L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) ha presentat un recurs contenciós administratiu contra la iniciativa de l'Ajuntament de fomentar la prohibició de pisos turístics entre les comunitats de veïns. En concret, contra l'acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona de 8 de maig de 2025, pel qual es va aprovar un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament, l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i la Cambra de la Propietat Urbana també impugnació.
Apartur explica en un comunicat que aquesta estratègia "excedeix el marc de competències municipals". A més, assenyala que "vulnera principis de seguretat jurídica i afecta activitats econòmiques legalment autoritzades", com és el cas dels apartaments turístics, per la qual cosa reclama al jutjat que declari la nul·litat de l'acord i del conveni.
Segons consta a la demanda, Apartur va tenir coneixement real i complet del contingut de l'acord i del conveni el 7 de novembre de 2025, quan va poder accedir a l'expedient administratiu després de sol·licitar-ho a l'Ajuntament. Fins aleshores, la informació pública de l'acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona apuntava a un conveni "per informar i orientar les comunitats de propietaris sobre els procediments i els avantatges de dotar-se de normes de regulació i convivència per regular la instal·lació d'activitats econòmiques".
Tot i això, el títol i el contingut real del conveni signat finalment revelen un propòsit diferent i de més abast: "L'orientació i suport a les comunitats de propietaris per incloure en els seus estatuts la prohibició de la instal·lació d'activitats econòmiques, inclosa la turística", denuncia l'associació.
Apartur insisteix que la mesura "suposa una actuació política i jurídica que excedeix el marc de competències municipals, vulnera principis de seguretat jurídica i afecta activitats econòmiques legalment autoritzades, com els apartaments turístics, regulats de forma pionera a Barcelona des de 2012 i el nombre dels quals va ser limitat i es manté estable des de fa més d'una dècada, amb vora 10.000 llicències legals, que representen només l'1 % del parc d'habitatge de la ciutat".
Segons l'associació, l'acord preveu, per exemple, subvencions als professionals i les comunitats de veïns que redactin nous estatuts o modifiquin els ja existents per limitar l'ús turístic o altres activitats que "poden tenir conseqüències negatives en la convivència de les finques", segons l'Ajuntament, fins a un pressupost màxim de 100.000 euros. "Així, el conveni incentiva que administradors de finques i professionals jurídics assessorin les comunitats en un únic sentit, atès que només reben la subvenció si la comunitat adopta acords restrictius", subratlla.
Amb la interposició del recurs, Apartur sol·licita al jutjat que admeti la demanda i que declari la nul·litat de l'acord i del conveni, per excedir el propòsit anunciat i per promoure una actuació que afecta substancialment drets adquirits i activitats econòmiques reglades.
L'Ajuntament de Barcelona respon
En declaracions als mitjans de comunicació, el tinent d'alcalde d'Habitatge de Barcelona, Jordi Valls, ha lamentat l'actitud d'Apartur que, segons ell, "està parlant tot el dia d'il·legalitats, però no parla del focus del problema".
En concret, Valls ha recordat que alguns pisos turístics "generen problemes de convivència" i que l'única cosa que intenten des del consistori és reforçar el sistema democràtic de les comunitats de veïns respecte a si volen activitats turístiques.
Alhora, ha demanat a l'associació "posicionar-se en aquesta mena de coses" i no presentar demandes i denúncies constantment, en les seves paraules, ja que encara que hi ha gent que pot entendre els pisos turístics, hi ha gent que no està disposada a conviure-hi.