El lloguer de vacances a Espanya està en perill d'extinció? Els experts parlen de la situació de Barcelona

La notícia va caure com una bomba: l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que el novembre del 2028 eliminarà les 10.101 llicències de pisos turístics que hi ha a la ciutat. L'objectiu, segons el consistori, és alliberar habitatges per a ús residencial i millorar l'accés a l'habitatge. Però la reacció del sector no s'ha fet esperar. Per a molts, no és una simple mesura reguladora, sinó un atac directe a un model econòmic consolidat. Hem parlat amb experts de l'àmbit turístic i immobiliari per analitzar les conseqüències que pot tenir aquesta decisió, no només a Barcelona, sinó també al conjunt d'Espanya.

"No és ordenar, és destruir"

Des de la Federació Espanyola d'Associacions d'Habitatges i Apartaments Turístics (Fevitur), la presidenta, Silvia Blasco, no escatima en paraules: “El que l'Ajuntament de Barcelona planteja no és una correcció, és una amputació”. A parer seu, la mesura suposa desmuntar deliberadament un model econòmic que "genera més de 1.900 milions d'euros de PIB i sosté 40.000 llocs de feina directes i indirectes".

Blasco adverteix de l'efecte dòmino que aquesta decisió pot provocar en altres municipis: "El que fa a Barcelona és una prova pilot de fins on pot arribar una administració quan decideix sacrificar el capital turístic, l'economia local i la reputació internacional per motius ideològics". I llança una advertència més àmplia: "Avui són els habitatges d'ús turístic, demà pot ser la restauració, el comerç o qualsevol activitat regulada".

Per a la presidenta de Fevitur, el lloguer de vacances no desapareixerà, però sí que quedarà “ferit en la seva legitimitat i perseguit en la seva forma més ordenada”. I conclou: “El que desapareixerà és la part legal, la que tributa, la que contracta, la que genera ocupació de qualitat”. "Barcelona s'arrisca a deixar de ser una capital turística de referència a Europa, I no perquè no tingui atractius, sinó perquè les seves institucions renuncien a gestionar-los amb intel·ligència. No es pot construir una ciutat destruint tot allò que l'ha fet créixer".

"La inseguretat jurídica espantarà la inversió"

Juanjo Bande, consultor expert de lloguer turístic, considera que l'impacte serà notable i multidimensional. Enumera diversos efectes immediats: "Pèrdua d'atractiu de Barcelona com a destinació d'inversió, fugida d'empreses especialitzades, increment de preus hotelers, pèrdua de diversitat en l'oferta turística i fallida de confiança a Barcelona com a destinació residencial i inversor".

Bande alerta del canvi de paradigma que s'acosta: "Moltes persones que han invertit en habitatge a Barcelona durant les darreres dècades ho van fer sota un marc legal que ara canvia substancialment". Segons la seva opinió, la sensació d'inseguretat jurídica pot tenir efectes duradors en la imatge de la ciutat.

Tot i això, Bande recorda que la mesura es produeix en un context municipal: "Barcelona, encara que simbòlicament molt rellevant, representa només al voltant del 3 % de la població espanyola i un percentatge similar de l'oferta de lloguer turístic". Cada ajuntament té competències urbanístiques i actuarà en funció de la realitat. Per això, no creu que estiguem davant d'un adeu definitiu al lloguer de vacances: "En els dotze últims mesos s'han realitzat prop de 10 milions de lloguers turístics a Espanya. Aquesta xifra evidencia una demanda social sòlida i sostinguda".

"Estem en un nou canvi de paradigma, com ja ho va ser al seu moment la reforma de la Llei d'arrendaments urbans de 2013, que va donar competències en matèria de lloguer turístic a les comunitats autònomes. Avui, amb la consolidació de l'urbanisme com a eix regulador principal, el sector entra en una nova etapa".

A llarg termini, Bande augura una transformació del model cap a un lloguer digital o flexible on convergeixin el de vacances, el de temporada i el d'habitacions, i destaca tres tendències: més digitalització, més professionalització i una normativa urbanística més complexa que requerirà assessorament tècnic especialitzat.

"L'hotel guanyarà quota, però a costa de limitar l'oferta"

Des de Colliers, Carolina Pérez, responsable de l'oficina de Barcelona de la consultora, coincideix que el canvi serà significatiu. "L'impacte serà considerable a partir del 2029, on la demanda de curta estada s'haurà de reorientar, ja que no canviarà la demanda, sinó el marc legal que ofereix aquest servei". En aquest context, el sector hoteler es veurà afavorit, en guanyar quota de mercat en una ciutat on “l'oferta és molt limitada i no és fàcil crear nou producte”.

A més, Pérez preveu que molts propietaris hauran de canviar d'estratègia: "Es veuran obligats a destinar aquests habitatges a lloguer de llarga estada (amb preu regulat) o vendre'ls". Tot i això, no creu que la mesura de Barcelona marqui un camí irreversible per a la resta d'Espanya: "Barcelona sol ser pionera a implementar aquest tipus de regulacions, però això no significa que es reprodueixi en altres àrees".

Això sí, assenyala que ciutats amb alta pressió turística i preus a l'alça, com ara Madrid, Sant Sebastià o Màlaga, podrien estudiar mesures similars, però defensa un enfocament més equilibrat: "Per al correcte equilibri d'usos turístic i residencial, es podrien trobar mesures més flexibles o alternatives de producció d'habitatge".

Lloguer de vacances, en perill de desaparèixer?

Els tres experts coincideixen que no estem davant d'una extinció del model, però sí davant d'una transformació profunda. El marc legal canviarà, i amb això, la manera d'operar. "Sí que pot ser el moment de veure una tendència cap a una millora urbanística i de coexistència entre usos, amb allotjaments més professionalitzats", apunta Carolina Pérez.

El model tradicional, basat en petits propietaris dispersos, podria evolucionar cap a formats més organitzats, com ara el coliving o els serviced apartments, localitzats en zones turístiques i gestionats per empreses especialitzades. El lloguer de vacances continuarà viu, però en un nou ecosistema més regulat, més professional… i, segons alguns, menys lliure.