La nul·litat d'una donació obliga a tornar 235.000 euros a l'herència

L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt un litigi familiar que torna a plantejar una qüestió delicada: què passa amb les donacions en vida quan els qui les atorguen ja no conserven la capacitat necessària per decidir amb plena consciència. La sentència obliga un fill a tornar 235.000 euros a l'herència dels seus pares.

Donació de béns i llegítima hereditària a Espanya

El cas va enfrontar dos germans. Els pares havien donat al fill el seu habitatge i dues places de garatge quan ja estaven ingressats en una residència i diagnosticats d'Alzheimer i demència mixta.

Poc després, el fill va vendre aquests béns per 235.000 euros. La germana va impugnar l'operació en considerar que els seus progenitors no comprenien l'abast de l'acte i que la donació perjudicava la llegítima, és a dir, la part de l'herència que la llei reserva als hereus forçosos.

Si bé el Jutjat de Primera Instància núm. 55 de Barcelona va rebutjar en un primer moment la majoria de les peticions de la demandant, va declarar nul·la la donació realitzada pel pare, encara que va mantenir la validesa de la mare i del poder general que havia signat a favor del fill.

No conforme amb aquesta resolució, la filla va presentar recurs davant l'Audiència de Barcelona perquè també s'anul·lessin la donació i el poder atorgats per la mare. El seu argument central va ser que les malalties cognitives dels pares els impedien prestar un consentiment vàlid.

La nul·litat de donacions per incapacitat segons el Codi civil i la jurisprudència

L'Audiència va recordar, a partir de la jurisprudència del Tribunal Suprem, que la capacitat d'obrar es presumeix. No obstant això, aquesta presumpció es pot destruir si s'acredita amb proves concloents que, en el moment de la signatura, el donant no tenia prou discerniment per comprendre l'abast de l'acte.

En la seva resolució, la Sala va citar l'article 1301 del Codi civil espanyol, que regula els terminis per exercitar les accions d'anul·labilitat. Tot i això, en aquest cas la nul·litat declarada té caràcter absolut, ja que els progenitors, diagnosticats d'Alzheimer i demència mixta en grau moderat-greu, no estaven en condicions d'atorgar vàlidament una donació de tal magnitud.

L'Audiència de Barcelona no va acceptar els arguments del fill, que defensava la plena capacitat de la seva mare i sostenia que l'operació responia a una voluntat conscient. Davant d'això, el tribunal va concloure que els diners obtinguts per la venda de l'habitatge i els garatges havia de tornar a la massa hereditària, una vegada descomptats els impostos satisfets, i que el poder general atorgat pels pares també quedava anul·lat.

Nul·litat d'una donació vs. nul·litat d'un poder notarial

Quan es declara nul·la una donació, el resultat és que el bé lliurat —o, en cas que ja no estigui disponible, el valor econòmic equivalent— ha de tornar al patrimoni del donant o, si aquest ja ha mort, a la massa hereditària. En altres paraules, l'operació queda sense efecte i el beneficiari no pot conservar el que ha rebut.

Per contra, la nul·litat d'un poder notarial afecta la capacitat de representació. Per tant, l'apoderat o el beneficiari deixa d'estar legitimat per actuar en nom del donant, de manera que queden invalidades totes les facultats que se li havien conferit en virtut d'aquest poder.

Proves per impugnar o defensar una donació per manca de capacitat

En els processos de nul·litat de donacions, la prova és l'element central. En aquests procediments, els jutges solen donar un pes decisiu als informes mèdics i psiquiàtrics, ja que són els que permeten determinar si la persona realment entenia l'abast de la donació en el moment de signar-la.

També tenen pes els testimonis de cuidadors, familiars o professionals que tractessin amb la persona directament, així com resolucions judicials prèvies d'incapacitat o curatela. En alguns casos, fins i tot s'admeten enregistraments o documents que reflecteixin de manera clara la manca de comprensió de l'acte.

Ara bé, el donatari o beneficiari no queda indefens, ja que pot presentar certificats mèdics, la intervenció notarial o testimonis que acreditin que el donant actuava amb plena capacitat en aquell moment. El més habitual és que les dues parts aportin informes pericials contradictoris i sigui el jutge qui decideixi quin ofereix més credibilitat.

La signatura davant de notari no sempre garanteix la validesa d'una donació

La funció del notari és donar fe de la voluntat i de la capacitat aparent de l'atorgant, encara que aquesta valoració pot quedar desvirtuada si després es demostra que el donant no comprenia realment l'abast del que signava.

La importància de la capacitat i les proves en les donacions

Aquesta decisió torna a situar al centre del debat jurídic la qüestió de les donacions en vida de persones grans amb malalties cognitives; recorda que només són vàlides quan s'atorguen amb plena capacitat i consentiment i subratlla la importància de disposar de proves mèdiques sòlides per impugnar-les.

Convé, a més, diferenciar entre nul·litat absoluta i anul·labilitat. La primera s'aplica quan manca d'arrel la capacitat o el consentiment —com va passar en aquest cas— i es pot declarar en qualsevol moment. La segona afecta actes en què hi ha un vici del consentiment —com ara error, engany, violència o manca de suports en casos de discapacitat— i està subjecta a un termini de quatre anys.