El Suprem decidirà si la venda per part del copropietari d'una part de l'habitatge no tributa a l'IRPF

Gtres
Gtres
4 de maig 2021, Redacció

El Tribunal Suprem té sobre la taula un altre assumpte immobiliari de gran interès per als contribuents. Es tracta de la tributació a l'IRPF de la dissolució d'una comunitat de béns o, el que és el mateix, de la venda per part d'un dels propietaris de part de l'habitatge i el fet que el que es quedi la casa compensi l’altre en metàl·lic. És una operació molt habitual després d'un divorci o quan s’ha de comprar una casa propietat de diverses persones i es vol dividir i adjudicar a una d’elles. Ara el Suprem ha de dictaminar si el que no es queda el bé i rep una compensació en metàl·lic té l’obligació de tributar a l'IRPF o no.

Fins ara, Hisenda ha considerat que si el valor de l'habitatge en el moment de la dissolució de la comunitat o la societat de guanys és superior al que tenia quan es va adquirir, llavors hi ha un guany patrimonial i, per tant, ha de tributar a l'IRPF. No obstant això, diversos tribunals superiors de justícia opinen el contrari. Ara cal veure a quin costat de la balança s'inclina el Suprem.

Tanmateix, la dissolució d'una comunitat de béns, bé sigui després d'un divorci o bé sigui després de la venda d'un immoble de diversos copropietaris, suposa una alteració? José María Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico ho considera una qüestió controvertida i recorda que l'article 33.2.c de la Llei de l'IRPF assenyala que "Es considera que no hi ha alteració en la composició del patrimoni: en la dissolució de comunitats de béns o en els casos de separació de comuners".

Però el problema, tal com subratlla Salcedo, és que l'incís final d'aquest precepte disposa que "Els supòsits a què es refereix aquest apartat no poden donar lloc, en cap cas, a l'actualització dels valors dels béns o drets rebuts”.

"Aquest incís prohibeix que, amb motiu de la divisió de la cosa comuna, la dissolució de guanys, la dissolució de comunitats de béns o la separació de comuners, s'actualitzi el valor de l'immoble. Això ha motivat que l'Agència Tributària consideri que, quan aquesta actualització de valor es produeix, sí que hi ha alteració patrimonial i, per tant, un guany patrimonial objecte de tributació”, comenta José María Salcedo.

Vegem-ho amb un exemple. Dos germans compren un habitatge per un import total de 120.000 euros. Cada un és propietari del 50%, de manera que cada part està valorada en 60.000 euros. Anys després, decideixen que un dels germans es quedi l'habitatge i que compensi l'altre en metàl·lic. El valor de mercat de l'habitatge es fixa ara, de mutu acord, en 180.000 euros. Així, el germà que es queda l'habitatge haurà de compensar l'altre amb 90.000 euros en metàl·lic.

En aquest supòsit tan habitual fins ara, el que rebia aquests 90.000 euros com a compensació en metàl·lic perquè no es quedava l'habitatge estava subjecte al pagament de l'IRPF, atès que es considerava que s'havia produït un guany patrimonial de 30.000 euros. Així ho segueix considerant Hisenda, que estima que l'únic supòsit en què no es paga IRPF és aquell en què no hi ha actualització del valor de l'immoble.

Diversos Tribunals Superiors de Justícia, en contra d'Hisenda

Hi ha dues sentències del TSJ del País Basc del 30-1-2019 (recursos 993/2017 i 994/2017) que afirmen que quan es porta a terme la dissolució de la comunitat existent sobre un habitatge en propietat de dues o més persones, no hi ha alteració del patrimoni del contribuent (és a dir, no hi ha guany o pèrdua patrimonial). Per tant, el germà que lliura l'immoble no tindrà un guany patrimonial i el germà que es queda l'immoble tampoc tributarà a l'IRPF. Això sí, "si un dia el ven, el valor d'adquisició a l'efecte del guany o la pèrdua patrimonial és l'originari de 120.000 euros que al seu moment va costar, i no els 180.000 euros", recorda l'advocat Salcedo.

També hi ha diverses sentències en aquest mateix sentit del TSJ de la Comunitat Valenciana: 29-7-2016 (recurs 1914/2012) i de 6-6-2017 (recurs 1223/2013).

El TSJ de la Comunitat Valenciana assenyala que la persona que es quedi l'habitatge serà l'encarregada de tributar pel guany patrimonial (considerant com a data i valor d'adquisició el de la compra originària en proindivís) en cas que el vengui més endavant.

Així ho expressa amb meridiana claredat el TSJ de la Comunitat Valenciana a la seva sentència del 15-06-2020, que és la recorreguda en cassació davant el Suprem. Afirma el Tribunal valencià que "la correcte comprensió de l'últim paràgraf de l'apartat 2 de l'art. 33 LIRPF ( "els supòsits a què es refereix aquest apartat no poden donar lloc, en cap cas, a l'actualització dels valors dels béns o drets rebuts") indica que les adjudicacions fetes a cada un dels membres de la societat de guanys no generen una valoració actualitzada del bé adjudicat, de manera que quan es procedeixi a una eventual alienació de l'immoble posterior a la dissolució de la societat de guanys, s'ha de prendre, a l'efecte del corresponent increment o disminució patrimonial, el valor originari d'adquisició previ a la dissolució de la societat de guanys”.

Ara li toca al Tribunal Suprem decidir sobre aquesta matèria, després d'haver admès el recurs de cassació contra la sentència del 15 de juny del 2020 del TSJ de la Comunitat Valenciana. Mitjançant la Interlocutòria del 18-03-2021, l'Alt Tribunal ha considerat que la qüestió que planteja interès cassacional és la de "determinar en quins casos la compensació percebuda pel comuner, a qui no s'adjudica el bé quan es dissol un condomini, comporta per a aquest comuner l'existència d'un guany patrimonial subjecte a l'IRPF, tenint en consideració la possible diferència de valoració d'aquest bé entre el moment de l’adquisició i el de l’adjudicació i, si escau, que aquella compensació és superior al valor de la part proporcional que li correspongui sobre aquest bé”.

Què han de fer els contribuents mentrestant

Mentre s'espera la resolució del Suprem, Salcedo recomana als contribuents iniciar els procediments de rectificació de l'autoliquidació i devolució d'ingressos indeguts en relació amb les últimes declaracions d'IRPF presentades. Aquest consell s’aplica especialment en el cas de dissolucions de comunitat realitzades en exercicis que estiguin a punt de prescriure, ja que aquest dret prescriu als quatre anys comptats des de l'últim dia que hi va haver per presentar les autoliquidacions.

Això passa, per exemple, amb l'IRPF del 2016 i, d’aquí a poc més d'un any, amb el del 2017. "Així, si en aquests exercicis es va realitzar una dissolució de comunitat actualitzant valors i el que va rebre la compensació en metàl·lic va tributar a l’IRPF pel guany patrimonial, és convenient iniciar el procediment de rectificació de les autoliquidacions presentades ", assenyala Salcedo.

En la seva opinió, si el Suprem dictés una sentència favorable per al contribuent, no es podran beneficiar d'aquesta doctrina les persones a qui hagi prescrit el dret a sol·licitar la rectificació de l'autoliquidació i la devolució d'ingressos indeguts.