Queden menys de quatre mesos perquè l'italià Mario Draghi abandoni la presidència del Banc Central Europeu (BCE). A partir d'octubre, el mandatari cedirà el testimoni a Christine Lagarde, exministra d'economia de França, actual gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i una de les dones més influents del món.
A partir de l'1 de novembre, la màxima autoritat monetària i financera a l'eurozona estarà liderada per una dona per primera vegada en els seus 21 anys d'història (de fet, era l'única que sortia a les travesses), encara que la cadira presidencial del guardià de l'euro ja ha tingut un nom francès en el passat: Jean-Claude Trichet va ser l'antecessor de Draghi, i amb ell l'euríbor va registrar màxims històrics.
Draghi, no obstant això, ha enfocat el seu mandat de forma diferent i passarà a la història com el gran artífex de les mesures extraordinàries per impulsar l'economia i els preus a la regió de la moneda comuna a través de rondes de liquiditat per als bancs (conegudes com LTRO), un programa multimilionari de compra de deute públic i privat, i de baixar els tipus d'interès fins a mínims històrics. Però, sens dubte, el seu moment més recordat serà el famós discurs que va pronunciar a Londres el juliol de 2012.
Amb aquest breu missatge “ Within our mandate, the ECB is ready to do whatever it takes to preserve the euro. And believe me, it will be enough" (“dins del nostre mandat, el BCE està disposat a fer el que calgui per preservar l'euro. I creguin-me, serà suficient”), Draghi va marcar un abans i un després en la crisi de deute sobirà de l'eurozona, i va evitar entre altres coses la ruptura de l'euro i el rescat d'Espanya.
Draghi va començar a baixar el preu del diner en 2011 i el va situar al 0,0% el març de 2016, nivell al qual es manté actualment. A més, el mercat comença a sospitar que l'organisme podria baixar els tipus fins a situar-los en terreny negatiu en el seu intent per garantir l'estabilitat de preus a l'eurozona, malgrat les reticències que ha provocat aquesta estratègia entre el sector financer.
A l'espera de conèixer si finalment els tipus d'interès arribaran a situar-se per sota del 0%,el que està clar és que Christine Lagarde haurà d'equilibrar la política monetària expansiva amb els riscos comercials, econòmics i geopolítics que actualment estan pesant als mercats i l'economia mundial. De moment, almenys, el mercat ha rebut amb els braços oberts la notícia ja que Lagarde és considerada un 'colom', que és com es coneix als partidaris de doctrines acomodatícies, per la qual cosa veuen a la successora com un relleu continuista i no com un canvi brusc.
Segons expliquen des de la gestora Julius Baer, la seva elecció elimina els temors que un falcó (que dóna nom als partidaris de doctrines més restrictives) executi la política monetària europea a partir de la tardor de 2019, ja que aparentment està defensant una postura més generosa en el terreny monetari.
La gestora Pimco, per part seva, opina que "Christine Lagarde hauria de traslladar un punt de vista fiscal a la política monetària, que podria ser oportuna donat el repte al qual s'enfronta el BCE durant la pròxima recessió".