La compravenda d'habitatges va fer una baixada de doble dígit el 2023, però les seves més de 640.400 operacions signades davant notari, la quarta millor dada des del 2007, revelen alguns detalls de cada mercat residencial autonòmic. Més de la meitat de les compres (56,2 %) es van signar sense hipoteca, amb la Comunitat Valenciana al capdavant amb el 70,2 %. Aquesta autonomia es confirma com el segon mercat d'Espanya més important en la venda d'habitatges, només per darrere d'Andalusia. Mentrestant, les dues Castelles estan entre les cinc comunitats on més cases unifamiliars es van vendre, davant de Madrid.
En el conjunt del 2023 es van formalitzar 640.451 compravendes a tot Espanya, un 11,2 % interanual menys, mentre que es van constituir 280.340 préstecs hipotecaris, una ‘patacada’ d'un 21,3 % de caiguda davant del 2022, segons l'Estadística Notarial del Consell General del Notariat. Tot i això, el preu mitjà de les cases venudes es va mantenir a l'alça i va acabar l'any en 1.640 euros/m2, després d'augmentar un 1,5 % interanual de mitjana.
Malgrat aquests percentatges de descens de les operacions, el 2023 tanca com un dels millors anys en compravenda d'habitatges dels darrers 17 anys; és el quart millor resultat anual des del 2007 i va millorar les xifres dels anys prepandèmia (2017-2019) i gairebé va doblar les xifres dels pitjors anys de l'anterior crisi econòmica (2011-2014).
Més de la meitat de les compres no va necessitar préstec hipotecari
L'actual entorn d'incertesa econòmica, amb la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) per frenar l'escalada de la inflació apujant els tipus d'interès, no ha afavorit la concessió de préstecs hipotecaris per comprar cases. Al contrari, l'escalada de l'euríbor ha encarit el finançament tant pel tipus variables com pel tipus fix.
Aquesta ha estat una de les grans causes de la caiguda del mercat de compravenda residencial, però la realitat és que ha estat molt menys del que s'esperava; el 56,2 % de les vendes realitzades no ha necessitat préstec hipotecari, segons les dades dels notaris.
De les més de 640.400 operacions signades davant notari, 'amb prou feines' 280.340 es van concretar amb un préstec per a l'adquisició d'habitatge, fet que suposa el 43,8 % del total el 2023. Al País Basc (68,1 %), Madrid ( 67,2 %), Navarra (53,1 %) encara es van comprar més cases amb una hipoteca mitjançant, mentre que encara per sobre de la mitjana només hi ha Catalunya (48,8 %) i La Rioja (48,7 %)
Tot i això, a la resta d'autonomies es va imposar amb claredat la compra d'habitatge sense finançament hipotecari. Destaca sobre totes la Comunitat Valenciana, on el 70,2 % de les adquisicions va ser sense hipoteca, seguida per Múrcia (67,2 %), Castella-la Manxa (65,7 %) i Castella i Lleó (64 %). Encara per sobre del 60 % apareixen Astúries, Canàries, Cantàbria o Galícia.
El pis continua sent el principal referent per a la compra de cases
Els habitatges tipus pis segueixen sent el principal referent per a la compra de cases. L’any passat van deixar 492.498 transaccions i representen el 76,9 % del total d'operacions. El 2007, primera dada de la sèrie històrica de notaris, es van transaccionar més de 675.000 pisos, mentre que el 2013, l'annus horribilis del mercat de l'habitatge, la dada va ser pràcticament una tercera part del registrat durant el boom (van superar per poc les 247.000 unitats). Mentrestant, la mitjana de la sèrie se situa en 400.561 pisos venuts, xifra que el 2023 s'ha superat amb escreix.
Per regions, destaca el comportament de la Comunitat Valenciana que ha tornat a ser la segona autonomia amb més operacions, com el 2022, amb més de 104.830, només per darrere d'Andalusia (126.430). Catalunya i el País Valencià 'competeixen' cada any per veure qui ocupa aquest segon lloc. Després del lideratge andalús, les compres a Catalunya van destacar entre el 2014 i el 2021.
Però mentre en la venda de pisos es manté la tendència general, amb Andalusia (91.332), la Comunitat Valenciana (79.484), Catalunya (77.991) i Madrid (67.472), la situació canvia una mica pel que fa a les operacions d’habitatges unifamiliars, perquè Madrid cau al sisè lloc.
Andalusia (35.098), la Comunitat Valenciana (25.347) i Catalunya (18.492) tenen la companyia aquest cop de Castella-la Manxa (10.937) i Castella i Lleó (9.897), mentre que Madrid cau fins a les 8.753 unitats. De fet, Madrid (-24,5 %) ha protagonitzat una de les caigudes interanuals més grans en la compravenda d'habitatges unifamiliars, només superada pel 29,6 % de les Balears. De fet, a totes les regions es van detectar caigudes de vendes de les cases unifamiliars
Astúries ha estat l'única comunitat que ha registrat un resultat positiu aquest 2023, amb un increment del total de les compravendes de l'1,4 %, gràcies a les operacions sobre pisos (3,1 %), ja que van caure les d'unifamiliars (-5,6 %). Dins de les caigudes generalitzades, la dada asturiana no va ser l’únic increment de transaccions en pisos. Navarra (1 %) i Castella-la Manxa (0,3 %) també van mostrar pujades en la compravenda d'habitatges horitzontals.
Cau la moda de comprar xalets després de la pandèmia
Aquest 2023 confirma, a més, la fi del boom viscut el 2020 i 2021, just després de la sortida del pitjor de la pandèmia, en què la compra d'habitatges unifamiliars va assolir el 25 % del pes del mercat transaccional, la millor dada des del 2007. EN aquests dos darrers exercicis, el volum de vendes de cases ha caigut fins al 23,1 % de les operacions.
A totes les comunitats, el pes de la venda de pisos ha crescut aquest 2023, excepte a Andalusia (72,2 %) i Castella i Lleó (68,9 %), menys que el registrat l'any anterior. Les comunitats on es va registrar un volum més gran de venda de pisos sobre el seu total va ser al País Basc (93,1 %), Madrid (88,5 %), La Rioja (85.8 %) i Navarra (82,2 %).
Encara per sobre del 80 % de pisos al total d'operacions hi ha Astúries (82 %), Canàries (80,9 %), Catalunya (80,8 %) i Aragó (80 %). Per contra, els mercats autonòmics que van tenir un pes més gran de la venda d'habitatges unifamiliars aquest 2023 van ser Castella-la Manxa (37,4 %) Extremadura (34,1 %) i Múrcia (33,3 %) i Castella i Lleó (31,1 %).