Un marc legislatiu proteccionista facilita que Catalunya lideri les ocupacions a Espanya

L'ocupació d'habitatges a Espanya continua sent una problemàtica social i econòmica. Cada dia hi ha més de 40 ocupacions il·legals d'habitatge al país, al voltant de 15.000 a l'any. Segons les dades del Sistema Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l'Interior, consultades per Europa Press, Catalunya encara lidera de manera destacada les ocupacions il·legals al país, en sumar el 40% dels 10.345 casos comptabilitzats al conjunt d'Espanya fins a l'agost del 2023.

El fenomen actual de l'ocupació a Catalunya té les seves arrels en la crisi hipotecària i el context d'inestabilitat econòmica que se'n va generar arran. Així ho estableix Carles Sala, portaveu dels API de Catalunya. El professional destaca que aquest problema s'interpreta per determinats moviments d'activistes i per algunes forces polítiques, “amb particular predicament a Catalunya, com una mesura d'emergència davant la manca d'accés a habitatge per a les persones vulnerables, així com una resposta 'adequada' als 'abusos' del mercat immobiliari”.

Sala estableix que les entitats financeres, en adjudicar-se propietats mitjançant execucions hipotecàries, van generar un elevat volum d'habitatges buits, cosa que va facilitar la seva ocupació. Posteriorment, la regulació excessivament permissiva va fomentar un “efecte crida” que, lluny d'estar exempt d'abusos, ha propiciat l'aparició de màfies organitzades que exploten les vulnerabilitats del sistema.

Per la seva banda, Montserrat Junyent, vicepresidenta de la patronal immobiliària FADEI, creu que a la comunitat catalana hi ha més ocupació com a conseqüència d'un marc legislatiu afavoridor i proteccionista, “especialment l'obligació d'oferir un lloguer social en determinats supòsits, sense perjudici de que recentment el TC s'ha pronunciat sobre la inconstitucionalitat d'aquestes mesures”.

Ocupació: un fenomen que va a més

Tot i que el nombre d'ocupacions al sector immobiliari professional disminueix, FADEI argumenta que això no passa perquè disminueixi el fenomen, “sinó perquè els afectats decideixen solucionar-ho per la via de la negociació, per poder recuperar el seu habitatge abans”.

Per a Junyent, l'ocupació no només es manté sinó que s'incrementa, “per la dificultat que suposa al propietari la recuperació de l'habitatge amb agilitat”. Estableix que mentre el nostre marc jurídic no estableixi mesures ràpides i eficaces, i el legislador tracti l'ocupació com una alternativa habitacional per a col·lectius vulnerables, és un problema de difícil solució.

Carles Sala és de l'opinió que s'està produint un canvi significatiu en la percepció i l'acceptació social que inicialment va tenir aquest fenomen. “Avui dia, es qüestiona la legitimitat de l'ocupació, en part a causa de la càrrega que representa per als veïns, especialment per a aquells que observen com es perpetua aquesta situació, i senten un greuge comparatiu respecte al seu esforç mensual en el pagament de la renda o la hipoteca, davant dels que no enfronten aquestes despeses des de fa anys”.

L'expert d'API destaca que, en aquelles comunitats on s'observa una degradació de la convivència, la tolerància envers les ocupacions il·legals disminueix, sobretot quan aquestes impliquen defraudacions de serveis bàsics o altres activitats il·lícites. "A Catalunya, el desgast de la narrativa de "lluita per l'habitatge" promoguda per determinats col·lectius i forces polítiques, juntament amb la manca de solucions efectives, ha generat un canvi en l'opinió pública".

Lentitud en processos legals

Molts propietaris es queixen perquè “treure els ocupes de casa seva” és un procés lent que pot durar uns dos anys si s'estableix per aquesta via legal.

Montserrat Junyent opina que els processos legals són lents perquè tenim un ordenament jurídic extremadament garantista, cosa que comporta un alentiment dels procediments, “un excés d'accions contingudes en el procés per tal de garantir els drets les parts”.

Unsplash

Els API destaquen que aquesta reculada en els processos legals es deu a diversos factors, com ara un sistema judicial sobrecarregat que no té recursos suficients, “a més, la legislació penal vigent en aquesta matèria resulta ineficaç, mentre que la via civil, que és la utilitzada principalment per resoldre aquestes situacions, es veu dilatada per normatives que tendeixen a protegir l'ocupació, com algunes disposicions processals de la Llei 12/2023, de dret a l'habitatge”.

En comparació amb altres països europeus, Espanya es troba en una posició desfavorable. Mentre que a França, Alemanya i el Regne Unit hi ha mecanismes que permeten desallotjaments més expedits, a Espanya el temps mitjà per recuperar un immoble ocupat sense títol habilitant, pot arribar a superar, en determinades circumstàncies, els 24 mesos. “Això no només afecta la seguretat jurídica del propietari, sinó que també genera desconfiança generalitzada al mercat de lloguer”, segons Sala.

Què fer perquè es redueixin les ocupacions a Catalunya

A FADEI creuen que aquest problema s'ha d'abordar des de l'àmbit civil i el penal, i dependrà de les circumstàncies de cada cas escollir la millor opció: si afecta o no un habitatge que sigui residència habitual del propietari, si l'ocupació és més o menys recent... “de manera que una solució definitiva exigeix un millor tractament processal civil o penal, abordar la reincidència en el cas penal i dotar els cossos de seguretat de l'estat de l'autonomia suficient per dur a terme els desallotjaments amb la màxima immediatesa”.

Hi ha d'haver, per tant, una combinació de reformes legals i mesures preventives. Carles Sala exposa que cal reformar la Llei d'enjudiciament criminal i introduir mesures cautelars que permetin desallotjar els ocupants il·legals de manera immediata.

En aquest sentit, com a Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, l'entitat que representa Sala ha participat a la redacció d'una proposició de llei presentada públicament pel Col·legi d'Advocats de Barcelona. "Aquesta reforma agilitzaria els procediments i reduiria la durada dels desallotjaments, alineant la normativa espanyola amb la d'altres països europeus".

També cal destacar el desenvolupament de polítiques socials per abordar el problema estructural d'accés a l'habitatge. “La creació de mecanismes d'emergència de provisió de sostre digne a persones vulnerables està lluny de donar resposta a les dificultats de la població més vulnerable. Així mateix, resulta essencial implementar campanyes de conscienciació pública sobre les conseqüències legals i socials de l'ocupació, emfatitzant que el dret a un habitatge digne no justifica la usurpació de propietats privades, independentment de qui en sigui el propietari”.