Ada Colau es torna a posar en contra del negoci immobiliari residencial amb un nou canvi de les regles del joc. Si fins ara l'obligació era reservar un 30 % de nous habitatges en promocions de més de 600 m2, l'alcaldessa ha proposat a l'esborrany de la Modificació del Pla General del barri de Gràcia que en aquest districte el mínim sigui de 400 m2. És un cop per a les promotores de la zona que es plantegin fer obra nova.
Segons expliquen des del consistori, “a Gràcia no hi ha solars lliures o sectors en transformació on es pugui construir un nombre important d’habitatges protegits. Per això, l'única solució possible per fer promocions és recórrer a la qualificació urbanística d’habitatge de protecció oficial que preveu el planejament”.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona proposa algunes noves mesures. Una d'elles, i la més polèmica per al sector, és “aprofundir en l’obligació de reservar per a habitatges de protecció el 30 % de les noves construccions d’habitatges”.
“La normativa vigent ordena que a tota la ciutat la reserva s’ha de fer en promocions que es desenvolupin en parcel·les de més de 600 m2 de superfície. En el cas de Gràcia, es proposa que la superfície mínima sigui de 400 m2 perquè els solars són més petits”. Amb aquesta mesura, el consistori preveu generar 400 nous habitatges a llarg termini.
Entre altres mesures, el consistori de Colau també proposa que les plantes baixes que es converteixin en habitatge hagin de fer el canvi a habitatge de protecció, fet que crearia uns 800 nous habitatges a llarg termini.
A més, proposa limitar la subdivisió dels habitatges existents. “Tenint en compte que a Gràcia els pisos ja són petits (un terç dels habitatges tenen menys de 60 m2), només s'admetrà la subdivisió dels habitatges de més de 160 m2 de superfície, sempre que els nous habitatges es destinin a HPO. Amb aquesta mesura, es calcula que es podran crear uns 450 habitatges nous a llarg termini.
El consistori també preveu actuacions per fer uns 50 habitatges de protecció oficial nous. Amb l'aplicació al llarg del temps d'aquestes mesures es preveu la creació a llarg termini d'uns 1.700 habitatges de protecció nous a Gràcia. "Seran d’iniciativa privada (excepte els 50 públics) i s’aniran construint a mesura que es vagi rehabilitant el teixit".
Una mesura polèmica
El desembre del 2018, Ada Colau aconseguia aprovar una de les mesures més importants del seu programa electoral. Gràcies a l’acord amb l'ara exconseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, l'ajuntament va poder obligar els promotors a destinar un 30 % dels seus grans projectes o rehabilitacions a habitatge protegit. Tres anys més tard, els professionals denuncien que aquesta mesura ha espantat la inversió i l'ha desplaçat cap a Madrid i la seva àrea metropolitana.
Una situació, que de totes maneres, ja va denunciar el juliol del 2019 l'Apce (Associació de Promotors de Catalunya) amb dades reals. En aquest sentit, l'organisme va anunciar que, durant el primer trimestre del 2019, a Barcelona es van iniciar les obres de 271 habitatges o, el que és el mateix, un 62,9 % menys que durant el mateix període del 2018.
Després de dos anys i una pandèmia mundial, el problema no ha millorat, sinó que s’ha aguditzat. Així ho ha reflectit diverses vegades el mateix president de l'Apce: “La mesura es va aprovar sense comptar amb l'opinió dels professionals, que són els que coneixen el mercat, i d'esquena al sector”, diu Xavier Vilajoana. La mesura a què es refereix obliga a destinar a HPO un 30 % de la superfície de totes les obres de nova construcció i grans reformes a parcel·les de més de 600 m2.
A més, el representant del 80 % de les promotores de Catalunya va avisar d’una fuita d'inversió de la capital catalana cap a les àrees metropolitanes de la ciutat de Barcelona i de Madrid. "Moltes empreses que solien edificar a Barcelona ara han desviat les inversions cap a altres localitats com L'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern, Molins de Rei i Montcada i Reixac, i també cap a la capital d'Espanya", assevera.
L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, assegura que la mesura no ha frenat el sector. Així, defensa que des de la posada en marxa de la mesura el nombre de llicències concedides d'habitatges lliures és similar al d’altres anys: el 2017 es van assolir els 1.823; el 2018 se’n van tramitar 2.526 i el 2020 es van superar les 2.100.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.