L'envelliment de la població potenciarà el coliving sènior d'aquí a uns anys a Catalunya

Diferents raons, com el progressiu augment de l'envelliment de la població i un mercat saturat amb poca oferta, molta demanda i preus alts en compravenda i lloguer són raons per les quals sorgeixen noves fórmules alternatives d'accés a l'habitatge, que són visibles a zones com Catalunya i en especial a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Una d'aquestes, adreçada a persones d'una edat mitjana de 60-65 anys, és el coliving sènior.

BBVA recull que, d'aquí a 15 anys, la població de 80 i més anys creixerà en un 47,5%, i passarà de prop de tres milions el 2024 a 4,35 milions el 2039. Un terç de totes les llars seran habitades per una sola persona, assolint els 7,7 milions d'habitatges unipersonals, davant dels 5,4 actuals.

El coliving sènior a Catalunya

En general, quan es parla de coliving, Javier Pacheco, professor d'EAE Business School i autor del llibre ¿Llogar o comprar?, esmenta que es tracta d'una fórmula de convivència compartida, on diverses persones, generalment joves professionals o estudiants, lloguen espais privats (habitacions o petits estudis) dins d'un edifici amb zones comunes (cuina, sales d'estar, coworking, etc.). "Aquest model respon a la manca d'oferta assequible i a la dificultat d'accedir a un habitatge individual, però també compleix una funció social ja que ajuda a crear comunitat i facilitar la socialització, principalment en entorns urbans".

Després hi ha el sènior living, pensat per a persones grans que desitgen viure de forma independent però amb determinats serveis i acompanyament, i es presenta com una alternativa a les residències tradicionals. Segons el professor, aquests habitatges adaptats fomenten l'autonomia, ofereixen espais comuns i serveis compartits, responent així una demanda creixent de persones que no volen envellir en solitud ni en institucions tradicionals.

Unsplash

D'aquestes fórmules ha sorgit, abans al nord i al centre d'Europa, i des de fa poc a Espanya, el coliving sènior, que, segons Javier Pacheco, és un model residencial pensat per a persones grans que desitgen viure de forma independent, però dins d'una comunitat activa i amb serveis compartits. Cal assenyalar que aquest concepte va néixer a Dinamarca als anys 60-70, i després es va desenvolupar a altres països d'Europa i fins i tot als Estats Units.

Els seus avantatges: amb aquesta fórmula els sèniors mantenen un alt grau d'autonomia alhora que tenen companyia, serveis, seguretat i sentit de comunitat.

El perfil de persones que trien viure en un coliving sènior

El professor comenta que el perfil típic és de persones més grans de 60 o 65 anys, en bon estat de salut, que no volen viure soles, però tampoc volen ingressar en una residència tradicional.

En molts casos, compten amb poder adquisitiu o capacitat per planificar el seu retir amb antelació. “També hi ha un interès creixent entre persones vídues, divorciades o sense fills que busquen una forma de vida més social i sostenible”.

Irrompirà amb força d'ara endavant

Tot indica que el coliving sènior anirà clarament a més els propers anys, per diverses raons entre les quals s'inclouen l'envelliment de la població, els canvis culturals (la gent gran ara és molt més activa en tots els aspectes), “i el rebuig cap al model tradicional de residències”, segons el professor d'EAE Business School.

A Barcelona i a moltes altres zones de Catalunya, cada cop hi ha més projectes de coliving o cohousing sènior. És el cas del cohousing de Santa Maria de Palautordera, de vuit habitatges, de Cream Studio.

També destaca Maresme Senior Coliving, de Bar Arquitectura i Disseny, amb dues tipologies d'habitatges, d'una o dues habitacions, totes amb una àmplia terrassa privada. La distribució interior està pensada per a la comoditat, amb espais amplis i flexibles que ofereixen una sensació d'obertura i es poden compartimentar quan es necessita més privadesa. A la planta soterrani s'ubicaran el pàrquing, els trasters, els equipaments i les sales tècniques. Les cobertes seran en part tècniques i en part transitables, amb zones comunes com ara horts i espais de relax amb vistes al mar.