El Constitucional anul·la la limitació de preus de la llei catalana de lloguer

El ple del Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per diputats del PP contra 11 articles de la llei catalana de lloguer. El TC aclareix que diversos d’aquests preceptes són inconstitucionals perquè envaeixen competències de l’estat, en especial pel que es refereix a la fixació en un mercat únic de les bases per regular els contractes. Des de la publicació de la sentència, no es podran signar lloguers amb límits de rendes, encara que sí que els mantindran els contractes d'arrendament d'habitatge subscrits fins ara.

La sentència declara que són inconstitucionals i nuls els següents articles de la llei de Catalunya 11/2020, del 18 de setembre de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la llei 18/2007, de la llei 24/2015 i de la llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge: 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera.

Aquests punts de la llei catalana de lloguer eren la base perquè el govern autonòmic establís la limitació dels preus del lloguer a les zones declarades tenses. “Els preceptes esmentats suposen una invasió de la Comunitat Autònoma en les competències de l'Estat que reconeix l'art. 149.1.8 de la Constitució, sobre la competència en matèria civil per regular les bases contractuals”, afirma la sentència.

De fet, aquest article reserva a l'Estat la fixació de les bases de les obligacions contractuals, i li atribueix la competència per establir els criteris d'ordenació general del sector de la contractació privada als territoris autonòmics que disposin de legislació pròpia.

“La finalitat de la reserva estatal en matèria de dret de contractes rau en la necessitat de garantir un comú denominador en els principis que han de regir les obligacions contractuals, cosa que s'aconsegueix quan les categories generals són les mateixes a tot el territori nacional”, aclareix el dictamen del Tribunal Constitucional.

"La competència estatal de les bases de les obligacions contractuals s’ha d’entendre com una garantia estructural del mercat únic i suposa un límit en si a la diversitat regulatòria que poden introduir els legisladors autonòmics", puntualitzen des del TC.

El Tribunal Constitucional posa èmfasi que aquesta sentència no afecta les situacions jurídiques consolidades, és a dir, els contractes en vigor. "Els efectes seran pro futuro i, per tant, els contractes d'arrendament d'habitatge subscrits amb anterioritat al moment d’aquesta resolució es mantenen en els mateixos termes".

Arran de l’anul·lació de la limitació catalana de preus del lloguer, Francisco Iñareta, portaveu d’idealista, explica que “suposa una boníssima notícia per al mercat del lloguer a Catalunya. La suspensió, tot i ser esperada, suposa un alleugeriment per a propietaris i sobretot per a les famílies que durant la seva vigència han notat en carn pròpia les dificultats per trobar un habitatge, després de la massiva desaparició de producte de lloguer i un nul impacte en els preus. A idealista creiem que les autoritats catalanes n’haurien de prendre nota i no repetir errors del passat en aplicar la nova llei d'habitatge que encara està en tràmit parlamentari”.

Aquesta nova sentència s'afegeix a la del 24 de febrer, per la qual el TC Constitucional també tombava part del decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya la tardor del 2020, en plena crisi sanitària, per frenar els desnonaments de persones vulnerables. Aquest decret preveia la prohibició de desallotjar llogaters vulnerables que residissin en un immoble d'un gran tenidor d'habitatges, per la qual cosa no afectava els propietaris particulars.

L'actual sentència del Tribunal Constitucional coincideix amb la tramitació de la llei d'habitatge del govern espanyol, que preveu establir límits de rendes a les zones que es declarin tenses. Just el 10 de març, el Congrés dels Diputats va rebutjar les esmenes a la totalitat plantejades pel PP, Ciutadans, PNB, PDeCAT i Junts gràcies al suport al govern d'ERC i als partits minoritaris d'esquerres.

La controvertida llei per al dret a l'habitatge que tanta polèmica ha aixecat al sector immobiliari, i que ja ha rebut un informe en contra del CGPJ, seguirà el tràmit parlamentari per mirar de ser aprovada abans del final del proper estiu.