Freepik
Freepik

Totes aquelles persones que han viscut en una comunitat de veïns segur que s’han topat amb un morós que deu alguna quota. Però i si el deutor és el president de la comunitat? Pot ser el president un morós? Què es pot fer en aquests casos? T'ho expliquem.

Morosos en una comunitat de veïns

La llei de propietat horitzontal estableix que tots els propietaris que no estiguin al dia en les obligacions econòmiques amb la comunitat no poden votar a les juntes. Tot i això, sí que poden ser presidents, encara que sembli il·lògic.

Concretament, l'article 15 de la llei de propietat horitzontal estableix que els propietaris que en el moment d'iniciar-se una junta no es trobin al corrent en el pagament de tots els deutes vençuts amb la comunitat podran participar en les deliberacions, però no tindran dret de vot. L'acta de la junta es reflectirà els propietaris privats del dret de vot, la persona dels quals i quota de participació a la comunitat no es comptarà a efectes d'assolir les majories exigides”:

Com s’eviten els presidents morosos?

Que el president de la comunitat sigui morós no és una situació gens recomanable, ja que si la resta de veïns vol iniciar un procediment judicial per reclamar els deutes, necessitarà la signatura del president. Aquí hi ha el problema.

Com a president, el morós pot allargar el procés i fins i tot rebutjar signar la petició per començar el procés judicial. Per evitar que es doni una situació semblant, es poden prendre mesures de precaució.

Per exemple, si se sap que un veí és morós i que li correspondrà ser president, abans que prengui el càrrec un veí pot presentar-se voluntàriament i que l'elecció no sigui per sorteig.

Com s'escull el president d'una comunitat?

Segons estableix l'article. 13.2 de la llei de propietat horitzontal, el president serà nomenat entre els propietaris mitjançant elecció o, subsidiàriament, mitjançant torn rotatori o sorteig. El nomenament és obligatori.

És a dir, es pot ser president de la comunitat per elecció (tenint el 51 % dels vots), per sorteig o per rotació, per exemple, anar passant el càrrec entre els veïns per lletra i número de pis.

Com es pot actuar davant un president morós

La primera cosa és intentar solucionar la situació mitjançant el diàleg. Si el problema persisteix, es podrà destituir del càrrec de president el morós mitjançant la convocatòria d’una junta per part del vicepresident, a la qual han d’assistir el 25 % de propietaris. En aquesta reunió, es podrà triar un nou president i decidir la presa de mesures legals contra el cessat, en cas que sigui necessari.

Un president es pot negar a convocar una reunió?

Efectivament, es pot negar a convocar una reunió. Seria normal si el tema que es vol tractar és el seu deute. No obstant això, el vicepresident ho pot fer. D'altra banda, si el 25 % dels veïns ho demanen, es podrà convocar una reunió.

Com es destitueix un president de la comunitat

Se'l pot cessar en qualsevol moment. L'acord s’ha de prendre  en una junta extraordinària de propietaris amb les mateixes majories que es van necessitar per al nomenament. En aquesta junta, caldrà triar la persona que ocuparà el càrrec del destituït”, explica César García, director d'Acounsel Advocats.

Com es poden reclamar els deutes de la comunitat?

Per reclamar el deute d'un veí morós, hi ha un procediment especial reflectit a l'article 9 de la llei de propietat horitzontal. “Per això, cal acreditar el deute mitjançant certificacions d'impagament de les quantitats degudes i s’haurà de convocar una junta per aprovar la liquidació del deute. Aquest deute s’haurà de comunicar al morós de manera fefaent per burofax o mitjançant la notificació al tauler d'anuncis de la comunitat si no se’l trobés”, explica l'advocat.

El deutor té un termini de 20 dies per oposar-s’hi al·legant les raons per les quals entén que no és deutor de cap quantitat. En cas d'oposició, s'iniciarà el procediment judicial que correspongui per la quantia.

“Es podrà sol·licitar l’embargament preventiu sobre les quantitats degudes pel copropietari morós en aquells casos en què no s'oposi a la reclamació però no pagui el deute en el termini establert legalment i, fins i tot, en els casos en què s'oposi a la reclamació. El decret d'anotació d'embargament l’haurà de dictar un jutjat”, apunta García.

Cal destacar que, segons estableix l'article 21 de la llei de propietat horitzontal, una vegada s'interposa la demanda judicial per cobrar els deutes, el morós està obligat a abonar les costes del procediment, els honoraris de l'advocat i el procurador i els interessos durant des que havia de pagar i no ho va fer.