El Tribunal Constitucional es carrega la plusvàlua municipal, un tribut que es cobra a l'hora de vendre un immoble o heretar-lo i que és una de les fonts de recaptació més importants per als ajuntaments. Considera que el sistema objectiu de càlcul de l'impost és inconstitucional perquè determina que sempre hi ha increment de valor quan es transmet un terreny, independentment que aquest increment hi sigui i del valor que prengui.
Això afecta directament el principi constitucional de capacitat econòmica recollit a l'article 31 de la Constitució. La sentència afectarà totes les operacions signades a partir d'ara o que estiguin pendents de resolució als jutjats, però no tindrà efectes retroactius. José María Salcedo, soci d’Ático Jurídico, afirma que "només es coneix la nota de premsa, però és possible també que es pugui instar la rectificació de les autoliquidacions de l'impost presentades els darrers quatre anys.".
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, considera que són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004 , del 5 de març) perquè estableixen un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'impost de plusvàlua municipal que determina que sempre hi ha augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència de l’existència efectiva de l’increment i de la variació concreta.
És a dir, el mètode de càlcul d’aquest impost ignora si en la venda d'un habitatge hi ha hagut pèrdues o no i quin ha estat el guany realment obtingut. La sentència compta amb el vot particular concurrent del President Juan José González Rivas i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer.
L’import mitjà que solen haver de pagar els contribuents oscil·la entre els 3.000 i 6.000 euros, encara que en funció del valor cadastral que tingui l’immoble transmès, els imports exigits poden ser molt superiors.
Es tracta del cop definitiu a aquest impost, assenyala José María Salcedo, i és que el Constitucional ja va declarar contrària a la Carta Magna l'exigència d'aquest impost en supòsits en què no hi havia hagut increment de valor (sentència de l’11-5-2017) i en què l'impost que s’havia de pagar era superior al guany obtingut (31-10-2019). Ara es considera inconstitucional l'exigència d'aquest impost perquè s'exigeix de manera objectiva, sense tenir en compte els detalls.
El soci d'Ático Jurídico dedueix que aquesta sentència pot ser fruit del malestar del Constitucional amb el legislador, a qui fa quatre anys i mig que exigeix que modifiqui la normativa de l'impost. Aquesta petició es va incloure per primera vegada a la sentència de l’11-5-2017 i va ser reiterada a la del 31-10-2019, sempre sense donar cap resultat. El Suprem, per part seva, també ha reclamat en nombroses ocasions al legislador que escometés la necessària reforma legal.
El Ministeri d'Hisenda ha assegurat que revisarà aquest impost per garantir-ne la constitucionalitat i el finançament dels ajuntaments. A l'espera que el Tribunal Constitucional publiqui la sentència (previsiblement la setmana que ve), el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ultima un esborrany legal que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certesa als ajuntaments.
Per part seva, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha assenyalat que, quan es conegui la sentència, es convocarà una junta de govern extraordinària de la FEMP i afirmen que des de la Federació “ens posarem en contacte amb la Ministra d'Hisenda, procedirem a interpretar la Sentència conjuntament i demanarem al govern espanyol analitzar de manera conjunta la solució”, ha afirmat el president de la FEMP, Abel Caballero. Segons la seva opinió, és positiu que hi hagi una nova norma que permeti restablir l'impost amb "justícia de recaptació".
El Constitucional ja va tombar aquest impost el 2017
El febrer del 2017, el TC va declarar inconstitucional la norma foral que regula l'impost sobre la plusvàlua a Guipúscoa, una llei que és igual a l'estatal, de manera que aquest pronunciament també obligava a modificar la normativa nacional. D'aquesta manera, el Tribunal Constitucional considerava que quan hi ha una caiguda del valor del sòl no es genera el tribut ni l'obligació del contribuent de pagar aquest impost per la transmissió d'un immoble.
José María Salcedo, soci d'Ático Jurídico, adverteix que, des del primer moment, el sistema objectiu de càlcul d'aquest impost ha estat molt qüestionat pels contribuents: el resultat a pagar no és un percentatge sobre el guany o pèrdua obtingut amb la transmissió (per exemple, la venda de una casa), sinó sobre el valor cadastral, i a més es té en compte el nombre d'anys durant els quals el bé ha format part del patrimoni del transmitent.
Per això mateix, ens trobem davant d'un impost que sempre surt a pagar, independentment que el contribuent hagi obtingut una pèrdua a la transmissió. Aquest és, precisament, el germen de la polèmica judicial que fa anys que envolta aquest impost i que ha generat el plantejament de diverses qüestions d'inconstitucionalitat.
Els contribuents no estan disposats a pagar un impost que, en teoria, grava l'increment de valor que han experimentat els terrenys urbans transmesos quan aquest increment ha estat nul i s'han vist obligats a vendre’ls amb pèrdues, ni tampoc quan, malgrat obtenir un guany en la transmissió, és molt petit en comparació amb l'impost que surt a pagar, per la qual cosa resulta confiscatori.
Ara, el Constitucional ha declarat també que no és procedent exigir un impost objectiu i sense tenir en compte si hi ha hagut increment de valor ni quin n'ha estat el valor real.
José María Salcedo considera que "aquesta sentència deixarà sense tributar les transmissions que es produeixin a partir d'ara, ja que en haver-se declarat inconstitucional el sistema de càlcul previst a la llei, és impossible exigir l'impost sense modificar la llei."
A més, el soci d'Ático Jurídico considera que la sentència permetrà anul·lar totes les liquidacions de l'impost que, en aquest moment, es trobin pendents de recórrer (òbviament, si s'hi interposa recurs), així com aquelles que es van recórrer i que estiguin pendents de resoldre’s. Finalment, José María Salcedo considera que “també es podria plantejar la rectificació de les autoliquidacions de l'impost presentades els darrers quatre anys. Tot això, cal esperar a poder llegir la sentència completa quan es publiqui i poder concretar els efectes d'aquesta sentència demolidora.”
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.