Suprem: el valor de l'immoble no es pot actualitzar amb l'IPC per evitar el pagament de la plusvàlua municipal

El Tribunal Suprem ha donat un cop sobre la taula i ha tancat la porta a evitar el pagament de la plusvàlua municipal a través de l’IPC en vendre o heretar un immoble. 

A pesar que els contribuents porten mesos utilitzant una fórmula per intentar estalviar-se aquest tribut, l'alt tribunal ha dictaminat que no es poden acollir a aquesta possibilitat. “Estem davant una sentència que suposa una autèntica garrotada per als contribuents i que enterra una de les últimes opcions que hi havia d'evitar pagar l'impost, en cas de transmissions en les quals s'hagi verificat un lleuger guany”, segons explica José María Salcedo, soci del despatx d'advocats Ático Jurídico.

Fins ara, i amb el vistiplau de diferents jutjats, els contribuents han actualitzat el valor de compra dels terrenys conforme a l’IPC per incrementar-lo i, així, estar exempts de pagar l’Impost sobre l'Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com la plusvàlua municipal, a l'hora de realitzar un traspàs.

Segons explica l'advocat, “sens dubte, aquest és un supòsit molt habitual. És el cas del contribuent que va comprar un terreny l'octubre del 2003 per 160.000 euros i el va transmetre el març del 2019 per 195.000 euros. Si comparem les escriptures, l'increment de valor és evident, la qual cosa obligaria a pagar l'impost. No obstant això, la cosa canvia si s'actualitza el valor d'adquisició conforme a l'IPC”.

En el termini descrit, per exemple, l'índex nacional ha pujat gairebé un 31%, la qual cosa suposaria reconvertir aquests 160.000 euros de l'adquisició en més de 209.000 euros. Per tant, el traspàs suposaria una pèrdua i el contribuent estaria exempt de pagar la plusvàlua municipal.

Aquesta via per intentar estalviar-se el gravamen ha disposat del beneplàcit de diversos Jutjats Contenciosos Administratius, “que han considerat necessari actualitzar el valor d'adquisició del terreny conforme a l'IPC”, afegeix el lletrat.

Per exemple, Salcedo recorda el cas del Jutjat Contenciós número 6 de València, que va determinar que “no és idèntic el que es pot comprar amb una certa quantitat de diners l'any “X” que l'any “X+20”. Una cosa semblant ha dictaminat el Jutjat del Contenciós número 2 de Saragossa, així com alguns Tribunals Superiors de Justícia d'algunes autonomies, com el TSJ de Castella i Lleó.

En aquest cas, recalca Salcedo, “el tribunal era favorable a l'actualització del valor d'adquisició, però sense considerar que hi hagués una “barra lliure”. No en va, aquest tribunal exigia que el contribuent demostrés que havia adquirit l’immoble en un moment particularment inflacionista”.

La manera d'actualitzar el valor dels terrenys va acabar al Suprem, que des de la passada tardor tenia pendent definir si l'actualització del valor de compra conforme a l'IPC era la correcta, quin índex caldria utilitzar (el nacional, l'autonòmic o el provincial) o si era millor utilitzar un altre mecanisme que permetés ajustar-lo a la inflació. I és aquí on entra en joc l'última sentència, que enterra de manera definitiva qualsevol possibilitat d'ajustar el preu d'adquisició a l'evolució de l'IPC.

En primer lloc, aclareix Salcedo, el Suprem considera que acceptar aquesta fórmula d'actualització suposaria ignorar la fórmula de càlcul de la base imposable, prevista per la llei. Així, declara que “acceptar, per tant, que el preu d'adquisició del terreny es va incrementant (o reduint) any rere any en relació amb el cost de la vida (o a qualssevol altres índexs) xocaria amb el sistema de determinació de la base imposable de l'impost, que només ha tingut en compte, com s'ha vist, el valor del terreny en el moment de la meritació.”

A més, l'alt tribunal considera que, “a l'efecte de la comparació d'escriptures, només s’ha de tenir en compte el valor d'adquisició i de transmissió del terreny, sense més complements ni additius”, assenyala el lletrat, que recorda que aquesta postura va ser la mateixa que va prendre en el seu moment en altres temes, com les despeses d'urbanització o les despeses de notaria, registre i els impostos de la compravenda de les parcel·les.

Segons el Suprem, el fet d'ajustar el valor de compra a l'IPC xoca amb la naturalesa mateixa del tribut, “que grava la capacitat econòmica posada de manifest entre dos moments temporals, el d'adquisició i el d'alienació, computats per anys i amb un màxim de 20”, i insisteix que “l'índex de preus del consum no integra ni pot integrar el preu o valor d'adquisició, perquè es produeix en un moment posterior al de l'adquisició. Per això no forma part del preu o cost d'adquisició fixat temporalment a l'inici del període de generació de la riquesa potencial gravada.”

Per si no fos prou, l'alt tribunal recorda que aquesta actualització, prevista a l'IRPF fins el 2015, ni tan sols està prevista a la llei que regula l'impost (Llei d'Hisendes Locals), de manera que “admetre-la no sols constituiria un aventurat establiment extra legem d'un sistema no previst, sinó que exigiria la inclusió creativa d'un mètode idoni, dels molts possibles, per establir aquesta (no prevista) actualització”, conclou Salcedo.