La construcció d'habitatges a Barcelona baixa un 62 % els darrers 20 anys

La construcció d'habitatges lliures a l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) ha patit una dràstica caiguda de més del 60 % els darrers 20 anys, segons un informe titulat La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest descens en el sector immobiliari contrasta notablement amb la dinàmica econòmica positiva que caracteritza aquesta regió, com ho demostren els índexs de captació d'inversions als sectors de salut i tecnologia, així com la millora de les exportacions, tal com recull el diari El Economista.

El repte més urgent que tenen Barcelona i la seva àrea metropolitana continua sent l'accés a l'habitatge. Tot i que el nombre total d'habitatges finalitzats el 2023 va assolir les 5.274 unitats, cosa que representa gairebé el 40 % del total construït a Catalunya, aquesta xifra està molt per sota dels 13.768 immobles lliurats el 2004, durant l'auge del sector immobiliari. Alhora, la construcció d'habitatges de protecció oficial ha caigut dràsticament, passant de 3.031 el 2022 a només 1.400 el 2023.

"Comparar aquestes dades amb les de l'auge immobiliari, just abans de la crisi financera, no és del tot adequat. Seria més correcte relacionar l'oferta d'habitatges amb l'augment de les llars", assenyala Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra. L'economista emfatitza la necessitat d'implementar mesures que no només afavoreixin la construcció d'habitatge protegit, sinó que també accelerin els tràmits urbanístics per reactivar el sector.

Un atractiu per a inversors

La investigació de la Cambra també revela aspectes més positius sobre la situació econòmica de l'àrea metropolitana. En el període del 2015 al 2024, l'ecosistema emprenedor de Barcelona va aconseguir captar 6.300 milions de dòlars en inversions tecnològiques, una xifra que supera amb escreix els 1.000 milions de la dècada anterior.

Actualment, Barcelona és la vuitena ciutat europea en atracció d'inversions tecnològiques internacionals. Diversos factors, com la competitivitat dels preus, la col·laboració entre el sector públic i privat i l'excel·lent infraestructura de comunicacions, expliquen el seu atractiu per als inversors.

Al camp de la salut, Barcelona destaca com l'única ciutat espanyola inclosa a la classificació EMEA de captació d'inversió global; ocupa el dotzè lloc en general i el novè al subsector de tecnologies aplicades a la salut. Addicionalment, Catalunya es posiciona al tercer lloc quant al nombre de publicacions sobre teràpies avançades per milió d'habitants en comparació amb els principals països europeus durant l'última dècada.

Aquestes dades subratllen el creixent interès de professionals internacionals per establir-se a la Ciutat Comtal. D'acord amb l'informe Decoding Global Talent de BCG, Barcelona és la vuitena ciutat del món més atractiva per treballar a l'estranger i puja en comparació amb l'edició prèvia de l'índex.

Impacte econòmic a la ciutadania

Com es tradueix aquest nou model econòmic en la qualitat de vida dels ciutadans? Actualment, l'AMB representa el 55 % del PIB català. Això significa que més de la meitat de cada euro generat a la comunitat prové dels 36 municipis que componen aquesta àrea.

El 2023, el PIB per càpita de l'àrea metropolitana pujava a gairebé 45.000 euros, un augment del 35 % en comparació amb el 2015. Aquest creixement supera la mitjana registrada a tot Catalunya (29 %) i s'aproxima a la mitjana de la Unió Europea (38 %). Per il·lustrar la magnitud d'aquesta generació de riquesa, el PIB de l'AMB s'equipara al de regions que allotgen importants ciutats com Innsbruck, Milà i Berlín, i fins i tot supera el de la Comunitat de Madrid.