La portaveu María Jesús Montero confirma que el recurs al TC no suspendrà la norma autonòmica: "La futura Llei d'Habitatge incorporarà molts dels seus elements", entre els que hi ha el control de rendes
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero / Gtres
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero / Gtres

El Consell de Ministres del 15 de juny ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei 11/2020 del Parlament de Catalunya de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de les lleis 18/2007, 24/2015 i 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge davant del Tribunal Constitucional perquè envaeixen competències estatals.

En concret, "se sol·licita la impugnació de l’article 1 i del 6 al 18; les disposicions addicionals de la primera a la quarta; la impugnació de la disposició transitòria primera i la disposició final quarta lletra b, ja que es considerar que vulnera les competències estatals en aquesta matèria", segons ha confirmat la ministra d'Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero.

La portaveu del govern ha destacat, a més, que "no se sol·licita la suspensió cautelar de la mesura perquè, en paral·lel a la resolució de Tribunal Constitucional, el govern espanyol tramitarà la Llei d'Habitatge, que incorpora molts dels elements que ara, per competències, es recorren davant del Constitucional".

Entre les mesures més polèmiques dins del sector d'aquesta llei de lloguer catalana hi ha el control de rendes en 60 municipis de més de 20.000 habitants, que suposa limitar els lloguers que els propietaris poden demanar als llogaters des del passat setembre del 2020.

L'Executiu, segons les paraules de la portaveu, no aprecia il·legalitat en les normes que s'apliquen actualment a Catalunya en matèria de limitació de lloguers, sinó en les competències que han d'assumir l'Estat i la Comunitat Autònoma en la gestió del dret a l'habitatge.

De fet, fonts del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) expliquen a idealista/news que la normativa que s'està negociant inclou, a més d’incentius fiscals per als propietaris que abarateixin el lloguer als arrendataris, una regulació del lloguer a les zones tenses. Entre els controls que es preveuen hi ha, per exemple, obligar els arrendadors a aplicar als nous contractes les mateixes condicions que tenien els anteriors llogaters o congelar les rendes durant part del contracte (és a dir, que no es pugui actualitzar el preu mensual), sempre que l'habitatge es trobi en una zona tensa i durant el temps que sigui considerada com a tal.

Com ja va anunciar el març la cartera liderada per José Luis Ábalos, la vigència de la declaració d'un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tens serà de tres anys i es podrà prorrogar anualment. L'Administració competent ha de fer un pla d'acció específic que programarà les mesures necessàries per corregir els desequilibris del mercat de lloguer.

La nova llei estatal d'habitatge, l'aprovació de la qual havia de ser el gener, s'espera per a les pròximes setmanes. "Espero que hi hagi acord abans de l'estiu", ha assegurat Montero. Segons fonts de l'Executiu, l'objectiu és que estigui a punt abans de l'agost perquè es pugui començar al Congrés a tramitar al més aviat possible i s’hi puguin incorporar esmenes.

El contingut del recurs davant el TC

Durant la seva intervenció, la portaveu ha comentat que el recurs d'inconstitucionalitat que es porta al Tribunal Constitucional "es produeix després d'intents d'arribar a un acord amb la Generalitat en el marc de la Comissió Bilateral durant sis mesos", i també ha recordat que el termini per interposar la impugnació davant el Tribunal Constitucional finalitza el 21 de juny.

La decisió està avalada per l'informe favorable del dictamen del Consell d'Estat. Així mateix, tal com ha recordat Montero, el Consell de Garanties Estatutàries del parlament català va establir criteris relatius a la inconstitucionalitat de diferents preceptes de la llei impugnada.

El govern espanyol planteja que l'article 1 de la llei autonòmica, que recull com a objecte "regular la contenció i moderació de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge (...)", vulnera la competència estatal exclusiva sobre legislació civil, recollida a l'article 149.1. 8a de la Constitució Espanyola.

També es vulnera la Llei d'Arrendaments Urbans, que estableix el règim jurídic aplicable als arrendaments de finques urbanes que es destinin a habitatge o a usos diferents.

A més, als articles 1, del 6 al 12, del 14 al 16 i a la disposició transitòria 1a es vulnera la competència estatal sobre les bases de les obligacions contractuals. La norma autonòmica regula, a través d'aquests articles i disposicions, la determinació inicial de les rendes en els arrendaments d'habitatge, el preu de referència, la seva actualització, el règim de determinades despeses, serveis i obres, el règim especial per a habitatges nous o rehabilitats i el reemborsament de quantitats percebudes en excés.

Així mateix, als articles 17 i 18 i a la disposició final 4a lletra b es vulnera la competència estatal sobre legislació processal (article 149.1.6 de la Constitució).

El recurs té el fonament en el fet que es tracta d’elements essencials d'aquest tipus d'arrendaments i això vulnera la sentència del Tribunal Constitucional 132/2019, que determina, d'acord amb l'article 149.1.8 de la Constitució Espanyola, que la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge és un dels elements essencials de competència estatal.