Entre l'onada de canvis que està provocant la crisi del coronavirus en el mercat de l'habitatge hi ha l'impuls de les anomenades 'operacions a cegues', que són aquelles en què els compradors adquireixen els immobles sense haver-los visitat.
Segons un estudi de la xarxa immobiliària Comprarcasa, aquest tipus de transaccions suposen actualment el 6% del mercat, una xifra que podria anar creixent com a conseqüència de les restriccions de mobilitat que encara existeixen per l'estat d'alarma. A darrere sol haver-hi un perfil de comprador molt concret: cercadors de gangues immobiliàries que paguen al comptat o persones que coneixen bé la zona i fins i tot l'edifici de l'immoble.
“La situació més habitual és la d'un particular o inversor que coneix la zona o el propi edifici de l'habitatge i vol aprofitar una oportunitat a bon preu per m2. Molts inversors compren per percentatge de rendibilitat en lloguer”, afirma la xarxa immobiliària.
Encara que aquest és el perfil més freqüent, Comprarcasa també assegura que es produeixen compres a cegues "per part de persones que, per proximitat amb l'habitatge (perquè el coneixen per familiars, amics... que visquin al mateix edifici) decideixen adquirir-lo encara que per algun motiu (una destinació laboral en un altre país, una malaltia o un viatge prolongat) no el puguin visitar".
Independentment del perfil, hi ha un patró de comportament que es repeteix una vegada i una altra: la cerca d’una considerable rebaixa en el preu o la necessitat de comprar en una ubicació extremadament concreta.
"El comprador d'aquesta mena d'habitatges busca, per sobre de tot, una preu per m2 molt ajustat. Coneix la zona, dona per descomptat que l’habitatge pot necessitar una reforma integral, però el preu li resulta atractiu de totes maneres, i per això no té problema per pagar-lo”, explica l'estudi.
Una altra característica habitual d’aquest comprador és que no necessita l'habitatge de manera immediata. “Realment es tracta d'una inversió, d'una oportunitat, per la qual cosa molts dels problemes que pugui haver-hi -mal estat, càrregues, etc.-, es donen per descomptats abans d'adquirir-lo. A més, no sol necessitar finançament extern, "un avantatge que li permet agilitzar la compra i aconseguir les millors gangues del mercat", recalca la xarxa immobiliària.
Uns consells bàsics
A pesar que en aquestes setmanes de confinament s'han disparat les eines i alternatives en el sector immobiliari per poder veure una casa sense visitar-la físicament (per exemple, amb els tours virtuals), l'estudi també resumeix uns consells bàsics per a tots aquells que estiguin pensant a comprar un immoble sense veure'l. A més, recorda que "una adquisició d'aquest tipus comporta certs riscos que és necessari sospesar detingudament".
Per això, recomana assegurar-se que la informació rebuda per part del venedor sigui certa (per exemple, que l'habitatge no estigui ocupat o que tingui la superfície, orientació i estat que s'indica). Una bona manera d'aconseguir informació és parlar amb els veïns o amb el porter. També aconsella sol·licitar fotos o vídeos.
Un altre consell és comprovar que l'habitatge tingui tota la documentació en regla (sempre cal sol·licitar la nota simple registral per saber qui n’és el propietari, si té càrregues o gravàmens associats, les limitacions d'ús que pugui tenir...) i, finalment, analitzar bé que el preu sigui prou atractiu com per compensar el risc que l'habitatge estigui en pitjors condicions de l'esperat.