El govern aprova 200 milions més per al Bo Lloguer Jove entre una onada de crítiques

El Consell de Ministres ja ha donat llum verda oficialment a la tercera convocatòria del Bo Lloguer Jove. Com va avançar la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, aquesta línia tindrà una dotació de 200 milions d'euros, igual que els dos anys anteriors, i preveu ajudes de 250 euros mensuals durant un termini de dos anys perquè els joves puguin pagar el lloguer. La mesura, però, ha provocat una allau de crítiques entre partits polítics, sindicats i organismes de diferent índole.

El Bo Lloguer Jove porta actiu des del 2022, per la qual cosa, amb la convocatòria d'aquest any, acumula una partida de 600 milions d'euros (200 milions anuals), que es reparteixen entre les comunitats autònomes després d'un acord previ a la Conferència Sectorial d'Habitatge, l'última celebrada el 3 d'octubre passat.

Segons ha explicat Rodríguez durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, tant el repartiment de fons per regions com els requisits que han de complir els potencials són els mateixos que es venien aplicant fins ara. Per exemple, que els seus ingressos no superin tres vegades l'IPREM.

Tot i això, la ministra ha afirmat que, després d'analitzar les dues convocatòries anteriors, l'executiu ha "detectat algunes qüestions que hem de millorar. Les comunitats autònomes han de millorar la tramitació, que ha estat desigual. Mentre algunes han necessitat tres mesos per resoldre les ajudes, altres han trigat un any. I també que els pagaments es facin de forma més ràpida”. És a dir, segons Rodríguez cal "reduir el temps mitjà de resolució i de pagament" d'aquests ajuts destinats als joves.

El bo de lloguer es va aprovar el 18 de gener de 2022 i va destinat a menors de 35 anys que vulguin llogar pisos sencers o habitacions, sempre que no tinguin ingressos superiors a tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), l'habitatge es consideri habitual i tingui una renda màxima de 600 euros al mes (o 300 euros en el cas d'una habitació), sense perjudici que pugui pujar als 900 euros per mes en alguns supòsits (o a 450 euros en el cas d'una habitació). L'ajuda és de 250 euros mensuals durant dos anys.

Crítiques polítiques i organitzacions de consumidors

A les darreres hores, tot just efectuada l'aprovació de la nova convocatòria del Bo Lloguer Jove per part del Consell de Ministres, són moltes les crítiques que s'han succeït, tant des de l'àmbit polític com del sindical i de diferents organismes. En línies generals, critiquen que aquesta ajuda per pagar el lloguer no aconseguirà ajudar els joves llogaters, sinó que acabaran en mans dels seus arrendadors, i consideren que és un pegat, no una solució a llarg termini.

Sumar, soci minoritari del govern de coalició, i diversos aliats parlamentaris de l'executiu han criticat la nova convocatòria d'ajuts al lloguer per a joves perquè consideren que només beneficia els propietaris i que servirà per pujar més els preus de l'habitatge.

El portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, ha indicat a través de les seves xarxes socials que la mesura suposa "fer un altre Bizum de diners públics als propietaris, que es quedaran l'ajuda pública i tornaran a apujar els preus", i ha insistit que "cal intervenir per limitar els preus".

La portaveu adjunta de Sumar al Congrés i dirigent d'En Comú, Aina Vidal, també ha denunciat que les ajudes al lloguer per a gent jove suposaran una "transferència directa a la butxaca dels rendistes". En una roda de premsa a la Cambra Baixa, Vidal ha avançat que Sumar presentarà observacions a aquestes mesures i ha insistit que, sense una limitació en els preus de l'habitatge, el que generarà el Bo Lloguer Jove és "una pujada dels preus".

Una altra de les veus de Sumar que ha criticat la mesura és la diputada de Compromís integrada en aquest partit, Àgueda Micó, que ha assenyalat que, encara que li semblen necessàries, les ajudes no deixen de ser un "pegat" que, a més, poden acabar "a les mans de les persones que no són les que ho necessiten".

La secretària general de Podem, Ione Belarra, també ha afirmat que tindrà l'efecte contrari si no s'apliquen límits al lloguer.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el portaveu econòmic d'EH Bildu al Congrés, Oskar Matute, que ha assenyalat que la mesura per si sola no tindrà efectes positius per a la joventut si no va acompanyada de mesures com el límit de preus.

Fonts d'IU s'han sumat a les crítiques i han insistit que el "negoci d'uns quants segueixi empenyent la precarietat a la majoria, ni continuar dissenyant polítiques que no ataquen l'arrel del problema".

El PP també s'ha pronunciat sobre la mesura i ha insistit que no suposa "cap millora" per a la situació de l'habitatge, mentre que la portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán, ha insistit que "el que s'ha de fer a Espanya és liberalitzar sòl, construir habitatge, reduir els impostos vinculats a la compravenda i al lloguer de l'habitatge i deixar de tractar els propietaris com a autèntics criminals".

El secretari general de CCOO, Unai Sordo, és una altra de les veus que considera que el Bo Lloguer Jove "és un pegat" que incrementarà els preus del lloguer i ha demanat prendre altres mesures, com intervenir el preu del lloguer per generar habitatge a preus assequibles, crear "un gran parc públic d'habitatge de lloguer", cosa que passa "per noves construccions i per mobilitzar habitatge buit o habitatge que ara mateix està a preus desaforats, combinant la rendibilitat entre els propietaris d'aquests pisos amb la seguretat al lloguer, però també imposant preus socials que es pugui permetre la gent”.

Més enllà del món polític, diversos organismes i associacions també s'han oposat a mida. Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), "la mera repetició d'ajudes en diners als llogaters no contribueix a la solució del problema, a més de no ser mai suficient per al nombre creixent de persones en dificultat de pagament del lloguer, perquè la situació s'agreuja a mesura que la manca de seguretat jurídica fa que l'oferta es retregui”.

Segons la seva opinió, aquest ajut és un alleugeriment provisional que pot servir com a mesura pal·liativa, però cal millorar la gestió dels recursos. En aquest sentit, considera indispensable "prioritzar l'augment de l'oferta d'habitatge disponible mitjançant la construcció d'habitatge social de lloguer, reforçar els serveis socials per oferir habitatge a les persones vulnerables i generar seguretat jurídica als propietaris per mobilitzar part dels 3, 8 milions d'habitatges buits".

Una altra associació que ha criticat la mesura és Facua-Consumidores, que ha advertit en un comunicat que aquesta mesura pot derivar en una pujada dels lloguers, per la qual cosa s'ha demostrat ineficaç. Una ineficàcia a la qual se suma, a més, que moltes comunitats autònomes (les encarregades de gestionar el bo) estan endarrerint de manera injustificada el lliurament.

El problema més gran d'una generació, segons el CJE

El Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) també s'ha pronunciat sobre la posada en marxa de la tercera convocatòria del bo de lloguer per a joves, i l'ha qualificat com una ajuda "insuficient" davant la magnitud del problema més gran de tota una generació.

En un comunicat, el CJE afirma que només s'ha concedit aquest ajut al 0,6 % de les persones d'entre 18 i 35 anys i que els requisits establerts impedeixen que l'ajut sigui efectiu. Per exemple, que per poder accedir a aquest ajut les persones joves havien d'estar ja emancipades o que, des que es va llançar el bo, les condicions per accedir-hi són les mateixes: que el preu de l'habitatge sigui de fins a 600 euros al mes (900 a zones tensionades) o que es pagui per una habitació fins a 300 euros al mes (450 euros a zones tensionades).

Tot i això, en els dos últims anys el lloguer mitjà d'un habitatge ha pujat un 19,3 % al conjunt d'Espanya, segons dades del portal immobiliari idealista, mentre que el de les habitacions ha augmentat un 8,1 %. A ciutats com Madrid, Barcelona o València, el preu ha pujat més d'un 26 %.

Rodríguez evita el xoc amb Sumar i compareixerà al Congrés

Durant la roda de premsa, la ministra d'Habitatge ha eludit confrontar amb Sumar per les mesures que adopta el seu departament i ha recordat que el Bo Lloguer Jove, tan qüestionat per Sumar, estava recollit a l'acord de govern signat entre el PSOE i el partit de Yolanda Díaz.

En aquest sentit, Isabel Rodríguez ha reiterat que els dos partits van subscriure un acord de govern "segellat i signat" que preveu el Bo Lloguer Jove i també el desenvolupament de la mateixa Llei d'habitatge perquè sigui el més eficaç possible. En aquest desenvolupament ha emmarcat el decret que s'ha enviat a informació pública i que regula el registre dels lloguers turístics i de temporada.

D'altra banda, la Junta de Portaveus del Congrés ha aprovat incloure al ple de dimecres que ve, 23 d'octubre, la compareixença de la ministra d'Habitatge per retre comptes sobre la seva gestió en matèria d'habitatge.

La compareixença d'Isabel Rodríguez va ser reclamada per ERC, Bildu i el BNG davant la "inacció" del seu departament i la "manca de mesures" per possibilitar l'accés de la ciutadania a un habitatge digne, i té el suport del PP i Sumar, entre altres grups.