Quan molts agents del sector immobiliari encara intenten pair l'estricta normativa sobre reserva d'habitatge social i les tensions contínues al mercat local, l'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas més que torna a posar el focus a la intervenció pública directa sobre el parc residencial. El ple municipal ha aprovat una nova ordenança de tempteig i retracte que no només enforteix el dret preferent del consistori per comprar edificis sencers, sinó que a més permet cedir aquest dret a tercers, com a cooperatives, entitats sense ànim de lucre o fins i tot als mateixos veïns, per destinar-los a polítiques socials.
La norma, que s'enquadra en l'estratègia d'expansió del parc públic d'habitatge assequible en una ciutat amb preus desbocats i una oferta molt restringida, prioritza l'adquisició de finques amb més de deu habitatges, immobles buits o edificis amb col·lectius vulnerables, com ara persones amb discapacitat, i barris amb risc de gentrificació. A més, estableix que el preu màxim de compra no pot superar el valor mitjà de venda del barri, descomptant els costos de rehabilitació necessaris.
Amb aquest canvi, l'Ajuntament podrà renunciar fins i tot a comprar un immoble directament i traspassar el seu dret de tempteig i retracte, la facultat de comprar abans que un particular, a entitats promotores d'habitatge públic o privat sense ànim de lucre, o bé a les mateixes persones ocupants legals dels immobles. La idea és que aquests actors puguin mobilitzar habitatges cap a usos socials sense que gran part d'edificació quedi segrestada per l'especulació o el mercat lliure.
Els defensors de la mesura la presenten com una eina per impulsar la creació d'habitatge assequible i consolidar un parc públic més ampli en un context on construir nous blocs és cada cop més difícil per manca de sòl i costos creixents. Tot i això, sectors vinculats al mercat immobiliari adverteixen que aquesta aposta per la intervenció pública pot intensificar la inseguretat jurídica i retreure la inversió privada a la ciutat, que ja arrossega una normativa urbanística i d'habitatge especialment exigent.
L'ordenança se suma a altres polítiques locals i autonòmiques que han incrementat el pes del control públic sobre les transmissions d'habitatge a Barcelona i Catalunya els darrers anys, com ara les ampliacions recents del dret de tempteig i retracte previstes per la llei catalana del dret a l'habitatge i els ajustos normatius del 2025.
Pals a les rodes de l'immobiliari: Catalunya bloqueja una operació per un tempteig i retracte que no executarà
La venda d'una promoció de lofts a l'antiga fàbrica de La Sibèria, al 22@ de Barcelona, ha quedat en suspens a causa del dret de tempteig i retracte de la Generalitat de Catalunya. La gestora Meridia Capital havia aconseguit un acord per a la transacció per 19 milions d'euros amb un comprador la identitat del qual no ha transcendit. Tot i això, l'operació està supeditada al fet que el Govern renunciï al seu dret preferent de compra, sigui de forma expressa o per silenci administratiu des
Barcelona compra per tempteig i retracte un edifici al Clot per 1,2 milions
L'Ajuntament de Barcelona ha exercit el seu dret de tempteig i retracte per adquirir un edifici d'habitatges al barri del Camp de l'Arpa del Clot, situat al carrer de les Navas de Tolosa, número 339. La finca consta de quatre habitatges, un local i un altell, amb una superfície total de 495 m2, dels quals 343 m2 corresponen als habitatges i espais comuns, mentre que 152 m2 estan destinats al local i l'altell. La inversió que ha portat a terme el consistori de la ciutat ha estat d'1,2 milions