Les raons del Suprem per no veure abusiu l'IRPH de les hipoteques augmenten les crítiques dels advocats

Gtres
Gtres
16 de novembre 2020, Redacció

Nova polèmica per una sentència del Tribunal Suprem sobre les hipoteques. L'alt tribunal ha fet pública la decisió íntegra sobre l'índex IRPH de les hipoteques, després de dictaminar fa unes setmanes que es tracta d’un índex poc transparent, però no abusiu.

A pesar que ja es coneixia la postura del tribunal sobre la matèria, ara les crítiques arriben pels arguments que fa servir per confirmar-la.

En primer lloc, el Suprem destaca que "la publicació de l'IRPH al BOE permetia al consumidor mitjà comprendre que aquest índex es calculava segons el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per a l'adquisició d'habitatge, motiu pel qual inclou els diferencials i despeses aplicades per tals entitats, de manera que aquesta publicació salva, per a tots els casos, les exigències de transparència quant a la composició i càlcul de l'IRPH. Per això, es poden considerar exclosos dels paràmetres de la transparència tant la comprensibilitat del funcionament matemàtic/financer de l'índex IRPH (cap índex, tampoc l'EURIBOR, resistiria aquesta prova) com la informació comparativa amb altres índex oficials".

En segon lloc, recorda que l'IRPH és un índex hipotecari oficial, avalat per l'autoritat bancària, per la qual cosa l'oferiment que fa una entitat financera a un client d'aquest índex hipotecari no pot ser considerat com un acte de mala fe per part d'aquesta.

A més, el tribunal destaca que "el govern central i diversos governs autonòmics han considerat, a través de normes reglamentàries, que l'índex IRPH era el més adequat per servir d’índex de referència en l'àmbit del finançament d'habitatges protegits (HPO), per la qual cosa resulta il·lògic considerar un acte contrari a la bona fe que s’incorpori a préstecs concertats fora d'aquest àmbit de finançament oficial".

El tercer argument del Suprem és que una evolució desfavorable d'una hipoteca vinculada a l'IRPH comparada amb una altra amb un índex diferent (com per exemple l' EURIBOR), no pot ser una raó determinant per dictaminar que sigui abusiva. "Que el préstec acabi resultant més car que un altre no suposa un desequilibri determinant per delimitar que és abusiu, ja que el control de contingut no pot derivar en un control de preus i el TJUE ha descartat que les entitats bancàries tinguin l’obligació de facilitar informació comparativa sobre els diferents índex oficials, sobre la seva evolució futura o d'assessorar els clients sobre el millor préstec possible", recalca el tribunal.

Finalment, el Suprem sosté que es tracta d'un índex que no és més manipulable que altres indicadors que hi ha al mercat. En aquest sentit, detalla que "no s'ha justificat que l'índex IRPH, que està fiscalitzat, en tot cas, per l'administració pública, sigui més fàcilment manipulable que la resta dels índex oficials. De fet, l' EURIBOR, que és l'índex l'aplicació del qual sol·liciten els prestataris, es calcula per una entitat privada (EMMI) i els últims anys la Comissió Europea ha imposat fortes sancions per la manipulació tant de l’EURIBOR com del LIBOR".

Els advocats ho critiquen, encara que no se sorprenen

Són molts els advocats i organismes que durant les últimes setmanes critiquen les decisions de l'alt tribunal en matèria hipotecària, ja que consideren que suposen un greu perjudici per als consumidors i que desincentiven les reclamacions. Aquest missatge és el que tornen a posar sobre la taula després de conèixer els motius pels quals l'IRPH no és transparent, però tampoc abusiu, segons el Suprem.

"Atesa la decisió ja publicada la setmana passada en relació amb el mateix índex amb un préstec hipotecari per a l'adquisició d'un HPO, no ens causa cap sorpresa, ja que confirma el mateix raonament: malgrat que la clàusula no és transparent, no és abusiva perquè el perjudici econòmic posterior no es pot valorar a aquests efectes i la possibilitat de manipulació és idèntica a la de l’EURIBOR, la fixació del qual també està en mans privades", explica Almudena Velázquez, codirectora legal del portal reclamador.es.

Segons Velázquez, "que una vegada declarada la falta de transparència per part del Tribunal Suprem s'aprofundeixi en si hi ha o no perjudici per al consumidor per tal de declarar no abusiva la clàusula causa perplexitat, ja que això és evident des del moment en què l'IRPH sempre ha estat per sobre de l’EURIBOR, de tal manera que el mateix Banc d'Espanya, en la seva Circular 5/1994 del 22 de juliol, indicava que per evitar que els consumidors haguessin de pagar molt més per un préstec hipotecari IRPH, s'havia d'aplicar un diferencial negatiu amb la finalitat d'evitar el pagament doble de comissions i despeses". 

La portaveu de reclamador.es també destaca l'opinió d'un dels magistrats, Francisco Javier Arroyo Fiestas, el vot particular del qual considera incompatible la declaració de falta de transparència de l'IRPH i que no sigui abusiva"i ho fa des del sentit comú més lògic: si el consumidor no coneix clarament aquest índex ni té elements comparatius, difícilment pot triar entre l’IRPH i l’EURIBOR, per la qual cosa el banc juga amb les cartes marcades".

Afegeix que "exposa sense embuts la contradicció en què incorre la Sala amb aquests pronunciaments amb la doctrina que manté, no obstant això, en declarar la nul·litat d'altres clàusules (la de despeses, sense anar més lluny), una contradicció que es fa més evident amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per la qual cosa obre (més encara si és possible) la porta a una nova qüestió prejudicial en defensa dels arguments del magistrat discrepant".

Per part seva, Carmen Giménez, lletrada de G&G Abogados, va un pas més enllà i afirma que els raonaments del Suprem tenen un objectiu ocult i que sembla que "hi ha interessos econòmics molt alts en joc".

En la seva opinió, el document "reconeix que les clàusules que contenen l'IRPH no són transparents perquè el consumidor no va ser informat de l'evolució d'aquest índex durant els dos anys anteriors a la contractació i, a més, "justifiquen" d'alguna manera aquesta afirmació en què en el moment en què es va contractar el préstec, així com en les seves etapes anteriors, no hi havia grans diferències entre l'IRPH i l’EURIBOR. No obstant això, no són abusives perquè es tracta d'un índex oficial, aprovat per l'autoritat bancària i publicat en el BOE, per la qual cosa és accessible a qualsevol consumidor i això fa que no es vulneri el principi de bona fe, una condició necessària perquè quelcom es consideri abusiu".

Igual que Velázquez, l'advocada creu que "el seny jurídic d'aquesta sentència es troba en el vot particular emès pel magistrat Excm. Sr. Arroyo Fiestas, en què, aplicant tant la lletra com l'esperit de la directiva de protecció als consumidors i la jurisprudència del TJUE, considera que a la clàusula li manca transparència i, per tant, és abusiva, ja que els consumidors no van rebre la informació essencial que els permetés prendre una decisió fundada per a la contractació, com pot ser la simulació de diferents escenaris amb aquest i altres índex oficials, la qual cosa provoca un perjudici per al consumidor i vulnera el principi de bona fe".

Referrer media