En una enquesta a més de 80 APIs, segons l'informe dels API juntament amb Deloitte, es conclou que pràcticament cap comprador o llogater s'interessa per la qualificació de certificació energètica, CEE, abans de comprar o llogar un habitatge. A més, entre els pocs propietaris que es plantegen fer una millora en l'eficiència energètica del seu immoble, el percentatge que finalment l'acaba realitzant és majoritàriament menys del 10%.
A Espanya, la majoria dels immobles tenen un CEE amb qualificació E (55,6%), mentre que només un 5,1% té una qualificació C o superior. A Catalunya, la qualificació E és també la que tenen la majoria dels immobles, concretament el 53,4%.
Ara bé, el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) estableix que la ineficiència energètica actual al parc immobiliari espanyol és de més del 80%, per la qual cosa calen mesures a aplicar perquè el CEE pugui tenir qualificacions cada més altes.
"El 80% dels habitatges són deficients en termes energètics"
Carles Sala, portaveu dels API de Catalunya, creu que aquestes baixes qualificacions en certificacions energètiques als habitatges de Catalunya s'han donat per diversos motius, com el boom migratori de mitjans del segle XX, que va propiciar l'edificació massiva de polígons d'habitatges, que es van construir sota estàndards gens exigents, “també en qüestió d'eficiència energètica”. Sala també exposa que hauríem d'analitzar si hi ha diferències significatives en els criteris i controls aplicats per les comunitats autònomes en concedir les certificacions energètiques.
Per a Eduardo Juan, responsable de Rehabilitació Energètica d'Aquí tu Reforma, aquesta baixa qualificació energètica dels habitatges respon a diversos factors històrics i estructurals; i és una realitat tant a Catalunya com a moltes regions d'Espanya.
“L'antiguitat del parc immobiliari juga un paper crucial. Actualment el 80% dels habitatges són deficients en termes energètics pel fet que van ser construïts abans de l'entrada en vigor de normatives més estrictes. Gran part dels edificis no compta amb aïllament adequat, sistemes de calefacció o refrigeració eficients, ni finestres que redueixin la pèrdua energètica”.
L'expert creu que la rehabilitació energètica encara no ha estat una prioritat per a molts propietaris. La població no té interioritzada la necessitat de treballar per millorar les condicions energètiques dels edificis, i les ajudes i subvencions encara no són prou conegudes o percebudes com a accessibles. “A més, els usuaris no creuen que les directives europees tinguin una importància real”.
L'estudi de Deloitte assenyala que, en un habitatge plurifamiliar a Barcelona, l'estalvi energètic que suposa una qualificació A respecte d'una G, pot ser del 80-90%. Pel que fa a l'estalvi econòmic, podria suposar al voltant de 150-200€ mensuals.
Per tant, i segons Eduardo Juan, és fonamental que considerem aquestes inversions no només com una millora del confort, sinó com una forma de cuidar el nostre patrimoni arquitectònic, estalviar costos energètics i reduir la nostra empremta de carboni. “Catalunya té un gran potencial per a avançar en aquest camp i estem compromesos a formar part activa d'aquesta transformació”.
Carles Sala creu que encara no ens hem posat al dia amb la CEE perquè, en les darreres dècades, s'han prioritzat les actuacions en accessibilitat (ascensors) i supressió de barreres arquitectòniques. “Les actuacions en eficiència energètica, durant molts anys, han estat simbòliques en el conjunt de les ajudes atorgades”.
Objectiu 2050: convertir els edificis en Edificis d'Emissió Zero
Les diverses directives europees busquen que els edificis tinguin emissió zero. Són els ZEB, Zero Energy Building, que es caracteritzen per la seva eficiència energètica extremadament alta, no emetre carboni en el seu funcionament, utilitzant fonts d'energia renovables o lliures de carboni per a satisfer les seves necessitats energètiques.
Segons les directives, per complir els estàndards d'un edifici ZEB, cal que la demanda d'energia sigui almenys un 10% inferior a la demanda màxima permesa avui pel Codi Tècnic de l'Edificació.
Això requereix renovar els edificis menys eficients i millorar l'intercanvi d'informació sobre el rendiment energètic. Alhora també s'hauran de descarbonitzar els sistemes de calefacció i eliminar gradualment els combustibles fòssils a la calefacció i la refrigeració, i així eliminar totalment les calderes de combustible fòssil per al 2040.
“Falta de confiança i coneixement”
Malgrat aquestes directives, queda molt per fer. El perquè de la lentitud en l'aplicació de les mesures d'eficiència energètica en habitatges a Catalunya ve per la manca de confiança davant la “novetat”, segons el responsable d'Aquí Tu Reforma.
“Hi ha desconfiança cap a determinats productes de rehabilitació energètica, com les plaques fotovoltaiques, l'aïllament tèrmic o l'aerotèrmia. Moltes persones desconeixen realment com funcionen aquestes tecnologies, els beneficis que ofereixen i l'impacte positiu que poden tenir tant a l'estalvi econòmic com a la reducció d'emissions. Aquesta manca de coneixement genera incertesa i, en alguns casos, fins i tot rebuig a invertir en aquest tipus de solucions”.
A això hi hem d'afegir, segons Juan, que el cost inicial que comporten aquestes millores suposa una barrera important. Malgrat hi ha ajudes i subvencions, aquestes no són prou conegudes o resulten complexes de tramitar, cosa que desmotiva els propietaris.
Com que les decisions depenen de les comunitats de propietaris, “aconseguir consens entre els veïns pot ser molt complicat, ja sigui per diferències en les prioritats, pressupostos familiars o simplement per desconeixement de les opcions disponibles. Hi ha vegades que passa per raons tan nímies com la mateixa relació que hi ha entre els propis veïns. Això retarda la possibilitat d'avançar en millores conjuntes i de vegades pot arribar a frenar-les del tot”.
Ampliar el termini actual dels ajuts Next Generation
Els ajuts Next Generation EU recolzen els esforços dels estats membres per reconstruir les seves economies, fomentar el creixement sostenible i accelerar la transició cap a un futur més verd, digitalitzat i més resistent, i l'assignació per a Catalunya d'aquest pla de recuperació és de 3.974 milions d'euros.
Segons els APIs, aquests ajuts han multiplicat clarament el nombre d'habitatges en què es realitzen actuacions d'eficiència energètica, fins a una xifra que se situa entre 6.000 i 12.000 a l'any. Tot i això, “caldria ampliar el termini actual més enllà de juny de 2026 per aconseguir un aprofitament ple. S'hauria d'ajustar millor l'engranatge format per comunitats de propietaris, tècnics i la maquinària administrativa, que tampoc no facilita ni la simplicitat ni l'agilitat”.
Sala esmenta que el teixit empresarial del sector no compta amb la capacitat necessària per a absorbir un augment tan ràpid en la demanda com el que cal. “Després de la crisi del 2007 moltes empreses del sector són reticents a expandir-se sense garanties de continuïtat en la inversió pública”.
A Aquí Tu Reforma incideixen en aquesta desconfiança històrica envers les subvencions. “No es creu que els diners promesos arribin realment o es tem que el procés sigui massa burocràtic i es converteixi en una pèrdua innecessària de recursos i temps”. També es percep que els ajuts són per a un perfil molt específic i que no s'apliquen a la majoria dels propietaris, cosa que no sempre és certa.
Per a Juan, la manca d'informació clara i accessible sobre com funcionen aquestes subvencions i sobre com es poden sol·licitar genera desconfiança i incertesa: no se sap per on començar ni a qui acudir per tramitar-les. “És molt important que els interessats esbrinin quins són els agents rehabilitadors a la seva comunitat autònoma que els poden ajudar a tramitar les subvencions energètiques”.
L'expert està convençut que les subvencions per a la rehabilitació poden marcar un abans i un després en la sostenibilitat i el confort de les llars a Catalunya; "perquè això passi, és essencial recuperar la confiança de les persones i facilitar l'accés a aquestes iniciatives".