El decret valencià d'habitatge públic inclou una reserva mínima per a menors de 35 anys

El nou decret d'Habitatges de Protecció Pública (HPP) de la Comunitat Valenciana inclourà l'obligació d'una reserva mínima del 40 % dels nous habitatges, tant públics com privats, als menors de 35 anys i a les famílies monoparentals. A més, s'aposta per la col·laboració publicoprivada, es fixen diferents nivells de protecció per als immobles i s'introdueix un sistema per fixar preus màxims amb un mòdul d'actualització anual.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha presentat la norma acompanyat de la vicepresidenta i responsable d'Habitatge, Susana Camarero; de Begoña Serrano, directora de l'Institut Valencià d'Edificació i de Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra de l'Observatori de l'Habitatge de la UPV.

El nou decret es portarà "molt aviat" al ple del Consell perquè s'aprovi, segons ha subratllat Mazón, que ha recalcat que el reglament pretén "corregir la preocupant situació de l'habitatge valenciana dels darrers anys", i la "difícil herència" rebuda, amb solucions que considera que són "reals" i "factibles".

Així mateix, també es podran beneficiar d'aquesta norma famílies amb alguna persona amb discapacitat, dependència o les víctimes de violència de gènere. El reglament també incrementarà el nivell de renda màxim per accedir a un habitatge protegit per a les famílies que tinguin majors a càrrec seu o fills amb edats entre els 18 i 35 anys.

La nova norma desplegarà un sistema per a la fixació dels preus màxims. Es tracta d'un mòdul "dinàmic, no fix i pioner" a Espanya que, segons Mazón, "marcarà un abans i un després a la Comunitat Valenciana i a Espanya".

Aquest nou mòdul, "no encotillat" i d'actualització anual, tindrà limitat el nivell màxim i permetrà abaratir els habitatges en fixar un preu inferior en aquells municipis "on es donin les circumstàncies" i "sempre garantirà" que el preu de venda per dels HPP a la Comunitat Valenciana estigui per sota del de mercat de venda lliure.

En aquest sentit, els costos d'edificació a la zona s'ajustaran d'acord amb l'evolució dels preus de mercat de l'habitatge lliure de l'àrea en qüestió, la pressió demogràfica i l'evolució de les rendes mitjanes a cadascun dels municipis de la Comunitat valenciana.

Mazón: "La manca d'habitatges a la Comunitat Valenciana ha arribat a un punt crític"

Segons Mazón, la manca d'habitatges a la Comunitat Valenciana ha arribat a un punt "crític" i és "especialment preocupant" per als joves. El president ha subratllat que el preu del lloguer ha augmentat un 90 % i el de compra un 49 % entre el 2015 i el 2023. "Hem de corregir una situació en què l'oferta i la demanda s'han desequilibrat del tot i això afecta amb especial virulència als joves i a les rendes baixes", ha afegit.

El cap del Consell ha posat èmfasi en el fet que el més "necessari" és la col·laboració entre el sector públic i el privat "sense cap mena de prejudicis" i "amb tot el sentit comú del món". Per això, el nou reglament incideix a incentivar els promotors a construir més vivendes protegides.

Fins ara, segons Mazón, els promotors no han estat "incentivats". Alhora, amb la nova norma es busca que es garanteixi la seguretat jurídica. Així, el nou reglament estableix diferents nivells de protecció on es mantindrà el caràcter permanent per a tots els habitatges de titularitat pública.

El període de protecció podrà oscil·lar entre 30 anys per a les promocions en sòls qualificats per a HPP; 20 per a aquelles promocions que es desenvolupin en sòls que fins ara es destinaven a la construcció d'habitatge lliure i 15 anys per a les qualificades de jove.

Simplificació administrativa

En aquesta línia, la nova norma també introdueix mesures per "facilitar" les tramitacions i escurçar els terminis per a l'obtenció de qualificacions. "És fonamental acabar amb la burocràcia", ha defensat Mazón. El nou decret, segons el president, aprofundeix en una "major simplificació administrativa" amb "menys intervencionisme i més agilitat".

Mazón ha apuntat que aquest nou reglament d'HPP és la "primera pedra" d'un projecte legislatiu "molt més ampli" i d'un conjunt d'accions que assegurin "una resposta eficaç del Consell a les necessitats d'accés a l'habitatge a la Comunitat Valenciana".

Així, aquest nou decret se suma a altres iniciatives com el pla VIVE, que preveu la construcció de 10.000 nous habitatges assequibles a què ja s'han adherit més de 200 municipis de la Comunitat Valenciana.

També ha valorat la línia d'avals de l'Institut Valencià de Finances (IVF) per a menors de 45 anys dotat amb 20 milions d'euros. Una iniciativa que permet que el comprador obtingui un préstec de fins al 95 % del preu de l'habitatge.

A més, ha recordat les mesures fiscals per facilitar l'accés a l'habitatge amb la reducció d'un 25 % de l'impost de transmissions patrimonials (ITP). Així, per a menors de 35 anys, col·lectius més vulnerables i compradors d'habitatges de protecció oficial de règim general, l'ITP s'ha rebaixat al 6 %. En tots dos casos amb un valor de l'habitatge de fins a 180.000 euros.

De la mateixa manera, s'ha referit a l'ampliació del Bo Lloguer Jove 2023-2024 que "ha permès beneficiar" 5.640 menors de 35 anys, un 44 % més que la darrera convocatòria. Per a aquests ajuts s'han destinat 31,9 milions d'euros, amb un increment del 40 %.

El president ha assegurat que, amb aquest decret, s'ha fet "un pas més" en el "compromís amb la legislatura de l'habitatge en aportar solucions reals i factibles per incentivar la construcció de nous habitatges que facilitin l'accés a joves i famílies al mercat immobiliari".

En aquesta línia, Mazón ha destacat que es busca "corregir" la situació del mercat immobiliari a la Comunitat Valenciana "després d'anys d'inacció en aquesta matèria" i tracta d'impulsar la construcció d'habitatges "assequibles i accessibles" que "reverteixi la manca de oferta d'habitatge dels darrers anys i una política ineficaç".