
L’exvicepresidenta primera i ministra d'Economia, Comerç i Empresa, Nadia Calviño, es va reunir el 18 de desembre passat amb les patronals de les entitats de crèdit (AEB, CECA i UNACC), representants dels usuaris financers i el Banc d'Espanya per abordar la pròrroga de les mesures per ajudar els deutors hipotecaris.
Durant la reunió, la vicepresidenta va valorar positivament l’impacte dels tres Protocols d’inclusió financera i dels Codis de Bones Pràctiques subscrits, i va reiterar la voluntat del govern de completar el marc institucional de protecció i inclusió financera amb l’Autoritat de Defensa del Client Financer, rellançada la setmana passada.
A la cita entre Economia i el sector financer es va avaluar l'aplicació dels Codis de Bones Pràctiques per a deutors hipotecaris subscrits amb el sector financer. El Codi de Bones Pràctiques per a deutors en risc de vulnerabilitat, engegat a finals de 2022, es va plantejar com una mesura preventiva per donar una xarxa de seguretat per als deutors vulnerables més afectats per la pujada dels tipus d'interès i per preservar alhora l'estabilitat financera.
Les sol·licituds rebudes per als codis de bones pràctiques hipotecàries el 2023 pugen a més de 55.000 fins al setembre, segons les dades del Banc d'Espanya, la xifra més alta de peticions, cosa que posa de manifest la seva necessitat i utilitat. A això s’hi afegeixen les mesures d'alleujament alternatives acordades de manera bilateral entre les entitats financeres i els seus clients, com ara renegociacions, refinançaments i, sobretot, amortitzacions anticipades.
Així, el govern ampliarà el llindar de renda per poder accedir al Codi de Bones Pràctiques per a deutors en risc de vulnerabilitat. En concret, aquest llindar augmenta de 3,5 a 4,5 vegades l'IPREM, fet que suposa que hi podran accedir llars amb una renda anual de fins a aproximadament 38.000 euros. És a dir, donarà cobertura a unes 100.000 llars més.
La vicepresidenta econòmica va subratllar que no es percep un risc de caràcter macroeconòmic ni d'estabilitat financera derivat de l'àmbit hipotecari, però va recordar que les llars amb rendes fins a 38.000 euros "són les que més s'estan veient afectades per la pujada de tipus d'interès", per això l'objectiu és tenir "una xarxa de seguretat per a les persones que ho necessiten".
Així mateix, durant el 2024 s'ampliarà la suspensió de totes les comissions d'amortització anticipada de crèdits hipotecaris a tipus variable i la conversió a tipus fix i s'amplia la gratuïtat a les conversions de tipus variable a mixt.
D'altra banda, Economia confirma que "un cop finalitzi aquesta mesura, s'estendrà el sostre permanent del 0,05 % que limita les comissions aplicables a canvis d'hipoteques de tipus variable a fix, de manera que incloguin també els canvis a hipoteques a tipus mixtos".
Mesures d'alleujament per donar suport a llars amb hipoteques
La vicepresidenta primera va insistir en la necessitat d'informar proactivament els ciutadans sobre les diferents opcions d'alleujament hipotecari a la seva disposició. Que consisteixen en:
- La congelació del tipus d'interès durant 12 mesos, és a dir, la congelació de la quota durant aquest període.
- L'extensió del termini d'amortització fins a 7 anys.
- I per a famílies amb renda inferior a 25.200 euros (3 vegades l'IPREM), s'hi afegeix també la carència de 2 anys.
Avenços en inclusió financera i atenció personalitzada
Pel que fa al protocol subscrit el febrer de 2022 per garantir la inclusió financera de les persones grans i persones amb discapacitat, tots els participants van valorar molt positivament les mesures adoptades, que estan donant lloc a una millor atenció, més propera i adaptada.
S'han produït avenços en l'atenció presencial, millores en horaris d'atenció al públic, amb un 82,2 % d'oficines amb horari ampliat; l'increment fins al 94 % del nombre de caixers adaptats i 277.000 persones grans que van rebre formació financera el primer semestre, a més de l'augment del 12 % de la figura del conseller sènior.
Per garantir la protecció a les persones grans a tot el sector financer, el govern es va comprometre a eliminar abans que s’acabés el 2023 les comissions per la retirada d'efectiu a la finestreta i també mantenir el seguiment trimestral i la comunicació dels avenços per posar en marxa les millores necessàries, si escaigués.
S'acosta l'Autoritat de Defensa del Client Financer
Finalment, la vicepresidenta primera va comunicar a les patronals de les entitats de crèdit, als representants dels interessos dels usuaris financers i al Banc d'Espanya el rellançament del projecte per crear l'Autoritat de Defensa del Client Financer.
Nadia Calviño va reiterar que és un projecte prioritari per al govern, que actuarà com a colofó per completar el sistema de protecció i inclusió dels clients financers. Segons es va traslladar, s’ha donat caràcter prioritari i urgent a tramitar-lo amb la finalitat que es pugui constituir com més aviat millor.