L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Venda d'un immoble un dia abans de la mort
L'abril del 2019, va morir un home que havia designat com a hereu universal un dels seus fills i havia llegat expressament un pis a l'altre. Tot i això, el dia anterior a la defunció d'aquest, l'immoble es va vendre per 120.000 euros mitjançant una operació formalitzada pel seu fill, apoderat amb facultats expresses per vendre en nom del testador.
Després de la mort, el fill beneficiari del llegat va descobrir amb sorpresa que l'immoble ja no formava part del patrimoni del causant. Aleshores, va reclamar l'import obtingut per la venda o, almenys, la llegítima, és a dir, la part del patrimoni que la llei reserva als fills. Sense acord possible entre els germans, el cas va acabar als tribunals.
Extinció del llegat a Catalunya: què diu la llei?
La clau jurídica del cas és a l'article 427-38.1 del Codi Civil de Catalunya, la qual estableix que el llegat s'extingeix si el bé desapareix del patrimoni del testador abans d'obrir-se la successió.
L'Audiència va concloure que l'alienació va ser voluntària i reflectia la intenció del causant de revocar el llegat. S'havia publicat un anunci immobiliari, es va signar un poder notarial amb facultats per vendre i es va formalitzar l'operació. El conjunt d'actuacions indica, segons el parer del tribunal, que la víctima va voler revocar el llegat i desprendre's del pis abans de morir.
Es pot reclamar el valor de l'immoble venut com a herència?
El legatari no pot reclamar els diners de la venda com a substitut del bé llegat, llevat que el testador ho hagi previst expressament mitjançant una clàusula de substitució. Quan el llegat s'extingeix, l'immoble deixa d'estar vinculat al beneficiari. No obstant això, els diners obtinguts sí que se sumen al patrimoni del difunt i es tenen en compte en calcular les legítimes.
La llegítima a Catalunya: com es calcula i s'ajusta
A Catalunya, la llegítima representa la quarta part del patrimoni hereditari i constitueix un dret de crèdit a favor dels fills, que el poden reclamar si no el reben. En aquest cas, el tribunal va corregir alguns errors comesos pel jutjat de primera instància i va redefinir el valor real de la massa hereditària, excloent-ne despeses no justificades, personals de l'hereu o no imputables al causant.
Despeses que no es poden descomptar de l'herència
El tribunal va aclarir que certs desemborsaments no es poden treure del total a repartir, entre ells les despeses notarials per l'acceptació de l'herència, honoraris d'advocats assumits per l'hereu i impostos personals de l'hereu, com el de successions. Totes són despeses pròpies del successor, no del mort, i per tant no redueixen la base sobre la qual es calcula la llegítima dels altres beneficiaris.
Solució al repartiment de l'herència entre germans
Després de valorar comptes bancaris, immobles, vehicles i els diners procedents de la venda del pis i una plaça de garatge, l'Audiència va reconèixer al fill no hereu un complement de llegítima de 7.768,87 euros.
A més, el tribunal va obligar el seu germà —l'hereu universal— a formalitzar el canvi de nom del cotxe que ja estava en possessió del primer i que es va valorar com a part de la llegítima rebuda.
Es pot considerar fraudulenta la venda del bé si la fa un hereu amb poder?
Només si es demostra mala fe, abús de poder o manca de capacitat del testador. Si el testador va atorgar un poder vàlid i tenia capacitat plena, la venda és legal i eficaç, encara que suposi l'extinció del llegat.
Ara bé, si hi ha indicis de manipulació o aprofitament d'una situació de vulnerabilitat, es podria obrir la porta a impugnar l'operació, però el simple fet que l'hereu se'n beneficiï no és suficient per presumir frau, llevat que hi concorrin elements objectius que evidenciïn una actuació dolosa o simulada.
S'extingeix el llegat si el bé es perd per execució o embargament?
Si el bé llegat desapareix del patrimoni del testador per causes com un embargament, una dació en pagament o una execució hipotecària, el llegat s'extingeix per impossibilitat sobrevinguda. En aquests casos tampoc no se'n lliurarà el valor en diners, llevat que s'hagi previst expressament aquesta possibilitat al testament. Per tant, la desaparició del bé per causes alienes a la voluntat del testador també extingeix el llegat.
Què passa si el testador ven el bé llegat però n'adquireix un altre de similar?
El nou bé no substitueix l'anterior. A efectes legals, el llegat es refereix a un bé concret, i si aquest ja no existeix, no se'n transmet cap altre llevat que el testador hagi disposat expressament una clàusula de substitució o subrogació.
Conclusions jurídiques sobre herència, llegat i legítima
La sentència permet extreure diverses conclusions clau: quan un testador disposa en vida d'un bé que havia llegat, el llegat s'extingeix automàticament en desaparèixer el bé del patrimoni hereditari i no es pot lliurar al legatari.
Llevat que el testador hagi previst el contrari, l'import obtingut amb la venda s'integrarà al cabal relicte per repartir-se de conformitat amb les disposicions testamentàries i legals.
La llegítima es calcula sobre els actius reals que existeixin en el patrimoni del causant a la data de la seva mort, incloent-hi saldos bancaris, béns immobles i drets de crèdit pendents de cobrament.
Finalment, el tribunal subratlla que les despeses personals assumides per l'hereu, com els honoraris d'advocats o els costos notarials per tramitar l'herència, no poden minorar el cabal relicte ni justificar una reducció de la llegítima que correspongui als hereus forçosos restants.
Herències a Catalunya: el Suprem aclareix els límits al pagament de la llegítima
Què passa quan una herència no es reparteix de manera equitativa i alguns germans se senten perjudicats? Un hereu pot acabar responent amb el seu propi patrimoni pel que ha rebut? El Suprem acaba de respondre aquestes preguntes, gens infreqüents en la realitat jurídica de Catalunya.