
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un ambiciós pla de mesures urgents per augmentar l'oferta d'habitatge protegit a la comunitat. Aquesta iniciativa, presentada com a resposta a la creixent crisi d'accés a l'habitatge, inclou un conjunt d'accions dissenyades per facilitar la construcció d'habitatges de lloguer i accedir-hi per part de col·lectius vulnerables. Entre elles n'hi ha una que permetrà ajornar el pagament de l'entrada de l'habitatge fins a un màxim de 30 anys
L'objectiu és evitar que els joves hagin de fer front simultàniament al pagament del préstec principal de la hipoteca i a la devolució del crèdit concedit per a l'entrada de l'immoble.
L'Institut Català de Finances s'encarregarà de gestionar aquest fons, que estarà dotat de 100 milions d'euros anuals, mentre que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya subvencionarà l'ajornament de l'entrada. Per accedir a aquesta ajuda, els joves hauran d'acceptar que l'habitatge es classifiqui com a preu limitat de forma permanent, cosa que implica que només es podrà vendre al preu de compra original ajustat a l'increment del cost de vida, sense marge d'especulació.
El govern català s'ha fixat com a meta beneficiar 12.000 unitats familiars en un termini de cinc anys per garantir que els joves puguin invertir en el seu futur sense la pressió financera dels pagaments inicials elevats.
Reserva pública de solars i altres mesures de promoció
Un altre eix central del pla és la reserva pública de solars, que té com a objectiu identificar i gestionar anualment els terrenys disponibles per a la construcció d'habitatge protegida. Aquesta reserva inclourà solars amb promotors públics i privats, així com els que no tinguin promotor definit, que posteriorment podran optar a ajuts públics. Per això, la Generalitat destinarà una línia de préstecs de 500 milions d'euros anuals a través de l'Institut Català de Finances per suplir la manca de finançament i promoure la construcció d'habitatge social.
El document també preveu modificacions normatives perquè els municipis puguin destinar a ús habitacional solars inicialment planificats com a equipaments i que ja no són necessaris per a aquesta finalitat. La meta és incrementar l'oferta d'habitatges destinats als col·lectius amb més dificultats d'accés.
A més, s'intensificarà la transformació de sòls residencials en habitatges amb protecció oficial i es reforçarà la promoció directa d'aquests projectes. L'Incasol rebrà finançament per adquirir sòl destinat al lloguer protegit i s'obrirà una convocatòria anual per comprar edificis d'obra nova, qualificats com a habitatge protegit, amb l'objectiu de destinar-los al lloguer.
Coordinació entre administracions i sancions per a la contenció de rendes
L'acord inclou la creació d'una mesa de treball entre la Generalitat i el govern d'Espanya per transformar sòl i edificis de titularitat estatal en habitatges de protecció oficial o allotjaments dotacionals. A nivell local, s'establirà una convocatòria anual de subvencions perquè els ajuntaments contractin equips tècnics externs que facilitin la promoció d'habitatge protegit de lloguer.
Així mateix, es preveu un règim sancionador per a la contenció de rendes a fi de protegir les famílies més vulnerables. La Generalitat incrementarà els fons destinats als programes de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que assoliran els 500 milions d'euros anuals, amb l'objectiu de garantir la permanència a casa dels ciutadans que no puguin assumir la totalitat del cost del lloguer.
Llicències bàsiques i agilització urbanística
En la mateixa línia d'agilitació, es planteja una reforma normativa que permetrà iniciar les obres d'habitatges de lloguer protegit mitjançant una llicència bàsica, sempre que es respectin els paràmetres urbanístics. Això permetrà avançar a la construcció mentre es tramita la llicència urbanística definitiva.
Finalment, el pla preveu la creació d'un Comitè d'agilització urbanística per millorar la coordinació entre els organismes implicats i també l'impuls d'un decret per habilitar entitats que facilitin la concessió de llicències urbanístiques municipals de forma més ràpida.
Amb aquestes mesures, el govern de Catalunya vol alleujar la pressió del mercat immobiliari i facilitar l'accés a l'habitatge, especialment per a joves i famílies vulnerables.