El govern espanyol creu que la llei catalana de lloguers és inconstitucional i la recorrerà al TC

A la llei catalana de lloguers li podrien quedar pocs dies. Tal com ha confirmat el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública a idealista/news, el govern espanyol vol aprovar en el pròxim Consell de Ministres la impugnació davant del Tribunal Constitucional (TC) d'aquesta llei. A més, demanarà la suspensió d'aquesta norma que limita els lloguers des del passat mes de setembre.

Miquel Iceta ja ho va insinuar aquesta setmana al Congrés quan el Sindicat de Llogateres va preguntar, a través del grup polític Bildu, si el govern central tenia planejat finalment suspendre la llei. Iceta va ser contundent: "Si una llei autonòmica vulnera el marc competencial, tinc l'obligació de presentar aquest recurs", tal com recull el diari El Periódico.

Aquesta decisió podria ser un dels últims capítols d'aquesta polèmica llei de la qual s'han intentat, sense èxit, pactar canvis en la redacció amb el govern català per ajustar-la a la Carta Magna.

La impugnació per part de l'Executiu arriba després que s’aprovés el setembre del 2020 i després que el TC admetés a tràmit el passat gener el recurs d'inconstitucionalitat del PP.

En paral·lel, la coalició de PSOE i Podem fa mesos que intenta sense èxit arribar a un acord entre els dos partits per aprovar una norma estatal sobre els lloguers, amb la formació lila pressionant perquè contingui un major nivell de protecció per als llogaters.

El Sindicat de Llogateres, en mobilització

Com que és una llei promoguda per ells, el Sindicat de Llogateres, capitanejat per Jaime Palomera, es mobilitza perquè no es presenti el recurs.

"Si el govern de l'Estat decidís impugnar la llei en el pròxim Consell de Ministres (15 de juny), implicaria la seva suspensió immediata. Es tracta d'una notícia preocupant per als milers de famílies que els últims mesos s'han pogut beneficiar de la regulació i, sobretot, de les que estan a l'espera de signar renovacions", diuen des de l'associació.

També acusa els partits de "farsants democràtics" i de "faltar a la seva paraula": "el compromís de la regulació és un dels punts clau del pacte de govern de PSOE i UP, i els pressupostos i l’estabilitat de govern també estan subjectes a l'impuls i protecció de la Regulació catalana", diuen.

"Exigim al govern de l'Estat el compromís de respectar la llei de regulació i d’aprovar una llei d'habitatge que reconegui i estengui la Regulació a totes les comunitats. A més, anunciem mobilitzacions imminents de la nostra base i de les més de 4.000 entitats i organitzacions que van donar suport a la regulació. Està en joc el futur dels 61 municipis on la regulació dels lloguers és plenament vigent, on viuen més de 5 milions de persones", conclouen.

Ada Colau i la sancions a immobiliàries

Aquesta llei també ha derivat en sancions a immobiliàries des de l'Ajuntament de Barcelona. La setmana passada, Barcelona pel Canvi va dur a ple del consistori barceloní la suspensió de les sancions a immobiliàries fins que es conegui el veredicte del Constitucional, amb la majoria dels vots en contra.

Eva Parera, una de les portaveus de Barcelona pel Canvi, va exposar que "calia tenir sentit comú, mirar cap a fora i veure que són lleis que s’estan anul·lant i que ens estem avançant amb les multes".

"Ningú parla de no aplicar la llei, només demanem que hi hagi prudència, que esperem al veredicte del Tribunal Constitucional i que no es multi a portals d'Internet que són mers aparadors, ja que no poden ser declarats responsables directes de les faltes de les persones que l'utilitzen -va explicar Parera-. A part, hi ha jurisprudència al respecte i no en són els responsables ".

"Ara mateix, aquestes multes són una batalla que no ens porta enlloc i l'únic que fan és crear inseguretat jurídica, a més que, si el Tribunal Constitucional tomba aquesta regulació, s'hauran de retornar les multes amb recàrrec. Només demanem prudència", ha conclòs Parera.

Els altres partits a favor de "ser cauts" van ser Ciutadans i Partit Popular, que van assegurar que aquest tipus de sancions "creen inseguretat jurídica i donen mala imatge per a algunes empreses tecnològiques que veuen Barcelona com una ciutat on expandir-se o instal·lar-se per liderar el seu negoci a Europa".

Com funciona la limitació del lloguer a Catalunya

Perquè un contracte d'arrendament estigui afectat per la limitació de rendes, cal que compleixi determinats requisits i, a més, que no pertanyi a determinades categories expressament excloses. En concret, els contractes d'arrendament que queden sotmesos a la Llei 11/2020 han de complir, cumulativament, les següents circumstàncies:

(A) El contracte s'ha de concloure a partir de demà. La norma no afecta a contractes ja conclosos, excepte en cas que aquests es renovin després l'àrea corresponent es declari "àrea amb mercat d'habitatge tens" i la novació suposi una ampliació de la durada del contracte o una modificació de la renda.

(B) El contracte ha de ser d'arrendament d'habitatge (la norma no és aplicable a l'arrendament de locals).

(C) L'habitatge arrendat ha d'estar destinat a residència permanent de l'arrendatari.

(D) L'habitatge arrendat ha d'estar situat en una àrea que s’hagi declarat "àrea amb mercat d'habitatge tens".

D'altra banda, i encara que compleixin els requisits anteriors, estan exclosos de l'aplicació de la Llei 11/2020 els contractes signats abans de l'1 de gener del 1995 i els que estiguin subjectes a règims especials de determinació de la renda, com:

(A) Els que tenen per objecte habitatges subjectes a un règim de protecció oficial.

(B) Els que tenen per objecte habitatges integrats en xarxes públiques d'habitatges d'inserció o de mediació per al lloguer social o en el Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials.

(C) Els de caràcter assistencial.

(D) Els que se subscriguin d'acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori.

Només estan sotmesos al règim de contenció de rendes dels contractes d'arrendament que es refereixin a habitatges situats en àrees que s’hagin declarat "àrees amb mercat d'habitatge tens".

Per ara, aquests són els corresponents municipis: Badalona, ​​Barberà de Vallès, Barcelona, ​​Blanes, Calafell, Castellar de Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, el Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Ripollet, Rubí Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat de Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca de Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar.

I quin és el preu de referència que actua com a límit de rendes?

Aquest preu s'estableix a partir de l'índex de referència de preus de lloguer d'habitatges a què es pot accedir a través del portal virtual de la Generalitat. Per determinar el límit de rendes, es té en compte l'índex (que apareix marcat en vermell), i no els marges de preu superior i inferior.

No obstant això, el preu pot incrementar en dos supòsits: si l'últim any s'han executat a l'habitatge obres que en millorin l’habitabilitat, la seguretat, el confort o l’eficiència energètica. A més, si concorren a l'habitatge un mínim de tres de les següents característiques, l'índex pot incrementar-se fins un cinc per cent: ascensor, aparcament, habitatge moblat, sistema de calefacció o refrigeració, zones comunitàries d'ús compartit (com jardí o terrat), piscina comunitària o equipaments anàlegs, serveis de consergeria a l'edifici o vistes especials.