Portarà una iniciativa al Congrés dels Diputats abans de l'estiu
José Luis Ábalos, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) / Gtres
José Luis Ábalos, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) / Gtres

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), José Luis Ábalos, ha avançat a la Comissió del ram al Congrés dels Diputats que “abans de l'estiu portaré a la Cambra Baixa una iniciativa per permetre el control de preus del lloguer en aquelles zones que hagin experimentat pujades desorbitades”.

El que pretén el Govern és permetre que ajuntaments i comunitats autònomes puguin posar límits als preus del mercat del lloguer residencial en aquelles zones que es confirmin com tensionades en les seves rendes. Ábalos també va avançar que seran mesures conjunturals i temporals.

El Mitma ja estudia com portar la normativa al Congrés, si mitjançant un decret llei, una reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), o a través de la nova Llei d'Habitatge que el ministre ha anunciat des que va prendre possessió el 2018.

Amb aquest declaració es compleix un nou punt en el marc dels Acords d'Investidura entre PSOE i Unidas Podemos.

“El dret a un habitatge digne és un dret nuclear del qual es deriva el gaudi d'altres drets bàsics. El que és greu és que un dret crucial s'hagi gestionat com un bé de mercat fins a convertir-se en un problema transversal, pel qual desenes de milers de joves no poden independitzar-se ni formar una família”, va afirmar Ábalos al Congrés. “Un problema social extraordinari requereix administracions audaces que prenguin mesures igualment excepcionals”.

Abans de l'estiu, el Ministeri que dirigeix José Luis Ábalos presentarà el primer Índex de Preus oficial del lloguer que arribarà a finals de març, després de diversos mesos de retard en la seva conclusió, tal com es pretenia al Reial decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer publicat el març del 2019.

“Desenvoluparem línies de treball per establir noves eines a fi d’oferir més dades sobre el lloguer que permetin un seguiment més precís i actual del mercat. Ens basarem en la millora i digitalització dels processos i de la informació disponible per part dels diferents agents i institucions, i serà essencial la col·laboració entre els diferents nivells de l'Administració”, ha afirmat durant la seva compareixença.

Altres mesures en matèria d'habitatge

En la seva intervenció, Ábalos també ha avançat altres mesures en les quals treballa el seu ministeri. S'aplicaran mesures per a un Pla d'Accés a l'Habitatge, per promoure el lloguer, la promoció d'habitatge assequible amb lloguer social i el foment i manteniment del parc públic d'habitatge; aquestes mesures es desenvoluparan en aquesta legislatura i hi té un paper destacat el Pla 20.000.

El desenvolupament d'aquest pla d'habitatges busca fórmules de col·laboració públic-privades, mitjançant models de drets de superfície o concessions administratives que fomentin l'oferta d'habitatge assequible, i mobilitzant sòl públic començant pels Departaments i organismes públics de l'Administració General de l'Estat.

A més, hi haurà la primera Llei d'Habitatge Estatal, que Ábalos confirma que arribarà enguany i que “garantirà la igualtat de tots els espanyols en el dret a accedir a un habitatge digne i adequat”.

L'objectiu és regular aspectes com la provisió d'habitatges per part dels poders públics, el blindatge de la funció social que ha de complir l'habitatge o establir mecanismes per impedir l'alienació dels parcs públics d'habitatge i d’aquesta manera evitar pràctiques del passat.

També es millorarà la regulació tècnica de l'edificació en matèries tan importants com l'eficiència energètica. Es promourà un Pla de Rehabilitació, així com actuacions de regeneració i renovació urbana i rural, que serveixi com a palanca per crear ocupació.

Els experts opinen sobre el control de preus

Fernando Encinar, portaveu d'idealista, apunta que “qualsevol índex que aporti transparència és benvingut. De fet, en el mercat de compravenda hi ha ja nombrosos índexs de fonts solvents, com taxadores, portals immobiliaris o ens públics, com notaris o registradors. Tots aporten dades fiables que permeten una visió àmplia de la realitat del mercat. El més important és que els ciutadans tinguin com més informació millor per prendre decisions. A idealista apostem des de fa 20 anys per aportar transparència i claredat en els preus.”

“De la mateixa manera, creiem que utilitzar aquest índex per realitzar un control del preu del lloguer és una mala notícia per a les ciutats que l'apliquin i una bona notícia per a aquelles que no. Des d'idealista portem anys insistint que capar els preus no és el camí, no ho ha estat en cap mercat on s'ha regulat. Fixar preus només tindria sentit en els habitatges de lloguer públics o que han rebut ajudes públiques, però no en els habitatges privats".

Per al portaveu del principal marketplace immobiliari d'Espanya, "a partir d'ara, la inversió en habitatge migrarà a ciutats amb entorns jurídics estables i fugirà de les capitals que apliquin el control de preus. On s’eviti la regulació, es notarà ràpidament un augment de la inversió i, per tant, de l'oferta; milers de cases buides i inhabitables sortiran al mercat reformades i permetran una moderació del preu. A les capitals que apliquin la regulació, els actuals llogaters continuaran pagant el mateix -no s'espera que les rendes actuals es redueixin per llei-, però els llogaters futurs buscaran en un mercat amb molta menys oferta, de pitjor qualitat i amb més dificultats per trobar quelcom assequible.”

El propi Banc d'Espanya va analitzar la situació internacional del control de preus. “És la forma més immediata i directa d'incidir sobre el mercat del lloguer i pot fer efecte a curt termini. No obstant això, les proves mostren els efectes adversos si es prolonguen”, concreta l'estudi.

La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha assenyalat els efectes negatius d'imposar una limitació dels preus, que van des d'una reducció de l'oferta de pisos a l'augment dels arrendaments en negre, la qual cosa suposarà un efecte negatiu sobre la distribució de la renda i el benestar.

Fa pocs dies, el Nobel d'Economia Paul Krugman va afirmar que “no soc defensor del control de lloguers, ja que restringeix la construcció de noves cases i podria empènyer la gent a ser propietària per la incapacitat d'obtenir habitatge d'una altra manera”, va destacar l'economista estatunidenc.

Dins del Govern també han sorgit veus discordants, com la de la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, que va destacar que “les ciutats on estan regulant els lloguers no tenen gaire èxit". La també ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital aposta per augmentar l'oferta d'habitatge públic de lloguer i descarta la limitació dels preus dels arrendaments.

Regions com la Comunitat de Madrid o l’Ajuntament de Madrid ja han avançat que no posaran límits al mercat del lloguer i han anunciat la voluntat d’acudir a la justícia en cas que s'imposin mesures en matèria d'habitatge que els usurpin les competències.

Catalunya acaba d'aprovar una polèmica Llei d'Habitatge que inclou mesures per controlar el mercat de l'arrendament i establir un Índex de Preus del lloguer per controlar les rendes. L’Ajuntament de Barcelona, que dirigeix Ada Colau, porta temps insistint al Govern perquè li permeti aplicar un control a les rendes a les zones més tensionades de la ciutat.