GTRES
GTRES

El lloguer de temporada ha guanyat protagonisme al mercat en els últims mesos. Molts propietaris, en un intent per evitar la llei d'habitatge, s'estan llançant a oferir aquesta alternativa als llogaters, cosa que provoca una reducció de l'oferta d'habitatges de lloguer a llarg termini i la proliferació de lloguers fraudulents.

El govern espanyol ja ha anunciat la posada en marxa d’un grup de treball amb la patronal immobiliària Fadei i altres actors del sector per acordar una regulació d’aquest tipus d’arrendaments, que va destinat a un perfil molt concret: llogaters que necessitin un habitatge durant un període de temps concret, com ara estudiants o professionals desplaçats. Mentrestant, arriben propostes concretes per intentar posar límit als lloguers de temporada fraudulents que estan provocant una reducció de l'oferta d'arrendaments a llarg termini.

Antonio Carroza, president de Lloguer Segur, ha afirmat durant la presentació d'una proposta per desenvolupar els lloguers de temporada que aquesta figura "ha existit sempre, encara que mai no ha estat objecte de debat perquè estava destinat a un col·lectiu concret. Però ara està creixent, està eliminant oferta del mercat i provoca tensió de preus”.

Segons l’empresa, una manera jurídica d’abordar el repte és a través de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). En concret, proposa la "creació d'un article o subapartat" on es desenvolupi aquesta figura.

"El lloguer de temporada i tots els lloguers d'ús diferent a habitatge estan disposats a la LAU a l'article 2, però la seva regulació és molt escassa i no estan desenvolupats. Per aquest motiu, des de Lloguer Segur proposem la creació d'un nou article a la LAU que desenvolupi el lloguer de temporada i n'eviti un ús fraudulent per protegir els drets dels llogaters i aportar més transparència al sector”, afirma Álvaro Crespo, responsable de l'àrea jurídica de Lloguer Segur.

Segons l'empresa especialitzada en gestió d'arrendaments, la clau d'aquest canvi és diferenciar el lloguer de temporada del lloguer tradicional, i que el legislador estableixi uns requisits mínims imprescindibles, sobretot pel que fa a la circumstància que motiva el lloguer temporal, la durada i al domicili habitual del llogater. "Uns mínims que van d'acord amb els pronunciaments del Tribunal Suprem i les Audiències Provincials en aquesta matèria", argumenten des de Lloguer Segur.

En primer lloc, consideren necessari que el contracte detalli expressament quin és el motiu que porta a signar un contracte de lloguer d'aquestes característiques, com ara un desplaçament laboral o per estudis. "Això significa que aquells contractes d'arrendament que no especifiquin nominalment que són per a ús diferent d'habitatge, que no estableixin la causa de la temporalitat, no es podran considerar contractes d'arrendament temporal i, per tant, quedaran subjecte a la Llei de Arrendaments Urbans com a habitatge habitual", alerten des de la gestora.

Pel que fa a la durada del contracte, Lloguer Segur recorda que un lloguer de temporada no sempre té una durada inferior a un any i que podria ser superior, sempre que es tingui en compte la circumstància que motivi el lloguer. El que sí que considera imprescindible és que el contracte determini "exactament la durada que tindrà l'arrendament i que concreti el període. Si bé és cert que la durada d'aquesta tipologia és oberta i, per tant, no hi ha un límit màxim o mínim de durada del contracte, el que és rellevant és el motiu de la temporalitat”.

El tercer factor a què fa referència la gestora és la necessitat que el contracte inclogui el domicili permanent i habitual del llogater, que ha de ser diferent del de l'immoble arrendat.

Finalment, defensa que les administracions públiques garanteixin el compliment d'aquests requisits per evitar fraus, i fins i tot que es posi en marxa un procediment sancionador en cas d'incompliment. "És necessari dotar les administracions de mitjans per controlar que no hi hagi fraus i donar-los potestat sancionadora. Encara que això ja és un assumpte del legislador, podria donar potestat als organismes d'habitatge", recalca.

D'aquesta manera, insisteix Lloguer Segur, "es podran establir els requisits necessaris per formalitzar sense riscos un contracte d'arrendament de temporada. No hi haurà dubtes que es pugui tractar d'un contracte d'arrendament d'habitatge permanent i quedarà subjecte a la normativa de la Llei d'Arrendaments Urbans com a habitatge habitual. Cal donar seguretat jurídica a les dues parts".

Allau de lloguers de temporada

L'oferta de lloguers de temporada augmenta amb força a Espanya els últims mesos, coincidint amb l'entrada en vigor de la llei d'habitatge.

Segons les dades d'idealista, aquesta alternativa a l'arrendament a llarg termini tradicional va assolir el 10 % de totes les cases al mercat el tercer trimestre, després de disparar-se l'oferta un 39 % entre juliol i setembre. L'auge d'aquests arrendaments, que se solen signar per menys d'un any, ha provocat un descens de l'oferta de lloguer de llarga estada un 12 %. Algunes de les caigudes més importants s'han donat en ciutats com Las Palmas de Gran Canària (-42 %), Bilbao (-32 %) o Madrid (-26 %), i encara per sobre de la mitjana hi ha Sevilla, Màlaga, València, Sant Sebastià o Barcelona.

En el cas concret de Lloguer Segur, afirmen que prop del 40 % dels propietaris que s'estan apropant a la companyia els plantegen aquest tipus de contractes i que, d'ells, el 90 % són de Catalunya, que serà la primera comunitat autònoma que implementi el límit del preu del lloguer sota el marc de la llei d'habitatge.

En aquest sentit, la gestora recalca que "a Catalunya s'està produint un tsunami de petits propietaris que pregunten per aquesta alternativa de lloguer, davant de la por de les limitacions de la llei d'habitatge i del seu intent per evitar-les".