Freepik
Freepik

Alguna cosa està canviant en el negoci de la intermediació immobiliària, sobretot al sector residencial. A poc a poc, els API catalans estan virant la manera de plantejar el cobrament dels honoraris als seus clients i aposten cada cop més per un sistema fluctuant en el qual no sempre ha de pagar els seus serveis el venedor, sinó que també n'assumeix una part el comprador. Francesc Quintana, conseller delegat de Vivendex, explica a idealista/news la seva nova aposta pel que fa a la distribució d'honoraris, i a la qual espera que aviat se sumin altres agències immobiliàries.

La distribució dels honoraris entre compradors i venedors s'ha tornat una qüestió cada cop més polèmica al sector immobiliari. La manca de consens ha generat un gran debat entre els professionals immobiliaris, que sovint es pregunten si la distribució d'honoraris s'hauria d'adaptar per reflectir amb més precisió qui es beneficia dels serveis proporcionats.

Quintana assenyala que “un enfocament més transparent i orientat al servei podria beneficiar moltíssim el mercat i, sobretot, l'usuari final”, i posa èmfasi en el fet que els professionals immobiliaris “han de deixar enrere el seu immobilisme” i la mentalitat del “sempre s'ha fet així” per “explicar detalladament als clients els serveis que se'ls brindaran i quant se'ls cobrarà per cadascun”. La responsabilitat, esmenta l'expert “recau en tots els actors del sector, des d'agents fins a agències, per comunicar amb claredat la seva feina i les tarifes associades”.

En línies generals, quan es duu a terme una compravenda a través d'una agència immobiliària, el que és habitual en la majoria dels casos és que “el venedor sigui qui es faci càrrec de la comissió de l'agència”. Tot i això, “no hi ha una regulació concreta que determini de quina manera s'ha de distribuir aquest pagament, i la nova llei d'habitatge tampoc ha realitzat canvis en aquest sentit, per la qual cosa la situació continua sent indefinida quan ens trobem davant d'una compravenda”, explica Quintana.

L'expert detalla que a Espanya “és habitual que les immobiliàries cobrin una comissió únicament al venedor, tret de la Comunitat Valenciana i en algunes zones del sud del país, on també es cobra un pagament per honoraris al comprador de l'immoble. En la majoria de casos, quan s'executa aquest cobrament, per norma general la xifra és propera al 5 % del total de la compra, i tot això tenint en compte cal afegir-hi el 21 % d'IVA”.

Canvis de tendència

En els darrers temps, “la tendència està canviant” i moltes empreses immobiliàries estan explorant la possibilitat de “repartir i ajustar els honoraris en funció dels serveis proporcionats a cada client”, explica Quintana. Aquest enfocament permetria "una flexibilitat més gran en l'estructura de tarifes i brindaria als clients la capacitat d'escollir l'agència que millor els representés". Segons el criteri de l'expert, això també “ajudaria a fomentar la col·laboració entre professionals immobiliaris i alleujaria les tensions relacionades amb la distribució d'honoraris quan el repartiment recau en els honoraris que paguen els venedors”.

Quintana considera que, des de la perspectiva de les agències immobiliàries, la possibilitat d'establir honoraris diferenciats segons el tipus de propietat també és una proposta interessant. “No totes les propietats són iguals; la dificultat i l'oferta i la demanda varien significativament. Per exemple, la venda d'un àtic pot ser més simple a efectes de venedor a causa de l'escassa oferta i molt complexa per a un comprador a causa de l'alta demanda, cosa que podria justificar la càrrega d'honoraris en gran mesura sobre el segon”, explica Quintana. "Aquest enfocament flexible podria adaptar-se a la realitat del mercat i brindar oportunitats de comunicació específica i de flexibilitat als honoraris", afirma l'expert.

Per a Quintana, “el canvi és inevitable i és responsabilitat de tots els actors de la indústria adoptar aquesta evolució en benefici del mercat i, sobretot, de l'usuari final”, sentencia.

Un 2024 més estable i lleuger, segons els API

En el marc d'una jornada organitzada pels API catalans, Gerard Duelo Ferrer, president del COAPI de Barcelona i del Consell General dels COAPI d'Espanya, s'ha mostrat optimista sobre el que oferirà aquest 2024: “Confio que aquest any tindrem la calma institucional suficient per bastir ponts i aconseguir enfortir el sector. La inseguretat jurídica frena l’activitat. Cal aprofitar l'entrada d'aquesta nova ministra i que és un any lleuger en termes electorals per asseure'ns tots i aprofitar al màxim les oportunitats de creixement de la nostra indústria”.

A la jornada també van acudir Vicenç Hernández Reche, president de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i de l'Associació Nacional d'Agents Immobiliaris (ANAI); Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors Constructors de Catalunya (APCE Catalunya) ; i Lorenzo Viñas, president del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida.

Per la seva banda, Hernández Reche ha assenyalat que cal “afavorir polítiques per comprar habitatge perquè això possibilita que també augmenti l'oferta de lloguer”. A més, l'expert ha vaticinat que aquest 2024 “serà un any complex perquè vivim en un entorn d'incertesa, però hi pot haver bones oportunitats per als que sàpiguen fer bé la feina”. "Això sí, és important analitzar per separat els segments d’obra nova i de segona mà, ja que presenten casuístiques diferents", ha subratllat.

Xavier Vilajoana i Lorenzo Viñas han aprofitat les seves intervencions per posar el focus a la construcció de nous habitatges. Vilajoana ha insistit que els promotors s'adapten a la conjuntura del mercat, “particularment a la pujada de tipus”. “Volem que se'ns escolti i ens deixin treballar. Reivindico el treball del promotor-constructor i demano que no es faci servir l'argument fàcil de l'elevat cost de l'habitatge per demonitzar aquest sector”.

Per la seva banda, Viñas ha assegurat que "com que la creació d'habitatge assequible voldrà molt de temps, mentrestant s'han d'estructurar acords amb el sector privat per donar confiança i seguretat jurídica". "A més, si bé la implementació dels fons Next Generation està en línia ascendent, caldria estudiar una pròrroga, perquè arribem justos", ha avisat.