Quan molts agents del sector immobiliari encara intenten pair l'estricta normativa sobre reserva d'habitatge social i les tensions contínues al mercat local, l'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas més que torna a posar el focus a la intervenció pública directa sobre el parc residencial. El ple municipal ha aprovat una nova ordenança de tempteig i retracte que no només enforteix el dret preferent del consistori per comprar edificis sencers, sinó que a més permet cedir aquest dret a tercers, com a cooperatives, entitats sense ànim de lucre o fins i tot als mateixos veïns, per destinar-los a polítiques socials.
La norma, que s'enquadra en l'estratègia d'expansió del parc públic d'habitatge assequible en una ciutat amb preus desbocats i una oferta molt restringida, prioritza l'adquisició de finques amb més de deu habitatges, immobles buits o edificis amb col·lectius vulnerables, com ara persones amb discapacitat, i barris amb risc de gentrificació. A més, estableix que el preu màxim de compra no pot superar el valor mitjà de venda del barri, descomptant els costos de rehabilitació necessaris.
Amb aquest canvi, l'Ajuntament podrà renunciar fins i tot a comprar un immoble directament i traspassar el seu dret de tempteig i retracte, la facultat de comprar abans que un particular, a entitats promotores d'habitatge públic o privat sense ànim de lucre, o bé a les mateixes persones ocupants legals dels immobles. La idea és que aquests actors puguin mobilitzar habitatges cap a usos socials sense que gran part d'edificació quedi segrestada per l'especulació o el mercat lliure.
Els defensors de la mesura la presenten com una eina per impulsar la creació d'habitatge assequible i consolidar un parc públic més ampli en un context on construir nous blocs és cada cop més difícil per manca de sòl i costos creixents. Tot i això, sectors vinculats al mercat immobiliari adverteixen que aquesta aposta per la intervenció pública pot intensificar la inseguretat jurídica i retreure la inversió privada a la ciutat, que ja arrossega una normativa urbanística i d'habitatge especialment exigent.
L'ordenança se suma a altres polítiques locals i autonòmiques que han incrementat el pes del control públic sobre les transmissions d'habitatge a Barcelona i Catalunya els darrers anys, com ara les ampliacions recents del dret de tempteig i retracte previstes per la llei catalana del dret a l'habitatge i els ajustos normatius del 2025.