L’any 2022, Catalunya va ser la comunitat autònoma amb un nombre més gran d'impostos propis, fins a un total de 15 tributs que va recaptar directament el govern dirigit per Pere Aragonès. A l’altre extrem, hi ha altres regions, com és el cas de Madrid, que no tenen gravàmens propis.
Així consta a l'Informe de les Comunitats Autònomes, elaborat per l'Observatori de Dret Públic de Barcelona, on s'analitza la gestió dels governs regionals durant l'any 2022 i que s'ha presentat aquest divendres al XXII Fòrum de les Autonomies del Senat.
En concret, l'informe dedica un apartat a l'autonomia financera de les comunitats autònomes, amb una menció especial al paper de la tributació pròpia. Per això, han elaborat un llistat amb dades del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública en què detallen els impostos propis que té cada comunitat autònoma.
En aquest context, Catalunya té fins a 15 impostos propis, amb els quals, segons càlculs del Ministeri d'Hisenda, va recaptar un total de 863,77 milions d'euros, un 45,2 % de tot el que van recaptar totes les comunitats per aquests gravàmens.
En concret, els impostos propis que hi ha a Catalunya són el gravamen de protecció civil, el cànon de l'aigua, l’impost sobre grans establiments comercials, el cànon sobre la incineració de residus municipals, el cànon sobre la deposició de residus municipals, el cànon sobre la deposició controlada de residus de la construcció i el cànon sobre la deposició controlada de residus industrials.
També l'impost sobre les estades a establiments turístics, l’impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, l’impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i l'impost sobre els habitatges buits.
Així mateix, Catalunya té l'impost sobre begudes ensucrades envasades, l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques i l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
Després de Catalunya, les comunitats amb un nombre més gran d'impostos propis són Comunitat Valenciana i Andalusia, amb vuit tributs. Els segueix Astúries, Múrcia i Galícia, amb sis; Canàries, Aragó i Extremadura, amb cinc; Balears, Cantàbria i la Rioja, amb quatre; Castella-la Manxa, amb tres i Castella i Lleó, amb dos. Madrid, en canvi, no en té cap.
La recaptació
Així mateix, l'informe també detalla la recaptació dels tributs propis de les comunitats autònomes de règim comú, amb dades del Ministeri d'Hisenda, del que se n’ha exclòs Canàries atès el seu règim fiscal específic.
Catalunya va recaptar el 2021 un total de 863,77 milions d'euros per aquests gravàmens. El segueix el País Valencià (221,31 milions); Andalusia (145 milions); Extremadura (113,85 milions); Balears (111,53 milions); Astúries (89,54 milions); Galícia (88,65 milions); Aragó (82,72 milions); Castella i Lleó (70,33 milions); Múrcia (62,66 milions); Cantàbria (29,40 milions); La Rioja (18,97 milions) i Castella-la Manxa (12,62 milions).
Tot i això, l'informe destaca que els ingressos procedents d'aquests tributs van representar l'any 2022 un 0,98 % dels ingressos totals del conjunt de les comunitats autònomes de manera que, "quantitativament, són poc significatius".