunes actuacions amb cert abast, estan previstos 20 milions pel Mercat d'Horta, 6,2 milions per al de l’Abeceria i 7,7 milions destinats al de Montserrat.

Es preveuen 17,6 milions per fer la tercera fase del col·lector d'aigües pluvials al carrer Vila i Vilà, 8,1 milions per al Túnel de la Rovira, 15,3 milions destinats a centres educatius i 1,3 milions per finalitzar la biblioteca de Sarrià. També hi ha previstos 13,6 milions per continuar les obres en curs a Via Laietana i 11,6 milions per dur a terme la transformació compromesa de la ronda Sant Antoni.